L’Atlàntida Mallorca Film Fest arriba a la meitat del seu recorregut. El festival començà a la seu d’Inca el divendres, 12 de juliol, i el diumenge, 14 de juliol. El divendres següent, ja dia 19, començà la seva programació en les diferents seus que hi ha a Palma. Fins la nit del dimarts, hi ha hagut esdeveniments històrics per al festival i per a la cultura a l’illa de Mallorca: la xerrada i entrega del guardó a Liv Ullman, una de les actrius més importants de la història del cinema; la xerrada i entrega del premi a J.A. Bayona, un dels directors més rellevants de la indústria en tot el món o l’estrena mundial d'Isla perdida de Fernando Trueba amb la presència de Matt Dillon.
Malgrat això, el vespre del dimarts dia 23 de juliol fou un dia per a recordar en el festival. A la seu de Ses Voltes, es va estrenar el documental Stay Homas. La banda que no hauria d'existir i posteriorment, un petit concert de la banda. Unes 2.000 persones varen gaudir de la nit en el mític indret de ciutat. Aquest documental i concert fou el que més participació ha tengut el festival en tota la seva història, i aquesta és la catorzena edició.
A més a més, a l’altra seu principal del festival va estrenar-se un altre documental, anomenat No Other Land dels autors Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor. Aquest documental palestí va estrenar-se a àmbit estatal aquell vespre. Ja ha passat per altres festivals, el més important, el de Berlín. Allà guanyà el premi a millor documental i el premi del públic, premi que pot aconseguir a l'AMFF, tot dependrà dels vots de les persones que han visionat el documental. Aquest documental es va veure amb la presència dels joves periodistes i activistes Basel Adra, palestí, i de Yuval Abraham, israelià.
El documental ens mostra la història de Basel, que viu a una aldea del territori de Cisjordània, amb la seva perspectiva de primera mà. Ens relata com és créixer tenint a la seva família en lluita des que ell és un infant. El seu pare és activista, ha estat detingut en diferents ocasions per l’exercit israelià.
En el documental ens mostra com en un territori hi ha dos tipus de persones, les que tenen drets i les que no, marcades pels colors. El passaport israelià és groc, el palestí verd, de la mateixa manera, les matrícules israelianes són grogues i les palestines verdes. Amb aquesta distinció un palestí no poc conduir un cotxe amb matrícula d’Israel, groga. Amb un passaport groc pots sortir del país, amb un verd tens moltes dificultats. El documental és molt cru, dur i en ocasions costa mantenir la mirada. No únicament per la violència explícita que hi és, sinó per veure infants i adolescents convivint una opressió majúscula davant d’un exèrcit i d’una legalitat injusta. Malgrat això, hi ha una figura reveladora, la de Yuval. Durant el metratge es poden escoltar diverses converses entre Yuval i alguns palestins, que no tenen gaire clar que un israelià tengui motius per a entrar en el conflicte en favor de Palestina. Ell ho entén i intenta explicar que no vol que succeeixi l’ocupació en el seu nom.
En acabar el documental, que segons molts crítics pot acabar en la gala dels Oscar, es va fer un col·loqui amb en Basel i en Yuval. En un primer torn, aquest es realitzà mitjançant el presentador de la gala i els dos protagonistes, on crec que hagués estat millor realitzar més preguntes a Basel i no tantes a Yuval, ja que qui ha viscut tota la seva vida oprimit ha estat ell. Més tard, el públic va poder demanar als protagonistes. Les preguntes del públic no estaren a l’alçada del documental i dels seus protagonistes. Independentment a això, en acabar el documental tot el públic es va aixecar i va haver-hi un aplaudiment d’alguns minuts amb algunes proclames en favor de Palestina que venien del públic.
No queda altra cosa a fer que felicitar al festival per un vespre tan especial amb aportacions tan rellevants. Poder veure imatges del visionat del documental i concert de Stay Homas a ses Voltes ple de gom a gom és un goig. Assistir a l’estrena de No Other Land, que és probable que sigui el documental més necessari i important de l’any, i, a més, poder veure’l amb la presència de’n Basel i en Yuval, directament una oportunitat de creure que un festival així a Mallorca és tota una sort.
