Amb la gravíssima crisi sanitària provocada per la pandèmia de Covid-19 hem pogut veure diverses formes de gestió política de la mateixa. En el món hem vist governants que han fet una gestió prou bona, altres que han fet una gestió millorable i altres que han fet una gestió dolenta de tot plegat.

A nivell de les Illes Balears, podem situar els gestors polítics en el segon grup. A nivell d'Estat espanyol, la majoria s'han situat en el tercer... i en un quart, els que han fet una gestió deplorable.

S'ha parlat molt (segurament mai serà suficient) de la gent que durant la part més dura de la pandèmia s'hi ha deixat la pell per combatre-la. L'exemple més evident són els treballadors de la sanitat. També altra gent que forma part dels serveis essencials. I fins i tot, no ha faltat qui ha lloat la feina de militars i policies, que, amb alguna excepció, a l'entorn que més coneixem, la veritat és que han fet més nosa que servei.

No he sentit ningú que, si més no, agraís la feina dels gestors polítics i crec que és just reconèixer que molts dels que han estat a primera línia, han fet una feina (més encertada o no tant) digna de reconeixement.

Tot i amb això, crec que és molt necessari entendre que l'evolució històrica que vivim, ens duu a societats cada vegada més mecanitzades i tecnològiques, cosa que té, com a efectes principals, que allibera molta gent d'una gran càrrega de feina i obri noves vies participatives i col·laboratives que permetrien un major empoderament ciutadà i una major implicació en la política.

Caldrà desenvolupar més aquestes idees, però de moment deixam apuntat que amb la crisi, hem vist amb més claredat, la necessitat d'estar pendents d'una realitat que marca les nostres vides i que molta gent s'entesta en ignorar, que és la gestió política.

Defugir la política o menysprear-la és molt perillós: pot tenir conseqüències mortals.