Ja fa molts d'anys que el futbol no ens treu la son. Si és que mai ens la va treure. Però des de fa dècades, tendim a veure aquest esport d'equip com una gran caricatura de la vida. Un mirall convex que ens trasllada una realitat augmentada i, si voleu, un pèl grotesca. Però basada en la realitat.

I dins aquest marc, el que passa al Futbol Club Barcelona moltes vegades ens serveix per avançar el que passarà a Catalunya. No de bades va ser el club esportiu que durant anys havia estat governat per un catalanisme ploramiques, el que va tenir primer una direcció independentista desacomplexada, que el va dur a assolir les fites més importants de la història.

La reacció dels poders fàctics va ser la de no descansar fins aconseguir que la massa social barcelonista optàs per un canvi de rumb. I aquest canvi va arribar de la mà de Josep Maria Bartomeu, un personatge tan nefast que costa acceptar que sigui real. Per pura estadística és gairebé impossible que aconseguís fer el que va fer: prendre sempre la decisió més desfavorable per als interessos del club que presidia.

Des que hi ha eleccions, a Catalunya hi ha hagut sempre una majoria catalanista, i des de fa una quinzena d'anys, aquesta majoria ha evolucionat cap a l'independentisme, de manera que des de, com a mínim, el 2010, hi ha una majoria social independentista que és la que ha marcat la política.

Ara, per diverses raons, la majoria de les enquestes pronostiquen que en els comicis de diumenge aquesta majoria social no es mobilitzarà prou i es produirà un resultat que podria arribar a permetre l'accés a la presidència de la Generalitat del Josep Maria Bartomeu de la política que és Salvador Illa.

Illa ja ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar, va ser el pitjor ministre de sanitat de la Unió Europea durant la pandèmia, fins al punt que el president espanyol se'l va haver de treure de damunt.

Illa és el típic producte de partit gran espanyol: sense cap experiència fora de la política i que ha medrat dins el partit a base d'obeir als de dalt i apunyalar als de baix.

Si Illa arriba a ocupar la presidència de la Generalitat, no tenim cap dubte que s'agreujaran tots els mals institucionals de Catalunya i la Institució entrarà en una fase de decadència equivalent a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola... De fet, pitjor, perquè sempre és més nociu un inútil que un dolent. I en Illa hi conflueixen ambdós perfils.

La part que sempre salva Catalunya és aquesta majoria social que, amb les institucions, sense les institucions o, fins i tot, amb les institucions en contra, fa que l'excel·lència i la cultura surin i el País continuï endavant.