Una pinzellada d'art pel vidre

Si acceptam que els vins són cultura, els etiquetatges artístics d’algunes botelles potencien encara més aquesta creença.

I és que la tendència de telefonar a un artista i oferir-li la possibilitat d’il·lustrar l’etiqueta s’imposa en el mercat espanyol. Tant és que el celler sigui mallorquí, de la ribera del Duero o de la Rioja. Ja que els beneficis del present maridatge, el del vi amb la pintura, no tenen fronteres.

Juan Luis Pérez de Eulate, distribuïdor de vins a les Illes, creu que "l’estètica és de gran importància". De fet, confirma l’antiga dita que un vi "entra millor pels ulls" si la seva presentació és bella.

És el cas de l’ampolla de 4 kilos, el jove celler creat per Sergi Caballero i per Francesc Grimalt. A la botella del fins ara únic vi de l’empresa, hi mostren una més que suggeridora il·lustració de Marcel Dzama. Un artista canadenc que té en els arbres un motiu recurrent per incloure al disseny. I d’un arbre és d’on surten animals mitològics, grafismes del món del còmic i fins i tot referències als contes infantils.

La intenció del celler, que rep el nom dels quatre "quilos" de les antigues pessetes que els costà muntar-lo, és optar per un artista diferent en cada collita.

Per la seva banda, el celler de Jaume Puntiró, especialitzat en el producte d’agricultura ecològica, també il·lustra les seves etiquetes amb dibuixos originals, com ara el creat per Buc.

El celler Matador, creat pels mateixos emprenedors que fundaren la revista, també aposta per un artista diferent cada any. La collita de 2007 du un dibuix original del pintor valencià Manolo Valdés, mentre que els productes de veremes anteriors han anat acompanyats de les pintures de Luis Gordillo —premi Nacional d’Arts Plàstiques— i del paisà Miquel Barceló, entre altres.

No debades, el primer contacte del consumidor amb l’ampolla és crucial. I sí, "bevem pels ulls", amb independència de la qualitat per se del líquid.

Les estratègies dels celleters, tanmateix, es poden orientar a afavorir la percepció que un vi de taula és millor del que realment és. O fer passar per un de car una simple botella de vi jove.

Així mateix, hi ha bons vins que es ressenten d’un etiquetatge matusser. No perden qualitat, però sí la bona impressió.

El celler més mediàtic en el camp de l’etiquetatge és, en tot cas, Enate, on enguany és el torn de l’aragonès José Manuel Broto. Els seus predecessors? Noms propis de la cultura espanyola contemporània, entre els quals es troben Antoni Tàpies, Eduardo Chillida i Joan Miró.

Ara és el moment de fer la prova. Anar a la botiga i observar les pinzellades d’art a les ampolles. L’estètica ja ha guanyat la batalla.