Joan Riera
Ofegats
Però com poden arribar a un acord? En perdre les eleccions, Matas deixà al Govern Antich un deute de 3.000 milions. Un viacrucis per als actuals governants. Un enfilall de desastres que necessitarà l’esforç de generacions poder-ho adobar. El metro de Matas era les fonts Ufanes; Rodrigo de Santos, que anava fora corda, signà 20.500 llicències...
3 mesos o 3 dècades?
Eberhard obri els ulls: només hi ha una manera de tancar Mercadroga. Només hi ha una forma de restituir l’imperi de la llei. Només hi ha un camí perquè els ciutadans de Palma se sentin tractats per igual per les institucions democràtiques. I aquesta solució és el desallotjament forçós i ràpid de Son Banya, prèvia habilitació d’habitatges a diferents indrets de la ciutat i després aplanar el terreny amb piconadores en nom de l’Estat de dret i de la sobirania popular.
Doblers
Aquest consorci funcionarà i farà realitat els seus objectius si el Govern central compleix. D’aquí a no gaire temps la Platja de Palma serà el termòmetre de la consideració i el respecte que Madrid té envers l’Arxipèlag. Ahir començà bé. El Telediario de les tres parlà una bona estona dels problemes de la Platja de Palma i de les solucions que s’hi volen donar.
Quin pallasso!
És impossible que Carlos Delgado es cregui els discursos de mòmia de Ferran VII que li escriu el seu negre. És impossible dir més bajanades de la primera a la darrera síl·laba. Comportant-se com un bufó que es belluga damunt un escenari, Delgado cau més baix que si de veritat es cregués el que va dir. No és beneit, és cínic.
Rosa: Son Delictes
Ja són ganes de fer rialles. Rosa Estaràs demanà ahir al president Antich que la informi a ella al mateix temps que a Fiscalia en tots els escàndols de corrupció que va descobrint el Govern de l’època Matas. És a dir, de robatòrum pur i dur. Rosa va molt confosa. Aquí no es tracta ni de pugnes polítiques ni de pactes entre partits. Aquí es tracta de delinqüència.
Corrupció més crisi
La suma dels escàndols de corupció unida a la crisi econòmica només pot conduir cap a un lloc: un dels cursos polítics més crispats que es recordaran. El PP de Rosa Estaràs no té cap altre camí que atacar amb tota la força que pugui. És l’única manera d’intentar posar nerviós el Govern Antich. En circumstàncies normals, la crisi econòmica i la constatació que no vindran de Madrid tots els doblers que s’esperaven podria debilitar el Govern del Pacte.
Calvari del PP
Gosálbez ha denunciat Gálvez. Qualifica Gosálbez de "miserable" quan ambdós treballaren colze a colze entre el 2003 i el 2007. Un és a la presó i l’altre no. És lògic que Gosálbez sigui el que va més lluny en les seves declaracions perquè vol sortir al carrer. Tot aquest afer és molt estrany.
Nervis al jutjat
La nerviada que hi va haver ahir al jutjat entre els familiars i els amics de Juan Fancisco Gosálbez en contra dels periodistes, és la prova més fefaent de l’estat de desesperació que s’ha generat entre tots els sectors afectats pels escàndols de corrupció que envolten l’etapa Matas.
Matas fa nosa
Tal com estan les coses dins el PP i atès el camí d’entesa amb els socialistes que ha iniciat l’empresa que té contractat Jaume Matas com a superexecutiu, tenc la impressió que l’expresident ja fa nosa a massa gent. Diuen que Rajoy està empipat d’haver de llegir, setmana sí i setmana també, escàndols de l’etapa Matas.
Obama en el gallet?
Ja hi som. L’esperança Obama va embalada cap a la presidència i per devers Colorado ja n’han detingut tres que, segons les primeres investigacions, el volien matar. Només l’ambient que això crea ja put. El record dels germans Kennedy i de Luther King ha reviscolat. I als Estats Units, que concedeixen un gran valor a la memòria històrica, ja es fan comparances.
El nas i el comportament de Letícia
Dijous passat, encara copsat per l’accident de Barajas, em va fallar la pipella. Felip i Letícia visitaren els ferits. A la sortida de la clínica oferiren declaracions a un lloc cuidadosament preparat. Com ja és habitual, els periodistes feren les preguntes a Felip i acabà parlant Letícia, una Letícia estranya...
L'ovellota
És lògic que gent del Pacte de centreesquerra demani que s’investiguin els patrimonis dels càrrecs públics, després del forat de 3.000 milions d’euros detectat a les arques autonòmiques. Però si es vol que aquesta investigació sigui eficaç i aclaridora, no se n’hauria d’anar per les bardisses. Ni s’haurien escampar cortines de fum. Abans d’encalçar ovelles negres per aquí i per allà, convendria centrar-se en l’ovellota.
Nova de trinca
El conseller Cañellas no tenia cap altre remei polític que desactivar en part Turisme Jove. Convindria que anàs signant la seva definitiva acta de defunció amb vista al final de legislatura. L’autogovern balear, instituït en la defensa dels valors i dels interessos de tot un poble, no es mereix que perdurin vius noms tacats per la vergonya i pel deshonor.
Llei de defensa
L’octubre del 1931 el president Azaña impulsà l’aprovació de la Llei de defensa de la República. Eren una sèrie de preceptes per salvaguardar els valors suprems de la democràcia. Era la voluntat del Govern d’implicar tothom en la salvaguarda de la sobirania popular. El punt onzè de l’article primer advertia que es castigaria "la falta de zel, la negligència dels funcionaris públics en el desenvolupament dels seus serveis".
Les bases han de reaccionar
Bases, quadres i exdirigents del PP han de reaccionar. En nom de la dignitat del seu partit han d’exigir mesures dràstiques. I les han de reclamar al que era el seu president durant aquells anys del desastre. Les han d’exigir a un Jaume Matas que fugí i els deixà tirats en una actitud impròpia d’un dirigent democràtic. Un líder no és líder si escampa quan li convé com si fos un infant amb sabates noves.
Alí Babà
Encara no ens hem fet càrrec del grau de desprestigi en picat en què ha caigut el nostre autogovern. Un país que ha patit el centralisme i l’espoliació durant segles, i que des de fa unes poques dècades començava a gaudir d’autonomia, veu ara com la inconsciència d’una tropa de pocavergonyes pot enfonsar el que tant de temps s’ha enyorat i tant ha costat construir.
Shore Club
Bono, bono: ara tenim Jaume Matas rematant les vacances al superluxós hotel Shore Club de South Miami, amb dret a majordom les 24 hores del dia. Es veu que Matas s’avorria a la seva propietat de la Colònia de Sant Jordi (adquirida a nom de sa mare). Coincidint amb l’esclat del cas Turisme Jove ha tornat al glamur americà. Mai no s’havia vist un cas igual en l’autonomia balear.
Morir d'èxit
Ja ho advertí Felipe González fa quinze anys: "Es pot morir d’èxit". La vergonya pública en què s’ha convertit el PP balear, carn dels noticiaris estatals dia sí i dia també, i autèntic moneiot de fira de l’actualitat mediàtica d’aquest calent estiu, constitueix un bàlsam de tranquil·litat per al pacte de centreesquerra que governa l’Arxipèlag.
Matas s'instal·la en un superluxós hotel de Miami i es nega a fer declaracions
Jaume Matas ha acabat enguany molt aviat les seves vacances al seu domicili de la Colònia de Sant Jordi. Coincidint amb l’esclat de l’escàndol Turisme Jove, l’expresident del Govern s’ha instal·lat a l’hotel Shore Club, situat a la zona més luxosa de South Beach de Miami, on només agafa forces la crême de la crême de la jet set.
Els pretorians
El fiscal Jim Garrison ens ensenya, en el seu llibre sobre l’assassinat de JFK, que la vida del cèsar corre perill quan aquest humilia els seus pretorians. Garrison recorda que bastaren sis segons de descuit perquè Calígula passàs a millor vida. Després analitza el descuit dels pretorians de Kennedy (cúpules de la CIA, FBI i forces armades), que havia humiliat, per deduir qui decidí la seva mort. Un cèsar intel·ligent i sense escrúpols dóna marge als pretorians.
- Escàndol a Palma: El català no és necessari i, a més, suma menys punts que l'anglès per a fer feina a l'EMT
- dBalears posa en marxa la quarta edició de #CorrellibresDB
- TVE promociona la 'Quema de Judas' amb un ninot de Puigdemont: «L'objectiu és acabar amb el traïdor»
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca