La màgia dels xefs i cellers, a la (teva) taula

Amb una climatologia amable i la combinació entre Tramuntana i la Mar, els celleters de l'Illa tracten d'impulsar el coneixement dels seus vins.

Una primera proposta per a aquest Nadal és el 12 volts, del celler 4 kilos. Es tracta d'una empresa més que interessant, ja que aconsegueix un resultat tan òptim com el del seu vi insígnia (4 kilos), però a un preu molt més ajustat (uns 14 euros). És el resultat de la feina de Francesc Grimalt (antic enòleg a Ànima Negra) i Sergio Caballer (codirector de Sónar, el festival de música avançada de Barcelona).

Entre tots dos han aixecat un celler que recull el raïm de tota l'Illa, fet pel qual no entren en cap denominació d'origen.

Trobareu, a més a més, que l'etiquetatge de les botelles és tan elaborat (i artístic) com el del m ateix líquid.

Una idea similar és la que féu que el celler Ànima Negra, ja fa més anys, produís l'AN2. Els felanitxers assolien així un producte de qualitat, però a un preu molt més ajustat (a devers 13 euros).

Ara, a més a més, acaben de treure al mercat una varietat de vi amb la qual encara no s'havien animat: El vi blanc, sota el nom Quíbia, Ànima Negra produeix un vi refrescant que altera la percepció que, fins ara, el públic tenia del seu celler.

La següent proposta és triar un vi del celler porrerenc de Jaume Mesquida, amb el que habitualment, sempre s'encerta. Molí de vent blanc i Rosat de Rosa suposen econòmiques alternatives al reserves més potents.

L'enòloga Bàrbara Mesquida (la qual, per cert, participa enguany a l'Adoració teatral dels Tres Reis d'Orient, de Llorenç Moyà), prepara un nou vi de gamma alta.

El seu nom, tan genuí com els mallorquins: Idò.

Des de Manacor, en canvi, ens arriba la proposta de Miquel Gelabert. Un blanc excepcional, tot i que el seu preu (uns 23 euros) allunya alguns consumidors que esperen pagar manco. Sa Vall, també de la gamma de blancs, és una meravella per acompanyar plats de peix, com el que Benet Vicens ens recomana en aquestes mateixes pàgines.

A més dels vinyaters manacorins, hi trobam el celler de Miquel Oliver, les vinyes de les quals són al camí cap a Ariany i el centre de producció al mateix nucli municipal petrer.

Miquel Oliver i família ofereixen blancs com Muscat i negres com Ses Ferritges i San Caló, vins tots ells amb una manca clara de definició en el seu gust. Ara bé, quina diferència amb el meravellós Aia (o fins i tot el Syrah), que actualment es troba en ascens dins els cercle vinícoles.

Per acabar, dos clàssics com José Luis Ferrer (del que podem destacar el Reserva especial de la collita de 2002) i Macià Batle. Aquest darrer celler encara assaboreix l'èxit de la comercialització del vi Llàgrima de Sang, inspirat en la sèrie homònima d'IB3.

I ara que el canal autonòmic ha estrenat amb potència Mossèn Capellà, podria ser que Macià Batle s'animi a produir una botella inspirada en el vi dels capellans?

En tot cas, i amb el permís dels vineters mallorquins, sempre ens quedaran els Rioja. Remelluri reserva i una criança de Campillo, Ysios i Piérola no passaran dels 15 euros, però superaran de llarg les nostres expectatives. Salut i bon profit!