La dimissió d'Antoni Mesquida Ferrando com a membre del govern de J.R. Bauzá no ha estat cap sorpresa. El cas ens ha servit a alguns, entre els quals m'incloc, com a pràctica per constatar resultats que figuraven a les nostres hipòtesis i les nostres anàlisis sobre la realitat illenca. El paisatge social i polític està allà on imaginàvem que estava, amb tendència a empitjorar. Mesquida té una història personal, representa uns valors i gestiona una identitat col·lectiva que no encaixa entre les elits actuals del Partit Popular de les Illes Balears. La seva història personal està íntimament relacionada amb l'itinerari de molts individus de classe mitjana illenca, inconformistes, heterodoxos i indisciplinats, si seguim el diccionari dels partits.
Antoni Mesquida té, com molts, una ambició personal lícita i discutible que es conjuga perfectament amb una manera de ser ben del país, perquè la seva genètica i l'avior són liberals. Sabíem que acabaria dimitint, perquè Antoni Mesquida sap que hi ha vida al marge del PP, del Govern i de les institucions. Només no dimiteixen o pressionen perquè no els cessin els covards i els que depenen exclusivament del càrrec o tenen por de les conseqüències. És el cas d'altres consellers de l'actual equip que no poden dimitir perquè saben que seran represaliats pel mateix partit que els ha enlairat i seran castigats com a doblement traïdors.
Per una banda, hauran d'expiar per haver donat suport a un govern que juga brut i malmena una ciutadania que ho va codificant absolutament tot encara que no ho aconsegueixi traduir en versió política. I per altra, hauran de purgar haver donat aire a un govern que està fent molt de mal al país, especialment perquè no l'entén i li té por. Mesquida, des del primer dia, coneixia aquest llenguatge popular i havia ponderat les ferides i les conseqüències d'aquesta travessia. Ho dominava, sobretot, perquè aquesta experiència ja l'havia viscuda amb anterioritat en un altre equip i coneix el llenguatge de vestidor d'un equip polític professional.
És probable que, en el marc global de la biografia de Mesquida, aquests tres mesos no aportin absolutament res a la seva biografia i esdevenguin com una anècdota més, al costat de moltes altres de les que viu corrent d'una part a l'altra del món, amb els seus equips solidaris. Allà on indubtablement s'ha equivocat Mesquida és a creure que Bauzá i el PP corregirien les seves polítiques i incorporarien valors més socials i més justos.
El PP amb el qual ha treballat Mesquida durant els darrers dotze anys no creu probablement en res d'allò que ell creu i, això no obstant, hi ha col·laborat i hi ha cercat complicitats. En aquest sentit, Mesquida també és un avís per a navegants, una boia que assenyala perills. La seva experiència és una advertència i un exemple que convé analitzar amb profunditat, fins i tot per a molts que entenen la vida col·lectiva d'una forma simple, en blanc i negre, i maniquea. El país està suportant molts monstres, fantasmes presents en tots els partits i en totes les organitzacions, òbviament de forma proporcionada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.