Emoció, sentiment i poesia. La Federació Llull ha conclòs l’Any Estellés amb un emotiu homenatge a Vicent Andrés Estellés a la població que el va veure nàixer, Burjassot. El municipi de l’Horta Nord ha acollit aquest dissabte l’acte de cloenda de l’Any Estellés, organitzat per la Federació Llull, que integra Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear, i amb el suport de la Plataforma Cent d’Estellés. L’homenatge ha tingut lloc a la Plaça Emilio Castelar, punt central del municipi natal del poeta i on es troba la seva estàtua, i ha comptat amb la participació d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià; Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, i Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear i de la Federació Llull.
Durant la cerimònia, els representants de les tres entitats han destacat la importància d’Estellés com a referent literari i la seva obra com un llegat fonamental per a la cultura en català. Alhora, ha estat present part de la família del lletraferit. L’acte ha inclòs una ofrena simbòlica de llibres, un gest carregat de significat que ha volgut representar la transmissió de la literatura i la cultura com a patrimoni col·lectiu. A més, s’han recitat diversos fragments de l’obra de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de l’actor Francesc Anyó, qui a més ha sigut el conductor de l’acte. Anyó ha posat veu als versos més emblemàtics del poeta de Burjassot.
La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha posat el focus en la necessitat de revertir la dolenta situació en què es troba la nostra llengua: «Tots els indicadors sobre l'ús de la llengua als territoris de parla catalana ens adverteixen de la necessitat de revertir la situació de risc en què ens trobem, i malgrat això, el que patim són situacions d'atac des dels governs centralistes i d'extrema dreta, i des del sistema judicial que retalla les polítiques educatives i l'exercici dels drets lingüístics. Per fer front a eixa realitat, l'aliança entre les entitats que treballem pel país i la llengua es fa més necessària que mai, fomentant l'ús entre nous parlants, joves i en àmbits com el lleure i l’oci. Com el poeta de Burjassot, fomentarem l'ús de la llengua per ‘tota la terra i el mar’».
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha destacat el català com a eina nacional. «Fa tres mesos, la Federació Llull vam situar la cultura catalana com a motor de la solidaritat i la reconstrucció. I avui, ens tornem a conjurar en pro de la construcció nacional per deixar clar que som Països Catalans i que volem exercir els nostres drets en llibertat. Per això, i agafant el llegat d’Estellés, continuarem defensant i promovent el català, la nostra llengua pròpia i el nervi de la nostra nació. Perquè el català és la millor eina de cohesió i connexió que ens identifica i ens uneix com a país», ha assegurat.
L’actual president de la Federació Llull i de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, ha manifestat que Estellés ens va retratar com a poble com pocs ho han fet, va posar versos a la vida quotidiana i ens va recordar que la poesia és també una eina de resistència. Llabrés s’ha referit a l’Any Estellés, que avui conclou, i a l’Any Llompart, que just acaba de començar: «Celebracions que ens permeten retre homenatge als nostres referents, redescobrir aquests escriptors i valorar-los i fer-los arribar a noves generacions de lectors i, sobretot, que mentre hi hagi algú que llegeixi Estellés i Llompart, la seva veu i el seu compromís continuaran ressonant per enfortir la nostra consciència col·lectiva, arreu dels nostres territoris».
La jornada s’ha completat amb la ruta literària «Un cant a la vida», conduïda per Isabel Anyó, neta d’Estellés. Aquesta passejada pels carrers del poble ha permès als assistents conèixer de primera mà els espais més significatius de la vida del poeta i aprofundir en la relació entre la seva obra i l’entorn que el va inspirar.
Amb aquest acte, la Federació Llull ha posat punt final a un any dedicat a la memòria i difusió de Vicent Andrés Estellés. Se l’ha reivindicat com una de les veus més poderoses de la literatura catalana i s’ha refermat el compromís de les tres entitats amb la cultura i la llengua. En aquest 2025 s’encetarà i es commemorarà l’Any Llompart, que agafa el testimoni per celebrar, llegir i recordar un altre dels lletraferits de la nostra literatura, Josep Maria Llompart.
