Primerament vaig trobar que havia de donar part a la policia per allò d’alertar-los que es passejava pel poble un delinqüent trencador de vidres de cotxes. En Julià de la Policia Municipal em va dir que allò no era exactament feina seva i que havia d’anar als de la Benemèrita a denunciar-ho. I que em posés tranquil perquè no em podrien atendre fins tard, que furgonetes violentades aquella nit n’hi havia haguts a raig i roi. Set catefes.
Així ho vaig fer. Em vaig presentar al quarter de la G.C. devers les nou i mitja del matí i un guàrdia em digué que hi havia llista d’espera per això del denunciar, que em podrien atendre devers migdia. A les dotze i un poc un guàrdia em prengué nota i redactà la meva denúncia. Molt amable i parlant mallorquí de Binissalem, l’uniformat anomenat Antoni per més senyes, m’abundà en la informació que aquella nit havia estat molt retent en això dels vidres romputs i els robatoris a les furgonetes, sobretot de caixes d’eines i altres estris. I que es donava el cas que abordaven a les furgonetes perquè normalment no duien alarma i els cotxes, sí. Ah, punyeta! El migdia ja duia fetes com a una dotzena de denúncies, l’home. Feia cara de cansat. Havien anats molt feiners aquests lladres fills de set pares. Bé, després d’un tracte molt amable i en la nostra llengua variant binissalemera, ens acomiadàrem amb cordialitat.
La sorpresa va venir després de dos o tres dies quan vaig rebre aquesta cridada telefònica: Escolti, que és vostè don Gabriel Florit Ferrer? Sí. Idò miri, som de la Guàrdia Civil de Sa Pobla que li telefonam perquè va denunciar que li havien romput un vidre d’una furgoneta així i així, i com que hem agafat el lladre, hem anat tornant als seus propietaris els materials que havien estat denunciats com a robats. Sí, ja sabem que vostè va declarar que no li havien robat res, però com que retornat tot mos sobra un impermeable color verd i unes alicates grosses, hem pensat que potser podrien ser de vostè i no se n’havia adonat de la seva desaparició. I jo que no, que moltes gràcies però no. Amb uns ulls com a platets de cafè, jo, tu.
“Xapó” que diuen els francesos, veritat? Vaja eficiència i ganes de donar un bon servei! Enhorabona ben merescuda. I gràcies, ja ho he dit.
Gabriel Florit i Ferrer, gener 2014.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo m'he trobat de tot a la GC: des de gent maquíssima, educada i impecable en la seva feina, fins al típic cap de F... i poc respectuós "oiga, hábleme en castellano". Per desgràcia, a Palma n'hi ha més del segon tipus que del primer. De tot hi ha...
Estimat Biel: fa temps que tinc ferma constància del bon quefer de la Guàrdia Civil. Són amables, eficients i molt respectuosos. Res a veure amb aquells guàrdies de mostatxo de la nostra infantesa i joventut. Mereixen tot el meu respecte i ara, pel que veig, el teu. Salutacions des de Centre Amèrica.
Jo no canviaria a sa GC pels gossos catalans ni de conya!
Enhorabona a la Guàrdia Civil. A mi la Policia Nacional de Palma, per denunciar parlant en català, em va fer acabar posant dues denúncies: la del robatori i la que vaig interposar a la dona policia que no em va voler atendre per parlar en mallorquí. Molt bones paraules del Comisari(que era de León i els mateixos policies li deien "El Cabezón), però el sendemà la Policia anomenada Laura ja feia el mateix a un conegut meu. I això que feia uns dies que havien entrevistat al Cap de la Policia de Balears, un tal Casillas, que va declarar a "Brisas" que mai es molestaria a un mallorquí per parlar la seva llengua. Els vaig mostrar la plana, i res!
Això s'ho diu tenir sort!. A mi fa devers 15 anys em buidaren el dipòsit de benzina del cotxe fent un foradet. Vaig haver de canviar el dipòsit sencer per un de nou que em costà 53.000 pessetes. Detingueren al delinqüent que va reconèixer els fets però jo encara no he vist ni una pesseta.