La suma dels escàndols de corupció unida a la crisi econòmica només pot conduir cap a un lloc: un dels cursos polítics més crispats que es recordaran. El PP de Rosa Estaràs no té cap altre camí que atacar amb tota la força que pugui. És l’única manera d’intentar posar nerviós el Govern Antich. En circumstàncies normals, la crisi econòmica i la constatació que no vindran de Madrid tots els doblers que s’esperaven podria debilitar el Govern del Pacte.

Però no n’és el cas. Els escàndols de corrupció que afecten el PP fan i faran que molts de ciutadans identifiquin aquest partit amb la crisi i el culpin de molts dels mals que arribaran. I amb motiu. Aviat esclatarà el cas Palma Arena. Ja s’albira el cas Residència Joan Crespí. I n’hi ha un parell més en investigació que són de traca i mocador.

A això s’hi ha d’afegir l’enfilall de judicis que tenim per endavant: tres o quatre més d’Hidalgo i de Massot; els més de deu alts càrrecs municipals del PP en el cas Cavallistes; Rodrigo de Santos, Damià Vidal, Gálvez i Gosálbez... Davant aquest panorama, Rosa Estaràs ha de carregar amb duresa i aviat, o es veurà desbordada. Però la presidenta del PP ha d’anar alerta. Francesc Antich és un mestre en les distàncies curtes.

En cada debat parlamentari pot fer pujar els colors a Rosa. Ja ho va fer, quan era president entre el 1999 i el 2003, amb l’aleshores portaveu popular, González Ortea. La càrrega constant que ha de de-senvolupar Estaràs serà contrarestada per Antich. Si les eleccions fossin l’any que ve, és molt probable que el Pacte tornàs a governar. Ara mateix el seu pitjor enemic son ells mateixos.

Si els partits del centreesquerra superen les diferències i aconsegueixen fer coses importants sense cometre errors —està per veure—, aquesta pot ser una de les legislatures més tranquil·les que es recordin. El PP ha d’atacar, però sense garantia d’èxit. Com va dir en certa ocasió, a Rosa li ha caigut un bon mort.