Joan Mir
Recordant Josep Grimalt, amb amistat i reconeixement
En Pep era, com jo, de Felanitx. Crec que el vaig conèixer l’estiu de 1962. Jo tenia 17 anys...
La síndrome de Vichy
Cal extreure lliçons de la Història. La primera és aclarir d'una punyetera vegada si el...
Els errors d'ERC
Sembla que diumenge es produirà un nou retrocés d'ERC (que arrossegarà el del total de...
MÉS (o menys) que Teruel
Fa molt que, a contracor, he de reconèixer que, en els països dominats, l'esquerranisme és incompatible...
Good Bye, Lenin!
Normalment, la raó última de l’actuació política és afavorir el benestar de la gent, i això és...
Adéu a Miquel Alenyà
La mort de Miquel Alenyà és per a mi el darrer episodi d'un món d'amics que s'acaba...
Benvinguda, Finlàndia!
«Finlàndia ha abandonat la neutralitat i ha entrat a l'OTAN». Vet ací un comentari ben propi...
El retorn de Clara Ponsatí (gràcies a tu)
Gràcies a tu (un o una dels 10.000) Clara Ponsatí és eurodiputada i ha pogut tornar...
La pregunta
El pensament republicà va generar un tipus de gent de gran integritat moral que no...
El malentès
Durant l’hivern que George Sand passà a Valldemossa, un dia, atacada d’urgències...
Després del virus
Contràriament a allò que pensen molts de crítics, l’experiència de la pandèmia em referma...
Els dos independentismes
A les eleccions europees de dia 26 hi ha dues opcions independentistes diferents...
L’odi a Mas
L’odi a Mas (evidentment, a Convergència, a ”la dreta”) és tan notable que requereix una anàlisi racional que encara no he trobat enlloc. Al meu entendre, hi ha tres factors determinants que l’expliquen.
L’ou de la serp (o l’esquerra contra el nacionalisme)
En els darrers 15 anys han passat coses que a molts ens han obligat a preguntar-nos si poden existir partits que siguin alhora nacionalistes i d’esquerres. Ara crec que també passen. I potser són molt semblants a les passades.
Saldos fiscals trucats
El Ministerio de Economía y Hacienda ens acaba de regalar una informació pretesament científica d’allò que els entra (imposts) de cada Comunitat Autònoma i d’allò que surt (despeses de l’Estat) cap a les Comunitats.
Els mallorquins i la independència (II)
És ben clar que rompre la dependència de Madrid ens significaria un gran benefici, però això no vol dir que Catalunya ens hagi de fer lloc en el seu tren.
Els mallorquins i la independència
A Mallorca l'independentisme potencial és, de moment, irrellevant de cara a l'acció. La seva versió més inconcreta, el regionalisme, ve a dir que, com que la realitat social és la que és, més val no perdre el temps cercant na Maria per sa cuina.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem