Va ser mestre de l'escola Porta des Moll durant 30 anys, va ser regidor de l'Ajuntament d'Alcúdia i va fundar el grup de cultura popular Sarau Alcudienc.
Milers d'alcudiencs varen poder gaudir del seu mestratge en un espai o altre.
Durant el seu pas per la política institucional va aconseguir uns resultats que escarrufen, sobretot si ho comparam amb la exasperant lentitud amb que es produeixen algunes transformacions avui.
Alcúdia seria un poble més poc agradable i acollidor sense la intervenció d'en Toni. Va recuperar el nucli històric de la ciutat amb la conversió en zona de vianants de tot el centre, la rehabilitació de façanes i l'empedrament de carrers.
Va crear l'Àrea de cultura de l'Ajuntament que és un dels principals motors de la vitalitat cultural d'Alcúdia; va embolicar tothom que era necessari per posar en marxa la biblioteca de Can Torro; va crear, el 1991, Alcúdia Ràdio, una mitjà local amb un model molt intel·ligent i funcional.
En l'àmbit de la política lingüística va crear el Departament de Normalització Lingüística de l'Ajuntament i va tenir treballant-hi un dels millors tècnics en la matèria.
Bibiloni va ser un home d'acció. Amb un full de serveis al nostre poble inabastable. Òbviament, no queia bé a tothom, però ningú podrà negar la seva convicció, la seva immensa capacitat de feina i el seu compromís insubornable amb la nostra llengua, Cultura i País.
En l'àmbit del compromís cívic va ser l'impulsor del grup de cultura popular, Sarau Alcudienc i des d'aquesta plataforma, de S'Estol del Rei En Jaume, de la recuperació de festes tradicionals com la de les llanternes, dels intercanvis amb grups de cultura popular de tot el País i amb agrupacions d'altres cultures. Va recuperar la colla de Dimonis del municipi...
Va organitzar la Trobada d'Escoles Mallorquines de l'any 1992, que va ser un gran èxit.
El record com un puntal fonamental per l'èxit de l'Acampallengua de l'any 2000, celebrat a Alcúdia.
I el record mobilitzant, literalment, tot Alcúdia per participar en diferents edicions del Correllengua. No sé com s'ho feia (era molt insistent i persistent, això sí) però acabava aconseguint que gent de totes les ideologies i de totes les sensibilitats, participàs en les seves convocatòries.
El mes de desembre de 2018 va rebre el premi Josep Maria Llompart, de l'Obra Cultural Balear, en el marc dels Premis 31 de Desembre.
Recordarem sempre com va recollir el premi, perquè és la gran representació de com era en Toni Bibiloni, si més no el Toni Bibiloni públic: va desplegar la pancarta que els alcudiencs havien duit a la gran manifestació del març de 2012 a Palma i va cantar una cançó amb tonada d'arrel i lletra incisiva i compromesa.
Et trobam a faltar, Antoni!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.