A la fi, gràcies a terroristes, etarres i separatistes hi va haver investidura. Pedro Sánchez va ser investit president de l’Estat espanyol trossejat i esmicolat. Ja heu mirat a quin tros vos ha tocat viure? Heu pogut dormir? Si no heu pogut dormir donareu la raó a la Arrimadas que pensa que totes les persones que volien que Espanya continuàs com una “unidad de destino” perdran la son, davant l’estropellament que acaba de fer el que ara és president. Vàreu poder escoltar el debat i les intervencions de cada portaveu i vàreu poder comprovar quins eren els que parlaven com a parlamentaris i quins eren els que semblaven corbs que tenien la intenció de devorar els que ells creien que eren cadàvers.

Mentre escoltava les intervencions de la dreta, de l’extrema dreta i de l’extrema extrema dreta no sentia que exposassin cap proposta de govern, ni que criticassin les propostes de govern del candidat, només sentia que per mantenir el càrrec s’havia aliat amb terroristes, amb separatistes, amb violents, amb colpistes, amb rupturistes, amb antimonàrquics, i que farien tot el possible perquè no governàs i que, per tant, continuarien amb la tàctica que han duit endavant des de fa uns quants anys, és a dir, que ho durien tot a la justícia. Això és l’únic que saben fer, és el que se’n diu judicialització, i que recentment s’ha denominat en alguna part, partidització. Com és possible que un partit com el dels “Cs”, que ha estat castigat per tant de paperet com anava mostrant el seu cap Rivera, l’hagin deixat en mans de la tal Arrimadas que no és més que un clown de Rivera? Quan la portaveu del PSOE s’adreçava als diputats, ella aixecava, a l’estil Rivera, un plec de folis que volia fer suposar el currículum vitae de la diputada que es trobava exposant les seves tesis i les seves queixes. Arrimadas volia fer suposar que aquell CV era com un conjunt buit, com si digués que la diputada no tenia formació.

Com és possible que tant Casado, com Abascal, com Arrimadas es dedicassin només a parlar i flastomar contra els catalans independentistes, en lloc de fer-ho sobre les necessitats dels espanyols? Com és possible que volguessin que sorgís algun traïdor dels 167 vots negociats pel candidat? En què pensaven quan acusaven el candidat d’haver traït els seus votants? És que el que ells i ella feien, no ho era una gran estafa? L’endemà, i mentre el candidat devia jurar el càrrec a la Zarzuela, jo escoltava Catalunya ràdio, que és la ràdio que escolt mentre m’estic afaitant, dutxant i vestint els matins, va telefonar una persona a la ràdio, i sense que li preguntassin res va començar a dir que era un votant de Vox, com si volgués que el censurassin, en canvi el locutor el va atendre amb la més gran de les educacions. Però en un moment en què no sé què li va dir el locutor, ell va entrar amb totes les armes a dir. És que no pot xerrar un votant de Vox a ràdio 3? Jo vaig pensar que aquella persona, que deia que era d’Arbúcies, estava pensant en TV3 i per això li va dir ràdio 3 en lloc de Catalunya ràdio. Com que només havia telefonat per provocar i era el dia dels Reis, el dia següent a la cavalcada, va manifestar que ell estava en contra dels reis. Davant l’interrogant del locutor i dels radiooients va manifestar que eren molt desagradables aquells reis vestit amb túniques de coloraines i de reis del temps en què existien corts i castells, i que a les cavalcades es dedicaven a repartir caramels als nins que els aclamaven.

També es queixava que s’ornamentassin carrosses per passejar els reis pels carrers de cada poble. Ell afirmava que haurien d’arribar els reis amb tancs i quan els nins els aplaudissin i victorejassin, els reis haurien de llançar granades de mà, que és el mateix que dir que haurien de tirar bombes. Quan va haver amollat tantes animalades, es va acomiadar. El locutor va tenir una gran capacitat d’aguantar-lo.

Llavors vaig pensar que si hi havia moltes persones votants dels partits d’extrema dreta i d’extrema extrema dreta que pensassin com aquest, no era estrany que hi hagués tanta mala educació i tanta poquedat en el Congrés allà on hi hauria d’haver les persones més educades de l’Estat, dedicades a millorar la vida de totes les persones aixoplugades en aquell Estat. En aquell moment vaig estar ben segur que qualsevol Jaume I que hagués pogut contemplar les intervencions d’aquests diputats de la rancorosa i venjativa dreta hauria tronat amb veu molt greu: VERGONYA, DIPUTATS, VERGONYA!!!