Jordi Caldentey
500 normes que imposen l'espanyol
El proper episodi de la Jihad Hispànica del governet d'ultradreta instal·lat en el Consolat, serà una Llei de Comerç que elimini la teòrica i, en la pràctica, gens aplicada obligació dels comerços de les Illes Balears de retolar, com a mínim, en la llengua de les Balears. Aquesta teòrica -i lògica- obligació ara vigent no lleva, per molt que ho amaguin els talibans del fonamentalisme hispànic, que els comerciants hi puguin afegir qualsevol altre idioma. De rètols en català, com més va més n'hi ha. Però perquè l'amo vol, no perquè s'apliqui aquesta norma.
Comencen els intents de PP-borroka contra els mestres
El mateix diputat partidari de confeccionar llistes negres dels professors que plantaren cara a començament de curs a la venjança dels radicals espanyols a través del TIL com a represàlia pel fracàs i el ridícul que feren amb la 'libre elección de lengua' a les escoles, aquest mateix subjecte, va instigar els pares a fer escridassades i aldarulls contra els professors que el passat 7 de gener feren costat al director represaliat de l'Institut de Marratxí, en Jaume March.
Hi ha vida fora de la Unió Europea
Us en recordau, quan n'Artur Mas va guanyar les darreres eleccions per majoria simple? La propaganda espanyola fa fer de tot i molt per donar a entendre que 'havia fracassat'. La veritat era que la minvada de vots que va patir no era perquè aquests vots haguessin anat a engreixar el nacionalisme espanyol, sinó perquè feren pujar l'independentisme.
Els docents escriuen una plana de la nostra Història
Els mallorquins, els balears i tots els catalanoparlants podem estar orgullosos de la plana heroica de la nostra Història que escriuen en aquests moments els nostres mestres i professors.
On és l'Espanya oberta?
El feixisme és una ideologia que, si no té brega moguda, està mal a pler. És una manera de veure el món que atreu gent amb el cap xapat, que veu el món xapat: Bons i dolents. Blancs i negres. Rics i pobres. Compatriotes i estrangers. Patriotes i traïdors. Parlants del meu idioma i gent que no sap parlar. El feixisme, més que una ideologia, és una patologia mental que impedeix l'individu que la pateix de veure les diferències que hi ha entre els individus i els pobles del món com una riquesa.
'Inexistències' que 'existeixen'
Abans del 1568, Holanda, com a Estat independent, 'no existia'. Era un domini espanyol. Aquell any, però, aquest país proclamà la seva independència, la qual el rei Felip IV de Castella va reconèixer l'any 1648 amb la Pau de Münster.
Una democràcia que ha trepitjat merda
El món du una desbaratada que fa por. Veim encamellar-se en el poder segons quins personatges que no tenen empena. Ni un estudiant de primer d'ESO mínimament bo es fiaria d'un traductor automàtic per presentar una tasca escolar al seu mestre sense una supervisió personal. Idò aquesta mateixa llenegada hem vist pegar a la Consellera d'Educació (que diu que se n'entén tant, d'educació, com 'una persona qualsevol'), amb el seu famós sermó sobre l'Informe TREPITJA', que era la manera com la màquina traductora li va traduir el nom de l'Informe PISA i com ella ho va llegir diverses vegades davant tot el Parlament.
Mallorquinisme, catalanisme, esperit constructiu
Des de la Renaixença, del segle XIX, fins avui, el catalanisme mai no ha anat contra res ni contra ningú. Des dels seu començament fins avui, tant en el pla cultural com en el polític, sempre ha estat un moviment netament afirmatiu. Des del temps de la Lliga Regionalista, de la darreria del segle XIX, fins a la reforma fracassada de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, el catalanisme no havia cercat res més que una cabuda digna dins l'Estat espanyol.
A Andalusia, en bon andalús
A Menorca i a Eivissa no diuen ‘tassó’, com a Mallorca, sinó ‘got’, com a Barcelona. A Eivissa no diuen ‘al·lot’, com a Mallorca, sinó ‘boix’. I a Menorca, tampoc diuen ‘al·lot’ sinó 'fillet'. I a Pollença no diuen cap cosa de les tres, sinó que diuen 'xic', com a Tarragona. A Eivissa i a Sóller, no diuen 'noltros' ni 'voltros', com a la resta de Mallorca, sinó 'naltrus' i 'valtrus', com a Figueres, Igualada, i Tarragona.
Som 10 milions
Tot i la persecució fanàtica que exerceix a hores d'ara el partit franquista contra la llengua catalana, acabam de superar la xifra de 10 milions de parlants. Aquest avanç històric s'ha esdevingut dins l'any 2012, segons l''Informe sobre la situació de la llengua catalana', que ha fet la Xarxa CRUSCAT de l'Intitut d'Estudis Catalans. Aquests 10 milions suposam el 72,4% de la població total que habita en el territori lingüístic de parla catalana.
Està estugós el PP de l'escut d'Espanya?
Hi ha vint-i-cinc municipis a les Illes Balears (Algaida, Ariany, Banyalbufar, Escorca, Esporles, Felanitx, Lloret de Vistalegre, Llucmajor, Manacor, Palma, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Sant Llorenç des Cardassar, Sineu, Valldemossa, Alaior, Es Castell de Sant Felip, Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal, Sant Lluís, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu i Formentera) que comparteixen les quatre barres vermelles damunt fons groc en els seus respectius escuts. Això mateix s'esdevé amb cada una de les quatre banderes de les quatre illes. Les quatre barres són el fons que comparteixen la bandera d'Eivissa, la de Formentera, la de Mallorca i la de Menorca.
Nacionalista jo?
Dimarts passat, 29 d'octubre, en Jaume Font, president d'El PI, va ser el convidat al programa 'Directe971', del Canal 4. Un dels diversos convidats que hi havia per a conversar-hi, li va demanar com era que El PI no es proclama 'nacionalista', conveçut com estava aquell convidat que a les Balears ha gent 'de dretes' que va endarrer que hi hagi un partit nacionalista d'aquesta tendència.
Les magarrufes de la balança fiscal madrilenya
Davant l'impacte social que ha provocat l'escandalosa assignació que fan els darrers pressuposts generals de l'Estat del govern del PP de 66 miserables euros per habitant a les Balears, comparats amb els 206 per habitant que gastaran de mitjana espanyola i amb els 559 per habitant que destinaran a Castella i Lleó, don José Ramón ha tengut por que el nostre poble comenci a fer a poc a poc i a la llarga el mateix pensament que ja fa majoritàriament el poble del Principat.
Altesa de mires per superar el feixisme
L'assalt a l'escola mallorquina a què assistim en aquests moments es produeix per la combinació de de dos factors: Un, l'odi paranoic contra el mallorquí que sent la minoria ultranacionalista que s'ha apoderat del PP a les Balears. I dos, pel consentiment, més ben dit, per les instruccions que dicta en aquest sentit el govern de Madrid a aquest governet titella de Palma.
'Trilingüismo'? Tassa i mitja!
Si volem transformar la realitat per bé, hem de començar per analitzar bé el punt de partida on ens trobam realment, no el punt on ens voldríem trobar. Tant si ens agrada com si no, hem de reconèixer que don José Ramón ha aconseguit, pels seus interessos polítics, dividir la societat de les Balears en dos bàndols i enfrontar-los fins a posar en perill la convivència.
Les Balears, camp de proves del nacionalisme exacerbat espanyol
Si giram una mica l'ullada cap enrere i miram amb perspectiva l'assalt franquista contra l'escola mallorquina que ara presenciam, podrem començar a entendre moltes de coses.
La Primavera Mallorquina resplendeix
La imponent mobilització de masses entusiastes de què fórem testimonis i protagonistes ahir en defensa de l'escola mallorquina, balear, pública, en català i de qualitat, la manifestació més gran de la Història de Mallorca, és una demostració de la força creixent i inaturable que el moviment nacional mallorquinista, popular i transversal agafa amb cada atemptat que es produeix contra la identitat d'aquest poble vuit vegades centenari.
El govern d'Espanya deixa don José Ramón amb els calçons baixos
I ja és el segon any consecutiu que passa. El Ministeri espanyol d'Educació acaba de publicar les dades i xifres del curs escolar 2013/2014.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Don José Ramón construeix l'espai nacional de solidaritat
El gran augment de vots amb què va comptar el partit del govern va ser degut a les expectatives que va saber crear de contribuir a superar la crisi amb mesures com abaixar l’IVA turístic en lloc d’apujar-lo -com ha fet-; o defensar el petit i mitjà comerç aturant la proliferació de grans superfícies i no de fomentant-la –com ha fet-.
La rabieta histèrica del TIL demostra la por que tenen
El dossier del Ministeri espanyol d'Educació titulat 'Datos y Cifras del Curso escolar 2011/2012' publica una gràfica, concretament a la plana 25, que reflecteix les Balears com la comunitat autònoma de l'Estat que fa dos en fracàs escolar, només per davall de Ceuta i Melilla. El nacionalisme espanyol exacerbat, sense empegueir-se gens ni mica, ha començat a escampar la mentida segons la qual la culpa d'aquest fracàs a les Balears és de la 'inmersión lingüística', que diuen ells, és a dir, de l'ús normal del nostre idoma a les escoles.
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge