Que la sobrassada i les ensaïmades són els dos productes més estimats de les Illes Balears no és cap secret. I així és com s’entén, precisament, que en una festivitat tan assenyalada com el Carnestoltes els forners illencs mesclin tots dos elements. El resultat? La cèlebre ensaïmada de tallades. Arriba amb un dijous de disbauxa: el Dijous Llarder, i sempre abans del Dimecres de Cendra, és clar, perquè les ensaïmades de tallades estan associades, indissolublement, a les disfresses de carnaval. Cal dir, però, que abans que se celebràs aquesta divertida tradició ja existia aquesta varietat d’ensaïmada: damunt, no dins la pasta, hi du bocins de sobrassada i de carabassat o albercoc confitat, que acompanya el salat amb el seu gust dolç i el color groc de la tallada.
Demà és Dijous Llarder, sí, però des de fa uns dies, i fins i tot més temps, podem trobar aquesta ensaïmada als forns. Una petita volta per Palma ens du fins al forn de La Glòria, un establiment que dóna nom al carrer, i no a l’inrevés. Aquí rau la tradició, per antic, d’aquest petit forn. Tenen coques de carnaval a l’expositor. "Però no duraran gaire, ja t’ho dic ara", explica la fornera de La Glòria, perquè aquests són dies de molta venda. Al forn d’Es Racó també elaboren els menjars típics del Carnaval, si bé l’ensaïmada de dolç i salat, de sobrassada i carabassat, es ven durant tot l’any. "No les grans, que són d’encàrrec, sinó les petites", precisen. Molt a prop d’Es Racó, i encara a la Llonja, trobam el forn de La Pau, que ni passen les dotze del migdia i ja ha exhaurit les provisions d’ensaïmades de tallades.
El forn de Santo Cristo, tot i que té el negoci dirigit més aviat als clients turistes, també fa aquests dies les cèlebres postres de Carnestoltes. Així mateix, abans que la quaresma marqui el dol per als estómacs, els mallorquins s’apressen a menjar altres delícies que després tindran prohibides, com ara la greixonera de porc. Es tracta d’un substanciós plat que aglutina, bàsicament, productes del porc, com els peus, els morros i el cap, procedents de la darrera i molt recent matança. També hi podem trobar l’ou. O sigui: dos productes que estava prohibit menjar durant la quaresma. Sa Corema ja se’n ve/com un cavall en es cos/sobrassades, adiós/ja mos veurem l’any que ve.
Set setmanes de quaresma
Els més fervorosos religiosos, de fet, deixaven d’ingerir productes càrnics durant les set setmanes següents o si més no, aquells a qui els flaquejava la força de voluntat, els divendres de les set setmanes. Però era tan gran la devoció d’alguns que, a la part forana, algunes pageses escuraven de dalt a baix les cassoles per tal d’extreure’n qualsevol resta de greix que hi hagués pogut quedar aferrada. I si bé la quaresma es feia llarga, també propiciava la ingesta de productes sans, com ara els bunyols de bacallà i les croquetes de peix. Així, la tan aclamada dieta mediterrània seguia el seu curs.
"La veritat és que era una època de menjar bé, o almanco més sa", assegura el psiquiatre Antoni Contreras, gran apassionat dels dolços mallorquins. "Llegums, verdures, peix... Llevat de proteïnes càrniques, menjaven de tot", explica Contreras. Ara bé, són pocs els que encara respecten la quaresma. Per una banda, fou la mateixa Església la que renuncià a les set setmanes i decretà dejuni només els divendres. I definitivament, la societat ja no és tan religiosa com abans. De tota manera, però, la secularització no s’ha enduit per endavant la tradició pastissera. Si no, mirau els forns.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.