A la fi arribà l'esperada conferència de Deepak Chopra (Índia, 1946). I per la cara de reflexió que mostraven els assistents en acabar la trobada, pareix que les lliçons de Chopra tingueren una bona acollida. El metge, endocrinòleg i també especialista en cardiologia, explicà la seva teoria central davant un Auditòrium de Palma ple de gom a gom. Tot i la seva complexitat, es podria resumir en una idea central: "La ment no es troba tan sols al cervell, sinó per tot el cos. Les cèl·lules del nostre organisme també són part de la ment inconscient". Segons Chopra, cal revolucionar la relació entre el cos i la ment.
"El cos", continuà Chopra, "també és la ment, però d'una manera inconscient". De fet, la ment és massa gran perquè càpiga en el cap. "Per això s'estén pertot", precisà. Aquests conceptes, en un primer moment, desconcertaren el públic. Ja ho havia avisat prèviament: "És una teoria contraintuïtiva; no és fàcil d'entendre fins al final".
Així que continuà en to pedagògic. Els canvis en la nostra consciència tenen el seu reflex en l'organisme i això, en part, és conseqüència de les cèl·lules immunològiques. "Aquestes cèl·lules poden crear el mateix que el cervell. De fet, tenen memòria, es recorden de les experiències", hi insisteix. Per tant, arriba a la conclusió que no és la ment la que es troba en el cos, sinó que és el cos físic humà el que s'encarta en la ment.
Chopra assegurà que les seves investigacions neurològiques l'han conduït a detectar l'existència de centenars de neuropèptids que ha batejat com a molècules de l'emoció. Són aquestes, precisament, les que tenen capacitat de recordar els estímuls.
Amb aquesta nova connexió entre cos i organisme, es pot arribar a la conclusió que hi ha noves -o alternatives- maneres de curar greus malalties com el càncer. Aquesta aposta per estudiar el sistema nerviós humà ha atorgat a Deepak Chopra una rellevància internacional.
L'any 1999, la revista Time el seleccionà entre les cent icones del segle XX i el descrigué, igualment, com el "poeta profeta de la medicina alternativa". No debades, els seguidors de Chopra es troben arreu del món. Té una cinquantena de llibres escrits en 35 idiomes, molts dels quals han estat traduïts a la llengua castellana.
En molt dels seus treballs alerta sobre la fellonia de l'ésser humà. "Quina és l'espècie més perillosa del món?", es demanà. "Idò la humana, que mata els seus i fins i tot és capaç de destruir-se a si mateix". El públic continuava bocabadat.
