Bernat Joan i Marí
Llibertinatge
Als centres educatius de les illes Balears, i molt especialment als instituts, el curs ha començat molt calent. La temperatura ja estava en alça dies abans que s’haguessin de presentar els i les alumnes als instituts de les nostres illes. Havia començat amb uns suaus massatges durant els exàmens de setembre, però ja en teníem algunes prèvies procedents de la tòrrida estació estival.
Provocadors
Com que el PP –igual que una coneguda marca de beguda hipercafeïnada- els dóna ales, els provocadors comencen el 2014 com si hagués de ser el seu gran any. Com que no tenen discurs davant la raó i la democràcia, i com que s’han generat una mena de territori hostil a la raó al seu voltant (gràcies a Bauzá i companyia), creuen tenir tot el vent a favor.
L'autèntic Sant Nicolau?
Sant Nicolau, patró de totes les Rússies, és també el patró de la ciutat italiana de Bari. Figura que a la seua catedral hi ha, com a mínim, una part dels ossos que formaren l’esquelet del sant. Però l’home no era de Bari, sinó que procedia de Lísia (actualment, Anatòlia, Turquia).
Lliçons de seducció
Ja hi ha data i preguntes per al referèndum que s’ha de celebrar a Catalunya, i en què es demanarà a la gent sobre el futur estatus de la nació. La data serà el 9 de novembre, vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, i la pregunta serà doble: es demanarà als ciutadans si volen que Catalunya sigui un estat i, en cas afirmatiu, si volen que sigui independent o no.
El PP continua treballant pels Països Catalans
En el Ple d'aquesta setmana el Partit Popular ha fet aprovar pel seu corró al Parlament de les Illes Balears dues coses molt interessants: que els Països Catalans no existeixen i que les Balears no formen part de cap país català. La proposició no de llei venia motivada pel fet que el Parlament de Catalunya, seguint la legislació vigent allà (calcada, per cert, a l'Estatut de les Illes Balears) es va permetre de criticar la política lingüística del govern balear.
Tornen els Monthy Python
La situació que viu l’esquerra eivissenca, especialment pel que fa als grups polítics situats a l’esquerra del Partit Socialista (però també en part pel que ocorre entre els socialistes) s’assembla cada vegada més a una pel·lícula genial que varen posar en pantalla el grup anglès Monty Python, i que es titulava La vida de Bryan.
Convé més cautela
La setmana passada algú, amb nocturnitat i covarda traïdoria, va intentar calar foc a la seu del Partit Popular a la Vila d’Eivissa. No va aconseguir el seu objectiu, assortadament, però sí que va pegar un bon ensurt a les persones que, quan es varen produir els fets, eren als seus domicilis.
Drets bàsics, serveis públics
Una de les qüestions que més controvèrsia produeix entre ideologies polítiques diferents és la de quins hem de considerar com a drets bàsics o fonamentals, i, en conseqüència, quins serveis públics han de ser universals i quins no. No es tracta d’una qüestió banal, sinó d’un tema fonamental a l’hora d’articular les polítiques públiques.
Projectes petits per catalitzar-ne de grans
No hi ha dubte que, pràcticament pertot arreu dels Països Catalans, la política sortida de solc del Partit Popular constitueix, paradoxalment, una font d’oportunitats extraordinària per al futur immediat.
Ensenyar en català no és cap crim
En sentir els sindicats de l’ensenyament cridant a la desobediència civil i animant els professors a ensenyar en català –digui el que digui el TIL per al centre de cadascú- m’he sentit una mica com els negres d’Alabama fent-se seves les proclames de Martin Luther King. Desobediència civil són paraules majors. Es tracta d’una postura col·lectiva contra un abús. I suposa una actitud, de vegades, fins i tot heroica.
Qui ens espia?
Aquests darrers dies s’ha produït un batibull descomunal, arreu d’Europa, perquè s’ha tengut constància que la National Security Agency (NSA) americana havia espiat una pila de ciutadans europeus.
Per la democràcia parlamentària
Un dels fonaments de qualsevol sistema democràtic és l’existència de la institució parlamentària. Sense parlaments, no hi ha democràcia possible. Al parlament, s’hi troben les persones que el poble ha escollit directament perquè el representin. I, per tant, constitueix l’essència de la democràcia, i en conforma la base.
Qui té la patent de la bandera espanyola?
Vaig a comprar el diari, i no puc deixar de passejar la mirada per la portada d’un diari que no tenc el costum de comprar, per evident distància ideològica i cultural.
Salvi
Des del dia 13 d’octubre, qui fou bisbe d’Eivissa i Formentera, monsenyor Salvi Huix i Miralpeix és beat. L’acte de beatificació va tenir lloc a Tarragona, darrera un domàs unilingüe en espanyol, que, molt m’ho pens, hauria agradat ben poc a una part dels beatificats. Entre ells el qui fou el bisbe de la diòcesi de les Pitiüses.
LOMQE: Autisme Wert
Una de les desgràcies del sistema educatiu, al conjunt de l’Estat espanyol, és que es troba afectat de l’espanyoliasi que afecta tots els òrgans de l’Estat.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Llengua i educació, a partir d'un sondeig
Diumenge passat (6 d’octubre), UH publicava un sondeig sobre l’ensenyament de les llengües a les Illes Balears, amb una referència específica a l’ensenyament de la llengua catalana. Aquestes dades ens poden ajudar a complementar d’altres dades que tenim, i, d’aquesta manera, ens podem fer una idea de què pensa la “majoria silenciosa” de les nostres illes en relació a la qüestió de la llengua dins el sistema educatiu.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Converses amb Unamuno (a propòsit del TIL)
Bé farien aquests espanyols que ens desgovernen de tenir en compte les consideracions dels seus clàssics. He trobat una conversa entre Miguel de Unamuno i Josep Pla (en la descripció que dins els seus Homenots fa Josep Pla de Josep Maria Cruzet, editor de Selecta, i figura cabdal per al manteniment i desenvolupament de la cultura catalana durant la dictadura franquista. N’Unamuno, molt habituat a observar si els catalans o els seus compatriotes bascos parlaven bé l’espanyol, solia ser extremadament crític.
Qui confia(va) en el TC?
S’ha de ser brutalment ingenu per confiar en els dictàmens del Tribunal Constitucional, per suposar que, en un contenciós entre les Balears i l’Estat, o entre catalanisme i espanyolisme, el TC es mantendrà en una posició neutral o farà cas de la legislació vigent. El TC ha demostrat a bastament que és un tribunal profundament polititzat, alineat amb un dels dos bàndols quan hi ha un conflicte lingüístic o nacional, al servei del seu sector polític (que, a grans trets i d’una manera transversal, seria l’espanyolisme).
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari