El cas Tsunami ha estat arxivat. Tot i que, amb la capacitat creativa d'inventar delictes i de prevaricar de la cúpula judicial espanyola mai se sap del cert, sembla que l'arxivament és definitiu. Tant se val que el motiu hagi estat un error en la instrucció. El fet a celebrar és que els independentistes catalans exiliats a Suïssa s'han alliberat d'una terriblement falsa acusació de terrorisme i ja són a casa. Tsunami Democràtic va ser un magnífic moviment de protesta pacífica contra una sentència injusta. En aquest cas, l'acusació de terrorisme s'ha d'associar inevitablement a la rebel·lió judicial contra la Llei d'Amnistia, però convé recordar que, sense l'ampliació dels contorns del delicte de terrorisme aprovada per PP i PSOE el 2015, hauria sigut més difícil aquesta barbaritat. Tampoc es pot oblidar que va haver-hi un cert abonament amb, per exemple, aquelles declaracions del ministre Marlaska: «La violencia en Catalunya ha sido de mayor impacto que en el País Vasco». D'aquella pols ha vingut aquest fang.
Ara bé, criminalitzar l'exercici del dret de protesta és, malauradament, molt habitual amb la Llei Mordassa de 2015 que encara ara fa estralls. Posem per cas el patiment dels joves d'Altsasu, dels sis antifeixistes de Saragossa, o la infinitat de multes que s'han imposat a ecologistes, sindicalistes, i activistes d’altres moviments socials, de solidaritat internacional o protestataris. D'ençà que entrà en vigor la Llei Mordassa fins a desembre de 2022 s'ha recaptat, segons les dades del ministeri d'Interior, un total d'1.114.639 d'euros en multes per protestes pacífiques.
Tot plegat és una estratègia per apaivagar les resistències i dissidències. Una estratègia estesa arreu d'Europa. Coincidint amb l'arxivament del cas Tsunami Democràtic, Amnistia Internacional (IA) ha publicat un informe (Under Protected and Over Restricted: The state of the right to protest in 21 European countries) que ho documentà amb tots els ets i uts. Catrinel Motoc, encarregada de campanyes sènior de l'Oficina Regional per a Europa d'Amnistia Internacional, manifesta que «la protesta ha de ser facilitada i no silenciada, i la repressiva xarxa de lleis promulgades ha de ser reformada perquè aquestes s'ajustin a les obligacions internacionals en matèria de drets humans». Però el vent bufa en sentit contrari: El tiroteig durant un míting de Trump a Pensilvània, que l’ha deixat ferit lleu, és un impuls a un autoritarisme mundial. El món sembla encaminar-se a una desdemocratització brutal.
Arribats a aquest punt em permetran una anècdota: Dimecres passat, a la protesta contra el lloguer turístic va haver-hi algunes «identificacions» de les persones que protestàvem davant l'edifici on és de domini públic que es practica una activitat turística il·legal. L'explicació de la Policia Nacional per fer aquestes identificacions va ser: «No podéis impedir el paso a una propiedad privada». És a dir, primer la defensa de l'ús de la propietat privada -sigui aquest ús legal o il·legal- i molt subsidiàriament el dret a la protesta ciutadana.
Fa temps que David Harvey ens ho adverteix: «Vivim en un món on la propietat privada i el marge de benefici passa per sobre de qualsevol altre dret humà». El dret de protesta està tan en disputa que haurem de continuar protestant per construir un altre món on tinguem, de debò, dret a protestar.
