TW
0

Dijous passat, encara copsat per l’accident de Barajas, em va fallar la pipella. Felip i Letícia visitaren els ferits. A la sortida de la clínica oferiren declaracions a un lloc cuidadosament preparat. Com ja és habitual, els periodistes feren les preguntes a Felip i acabà parlant Letícia, una Letícia estranya, nova, diferent, lloant l’enteresa dels familiars de les víctimes.

L’endemà vaig descobrir on m’havia fallat la pipella: un comunicat oficial afirmava que Letícia s’havia operat l’envà nasal. Vaig comparar moltes fotos: Letícia s’havia fet la cirurgia estètica. Si hagués estat una qüestió només d’envà, li haguessin deixat el nas tal com era. Però no. El nas era rectilini, amb la punta per amunt.

També la barreta era més petita, havia perdut prominència, com si s’hagués estirat la pell de la cara per enrere. Segons les fotos, Letícia ha renunciat a dos dels trets físics més distintius dels Borbons a mesura que van complint anys: nas llargarut i barreta prominent.

La futura reina havia decidit seguir el camí de les artistes de cinema: màxima estètica i bellesa fotogènica de cara a la galeria. Tendrem reina retocada. I això, des d’una perspectiva psicològica, vol dir moltes coses. La més important és que Letícia vol ser ella, just ella i ningú més que ella, no un membre de la família amb el rol assignat. Es nota quan li trepitja la paraula al seu marit i fins i tot el rectifica.

Tenc la intuïció que aquestes coses no cauen gens bé a Zarzuela-Marivent. El paper atorgat a l’esposa del rei d’Espanya mai no ha estat aquest. Mai l’esposa del rei no ha aparegut en públic semblant més intel·ligent que ell... Opín que el rei Joan Carles no acaba d’estar del tot content amb la seva nora. El fet que enguany no hi hagi foto de família a Marivent tal volta ho corroboraria.

Encara no està prou estudiat i calibrat el paper de Joan Carles en aquests trenta anys llargs de democràcia. Allo segur és que s’ha sabut convertir en l’àrbitre d’un Estat que ha patit tot tipus de traumes al llarg de la seva història. Ho ha aconseguit tenint molt més poder a l’ombra del que sembla i exercint-lo amb mà esquerra. La Constitució diu que el rei és el cap suprem de les forces armades.

I aquesta és una de les claus del Joan Carles rei. Ha construït unes FAS democràtiques on la seva reduïda cúpula de tinents generals és d’absoluta lleialtat al monarca (recentment ho hem pogut comprovar a Balears amb un nomenament tan inesperat com del tot merescut). Les FAS són el rei. I dins aquest capítol, per pura deducció, s’hi ha d’incloure el CNI, autèntics ulls, orelles i capacitat d’anàlisi dels seus caps superiors.

Amb lleialtat i convicció democràtica, el CNI ho sap tot de les persones importants: empresaris, polítics, alts executius, professionals de primera línia, és a dir, la columna vertebral d’Espanya. Fins fa poc (ara no ho sé) la seu del CNI a Mallorca era devora Marivent. Les noves forces armades, la gran obra de Joan Carles i de tants que li han estat lleials des dels temps de Narcís Serra, són un factor d’equilibri.

Però què podria passar si aquest immens poder, que s’ha d’emprar amb un tacte enorme, sempre des de l’ombra, caigués en mans d’algú amb massa figurera personal, afany de poder, de ficar-se allà on no es pot ficar i que no ha entès el paper de la monarquia constitucional?