Temps mort
Hi ha alguns esports com per exemple el bàsquet, l'handbol, el futbol sala... que permeten un téntol, anomenat 'temps mort'. El temps mort és una interrupció del joc sol·licitada pel capità o l'entrenador per reunir-se amb l'equip i donar instruccions per reorganitzar la tàctica.
Aparcar els vells a les residències
En quin moment, com a col·lectiu, ens vàrem convertir es éssers monstruosos i abjectes que 'no tenen temps' per cuidar els seus parents majors i els 'aparquen' en residències? Si ho pensam, no fa tant de temps. Compartesc l'objectiu que assenyalen els promotors del manifest 'La vida al Centre' de repensar el lloc que hauria d’ocupar la gent gran en la nostra societat, tot i que, en realitat, en aquest cas no caldria repensar gaire, bastaria que ens proposàssim que ocupin el lloc que han ocupat sempre...
Per una llei de Subsidiarietat
La crisi provocada per la pandèmia de covid-19 ha significat, entre moltes altres coses, una prova d'estrès per a molts sistemes. La relació política entre l'Estat espanyol i les illes Balears no ha superat la prova. Ha quedat en evidència que una governança de les Illes Balears teledirigida des de Madrid, resulta ineficaç, perillosa, ineficient i, fins i tot, mortal. A banda d'absurda i contrària als principis de la Unió Europea.
Propostes per a la gestió de la pandèmia de la Covid-19 i altres crisis similars
A partir de les recomanacions d'experts en la lluita contra les epidèmies i a partir de l'observació, en tat que ciutadà de les Illes Balears, de com s'ha gestionat la pandèmia de Covid-19, m'atrevesc a fer una primera bateria de propostes de molt distint nivell, sempre des de la modèstia i el realisme.
La Diada de Mallorca d'enguany podria dedicar-se a la solidaritat i la justícia social
Una de les moltes activitats que va estroncar la declaració d'estat d'alarma i el confinament, va ser una 'Jornada de reflexió sobre el model de Diada de Mallorca' que s'havia de celebrar a Can Alcover, organitzada per l'Obra Cultural Balear. Esperem que es pugui arribar a celebrar aviat.
Per un procés reconstituent
Les primeres mesures anunciades o impulsades per les institucions per a allò que anomenen la 'reconstrucció', van dirigides a abundar el el mateix de sempre: apostar per la construcció i el turisme de masses i ignorar les industries alternatives i menystenir la cultura.
A les Illes Balears tots els camins duen a la independència
Hi ha diversos estudis i enquestes que apunten a un creixement important de l'independentisme a Mallorca i a les Illes Balears. No podem dir que ens sorprengui. Per dues raons essencials, en primer lloc perquè la tendència ja era que cada vegada més persones residents a les Illes Balears comprovin que la dependència de l'Estat espanyol és un llast gegantí i, en segon lloc perquè aquests mesos de pandèmia ho han exagerat i accelerat tot.
Nous Drets Humans
Els drets humans són aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, perquè pugui gaudir d'una vida digna. Aquests drets són inherents a totes les persones independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.
Europa els mira
El 1936, Europa estava dividida. Es miraven els uns als altres amb desconfiança i odi. Mentre Europa no hi prestava atenció, diversos generals espanyols varen fer un cop d'Estat i varen provocar guerra i destrucció.
Tornar al passat, no té futur
Aquests dies de desconfinament progressiu vivim, amb esperança, com l'amenaça mortal de la pandèmia s'alleugereix i tots retornam a una certa quotidianitat. Per desgràcia, però, observam amb alarma, preocupació i decepció com, des de les institucions, s'imposa la idea de que cal retornar al panorama econòmicosocial immediatament anterior a la crisi i a les receptes que ens han duit al col·lapse cíclic: construcció a costa del territori i turisme a costa del demés.
Cinquanta anys empobrint-nos
El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, màxim responsable de la política monetària de l'encara primera economia mundial, va afirmar, en una conferència telemàtica feta la setmana passada, que «l'abast i la velocitat d'aquesta recessió no tenen precedents en els temps moderns».
No pensis en Pedro Sánchez fent l'ullet a Vox
En ple escàndol 'Watergate' i davant les pressions creixents perquè dimitís, el president del EUA, Richard Nixon, va fer un discurs per la televisió i va afirmar: «no som un pocavergonya...», aleshores, tothom el va prendre per un pocavergonya.
A l'arma! (article de 2010)
Aquest dies, trescant per l'ordinador, m'he topat amb aquest article, titulat 'A l'arma', que vaig publicar a Diari de Balears el 9 de desembre de 2010. Vos convit a fer-hi una ullada deu anys després: Espanya està en estat d'alarma. L'estat d'alarma és un règim excepcional que es declara per garantir el restabliment de la normalitat. El Govern espanyol, fent ús de les facultats que li atorga l'article 116.2 de la Constitució de 1978, pot declarar l'estat d'alarma, en tot o part del territori estatal, quan es produeixi alguna 'alteració greu de la normalitat'.
A Espanya, menten papers i menten barbes
Començ a estar una mica fart de sentir polítics d'aquí lamentant que els responsables de l'Estat espanyol els han enganyat. El procés sempre és el mateix, primer t'intenten convèncer de que aconseguiran un bon tracte. A continuació, quan els adverteixes de que no hi ha res a fer, et miren amb aire de condescendència, convençuts que la seva habilitat negociadora i capacitat de persuasió triomfarà allà on tothom ha fracassat...
Han entrat fins la cuina
Si encara continua vigent la gràfica fórmula per definir un sistema democràtic de Winston Churchill: «Democràcia és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues ben cert que és el repartidor de la llet», ja podem aportar (més) proves de que el Regne d'Espanya no entra dins aquesta consideració.
Una crisi amb patates
Entre 1845 i 1850 es produí un daltabaix tràgic en la història d’Irlanda: An Gorta Mór, la Gran Fam. Una fam que provocà una mortaldat terrible. La causa puntual del desastre va ser una plaga que acabà amb la major part de la producció de patata, cultiu quasi únic, i aliment bàsic de la majoria de la població, sobretot la més pobre. Les patates s’havien convertit en un monocultiu a Irlanda, a causa del gran rendiment...
Roosevelt i el govern Armengol
Dubt que hi hagi cap president dels Estats Units d'Amèrica que pugui ser un referent moral des d'un punt de vista humà. Segurament des del punt de vista de capacitat de gestió política, sí que n'hi ha més de dos que poden ser un bon referent.
Serrat, Sopa de Cabra, Miquel Montoro...
Aquests dies que tots hem pogut dedicar més atenció als creadors que vehiculen la seva proposta des de les xarxes virtuals d'internet, he tengut la percepció que bona part dels nous creadors que tenen com a primera llengua el català, comercialitzen, o monetitzen (crec que és el terme googlelià) les seves creacions en castellà.
#MallorCaNostra: activar-nos, participar, transformar i viure!
Aquests dies dBalears i Ona Mediterrània conviden la seva audiència a aportar idees per millorar Ca Nostra, per millorar Mallorca a partir de la finestra d'oportunitat que, paradoxalment, s'ha obert a causa de la suma de crisis que ens ha tocat patir.
O al costat de la societat, o arrasats per la societat
Tornarem a recordar Einstein: «Bogeria: fer el mateix una i altra vegada i esperar resultats diferents» o «no podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que quan els vàrem crear».
Ser nosaltres el canvi
«Les crisis són moments reveladors de les falles d'un sistema i per tant, exerceixen la mediació entre les tendències de fons d'una societat, la consciència dels problemes i les pràctiques que emergeixen per modificar les tendències que són percebudes com a perjudicials per a les persones, encara que siguin funcionals per al sistema» diu al seu llibre 'Ruptura', l'excel·lent intel·lectual, Manuel Castells, que actualment perd el temps
Un avís ben eloqüent
Diverses entitats i moviments socials de les Illes Balears han fet públic un manifest on proposen posar «la vida al centre de les polítiques públiques, prenent decisions valentes respecte a l’emergència climàtica i encarant amb un actitud resolutiva i transformadora i des del diàleg social -ampli i divers- el model socioeconòmic» i exigeixen que «la sortida de la crisi sanitària tengui com a pilars fonamentals la justícia social, climàtica i ambiental i la cura del territori i les persones, com a base d’una nova economia».
Si un tribunal no vol entendre la nostra llengua...
El 10 de maig de l'any 1730, el Consejo General de Castilla ordenava que totes les sales de justícia de Mallorca i de la resta de Països Catalans, fossin proveïdes per funcionaris castellans i que la figura del fiscal fos assignada, exclusivament, a funcionaris castellans.
Pel ressorgiment de les Illes Balears
Les Illes Balears, talment com dos terços del Planeta, vivim, encara avui, una tragèdia greu. Un trauma, del qual, per paga, no hem pogut, ni tan sols, fer el dol així com hauríem desitjat. La tragèdia que vivim a les Balears, s'ha vist greument accentuada per dues mancances de naturalesa política que, aquesta vegada, és, com a mínim, legítim pensar que s'han pagat amb un preu terrorífic: el de vides humanes. Les dues mancances d'origen polític són,
Encontres a la tercera fase
La realitat sempre supera la ficció. I no és per afegir més llenya al foc, però només durant el que duim de l'any 2020 (que ja fris que s'acabi), els incendis forestals a Austràlia han cremat una àrea equivalent a quinze vegades Mallorca, hi han mort 33 persones i 480 milions d'animals
Redescobrir el veïnatge
Mallorca i les Illes Balears han estat, i són parcialment, societats en xarxa. Avui quan és parla de 'societat xarxa', es fa referència a les societats que viuen, cada vegada més, sota la influència d'internet i les xarxes virtuals. Però just abans que arribàs aquesta revolució, que va començar durant la dècada dels vuitanta del segle passat, vivíem en una societat EN xarxa, on els individus formaven part d'una col·lectivitat composada, com a mínim, per parents i veïnats, que eren l'entramat referencial on es movia... i una xarxa de seguretat per quan arribaven els mals temps.
Per un nou glocalisme
La crisi sanitària que vivim i la crisi econòmica que comença han deixar en evidència sistemes i formes de funcionar que s'han demostrat poc eficients a l'hora d'afrontar una pandèmia de les dimensions de la provocada pel coronavirus covid-19. Poc després de que es començàs a parlar de la globalització, va sorgir una alternativa, teòrica, que es va anomenar glocalització, terme que fa referència a un model basat en la idea de pensar globalment i actuar localment.
L'helicòpter espanyol no té ni per a benzina
Els teòrics ultraliberals de l'Escola de Chicago varen popularitzar la teoria anomenada 'helicopter money', que consisteix en que en una situació extrema de manca de liquiditat i davant la falta de consum i la paràlisi de l'economia, en comptes de comprar bons o baixar tipus d'interès, s'ingressen doblers directament en els comptes corrents de la gent perquè puguin usar-los al seu gust i així revitalitzar l'economia mitjançant l'increment del consum.
Recuperar la producció?
El filòsof, antropòleg i sociòleg de la ciència francès, Bruno Latour ha escrit fa pocs dies que «Si tot s’atura, tot es pot qüestionar, modificar, seleccionar, classificar, interrompre per a bé o, per contra, accelerar. És ara el moment de fer l'inventari anual. A la petició del sentit comú que diu: 'Reiniciem la producció el més ràpidament possible', hem de respondre amb un crit: 'de cap manera!' El darrer que cal fer és reprendre de manera idèntica tot el que fèiem abans».
Un 23 d'abril estrany, un Sant Jordi en diferit
El 23 d'abril ha estat durant dècades un dels dies més guapos de l'any. Sant Jordi és el Dia Mundial del llibre, el dia de l’amor i el dia de la literatura. Any rere any, amb força creixent, els llibres i les roses s'han apoderat dels carrers de mig món.
L'escletxa de gènere en la crisi del coronavirus
La pandèmia del coronavirus covid-19 ens afecta a tots i, en general, ens perjudica. Però també en això hi ha un biaix marcat pel gènere de les persones, i resulta evident que la crisi provocada pel coronavirus castiga amb més força les dones.
És trist demanar... i més trist és que et robin
Situació 1: un veïnat o conegut o familiar vostre vos demana que li deixeu doblers, justament ara que tampoc anau gaire esponerosos. El problema és que fa mesos ja vos va demanar un préstec i li vareu fer i vos va jurar i perjurar que vos els tornaria i encara no ho ha fet. La veritat és encara més crua.
Contra el militarisme i els seus valors
Avui és un bon moment per recordar unes paraules que vareu poder llegir en aquesta mateixa secció fa un mes, el 19 de març: «Una de les errades polítiques més monumentals que s'han comès a l'Estat espanyol des de l'any 1975, l'ha comesa el govern presidit per Pedro Sánchez: desplegar l'exèrcit espanyol pels carrers i places de les principals ciutats del nostre país i de la resta de l'Estat. Una errada que la 'Democràcia' espanyola pagarà molt cara».
Idees per combatre la crisi econòmica que ve
Els experts anuncien que, com a conseqüència de la crisi humanitària provocada per l'expansió de la pandèmia del coronavirus covid-19, patirem una crisi econòmica mai vista. Gairebé no havíem sortit de la crisi econòmica provocada per la mala gestió dels grans bancs internacionals, que va començar el 2008 i ja n'arriba una altra de més ferotge. Seria bo, ja que tenim l'experiència ben recent, no tornar a caure en les errades que es varen cometre aleshores, quan es varen salvar les empreses (que eren les culpables de la crisi), es varen 'socialitzar' les pèrdues econòmiques i no es varen prendre mesures per 'rescatar' les persones víctimes d'aquella crisi.
Entrau al refugi obert de la poesia!
«La poesia és alhora un amagatall i un altaveu.» va escriure Nadine Gordimer, i en aquests dies de confinament i pandèmia, de dolor, de pena i d'angoixa, tenim la sensació que, en alguns moments, hem de menester un altaveu i en altres moments, un amagatall.
Coronavirus i insuficiència pressupostària
Per ventura és bo recordar que estam confinats perquè, en efecte, el coronavirus covid-19 és una malaltia nova i molt agressiva, però també, i diríem que, sobretot, per intentar evitar el col·lapse dels nostres serveis i equipaments de salut.
Recuperar el sector primari
Fa molts anys que alguns advertíem (i els que fa molts anys que exercim el plaer i la responsabilitat de deixar escrites les nostres opinions, el rastre que deixam no ens permet mentir) que apostar tota l'economia de les Illes Balears al turisme, era com jugar a la ruleta russa: més tard o més prest et toca la mala sort.
Un memorial per a les persones mortes
Les xifres de morts provocades pel coronavirus covid-19, a nivell mundial, aborronen, horroritzen. A nivell de les Illes Balears, les xifres també son esfereïdores. No és només això. També dol el fet que, massa vegades, les persones mortes aquests dies (també les que no han mort a causa del coronavirus) són tractades com a xifres. Com a estadístiques fredes i distants.
Quan un policia comet un delicte (i hi ha proves)
Aquests dies d'estat d'alarma hem vist actuacions policials més que alarmants. Que ningú s'enganyi, els cossos policials espanyols duen tota la vida cometent abusos de poder, tractant al ciutadà a cops (també contra manifestacions de personal sanitari), el que passa és que aquests dies hi ha més ulls que mai als balcons. I més aparells per filmar els excessos.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- L’equip de la Universitat de les Illes Balears, campió de la Lliga de Debat Universitària 2025