Santa Eugènia normalitzarà l'escut i la bandera municipals. El ple d'avui debatrà una proposta de nou distintiu -elaborada per especialistes- que, després de superar el tràmit polític, se sotmetrà també a l'opinió dels taujans. "La gent ho decidirà. Se l'han de sentir seu", afirma el batle, Guillem Crespí. L'objectiu de la "normalització", manifesta Crespí, és recuperar l'aspecte original dels elements que han desaparegut en el distintiu que l'Ajuntament utilitza des de 2001. En vistes a això, l'equip de govern va encarregar un estudi a la Reial Acadèmia d'Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, que ara ha presentat les conclusions. "Hem demanat un estudi als especialistes perquè apostam per la forma científica i històrica", argumenta el batle.

Els canvis que presenta el nou respecte de l'anterior són fonamentalment dos: el color de la torre, que torna a ser platejat, i el fons blau. Una altra modificació és la recuperació de la forma que distingeix els escuts dels territoris de la Corona catalanoaragonesa, és a dir, el perfil caironat (com el de Palma, per exemple). Cal remarcar que l'escut de Santa Eugènia és gairebé idèntic al de Torroella de Montgrí, població catalana de la qual procedia Bernat de Santa Eugènia i cavaller a qui el rei en Jaume concedí les terres que ara formen els municipis de Santa Maria del Camí i Santa Eugènia. Respecte de la senyera, només es modificarà la part que concerneix el distintiu, de manera que continuarà sent la tradicional quadribarrada amb l'escut local damunt.

Antecedents

Sembla que després d'independitzar-se de Santa Maria, en el segle XIX, Santa Eugènia adoptà un escut que ara es considera "afrancesat". Ja hi apareixen els elements característics (la torre i les quatre barres), però el perfil (no caironat) es considera afrancesat i per tant impropi. El 2001, l'Ajuntament renovà la imatge corporativa municipal. El disseny, tanmateix, no conservava ni el blau del fons ni el color platejat de la torre, cosa que havia motivat alguna queixa.