L'estat de les autonomies és irremissiblement un model esgotat. Cada cop són més els sectors socials que així ho corroboren. L'increment substancial dels defensors del Dret d'autodeterminació tant a Catalunya com al País Basc, on el nou Parlament de Gasteiz té un 64 % de sobiranistes entre els seus membres, és un d'aquests sectors.
Però el rebuig d'aquest model d'Estat vigent d'ençà de la proclamació de la Constitució no ve tan sols dels sobiranistes i dels independentistes. La dreta espanyolista està aprofitant la crisi econòmica per dur endavant una brutal campanya de desprestigi de les autonomies, responsabilitzant-les del deute de l'Administració pública, juntament amb els ajuntaments. Acusació, per una altra part totalment falsa, però que els serveix per apuntalar la major operació recentralitzadora des de l'inici de les autonomies.
Entre l'espanyolisme i l'independentisme se situen aquells que s'autoproclamen federalistes que, quan els escoltes, t'adones que amb el mateix qualificatiu es defensen posicions molt diferents, ens podem arriscar a concretar-ne dues.
Uns parteixen del convenciment que la sobirania popular recau en el poble espanyol i en conseqüència no troben sentit a l'exercici del dret a l'autodeterminació, per la qual cosa pensen que el federalisme passaria per introduir canvis en la distribució de les competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, un nou sistema de finançament autonòmic i la conversió del Senat en una cambra territorial, passant, si fos necessari, per la reforma de la Constitució. En definitiva, conceben un estat federal no com un pacte entre distints territoris, sinó com a fruit d'un procés descentralitzador dins l'actual Estat espanyol.
Per molt que es declarin federalistes, no són més que autonomistes; en definitiva, els darrers defensors que queda a l'estat de les autonomies.
Per contra, altres pensam que la sobirania popular recau en cada nació o poble que forma l'actual Estat espanyol i, solament com a conseqüència de l'exercici del dret a decidir, el poble sobirà optarà per pactar amb l'Estat espanyol una estructura federal comuna, sempre després d'haver recorregut un procés constituent i a partir d'una constitució pròpia, com tenen per exemple els estats d'EUA o els landers alemanys. És a dir l'exercici del dret d'autodeterminació és el fonament per construir un estat federal.
Això és el que alguns hem defensat i continuam defensant com a Federalisme de Lliure Adhesió. Si bé és cert que per optar a la independència has de comptar amb el suport de la majoria del teu poble, no ho és menys que per optar a un estat federal cal que la resta de components d'aquest estat hi estiguin d'acord.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El federalisme ha estat posat al congelador cada vegada que els psociates han governat. Ara el volen treure però ja ha caducat. I de molt.
Que no ho haguessin pogut proposar abans?Ara? Ara que veuen les orelles al llop? El federalisme ja ha fet tard. No ens mereix confiança només mirant qui el proposa!
Article molt aclaridor! Molt bo!
Una España grande y libre, para todos, adelante españoles soberanos del pueblo que nos une como hermanos en la historia y en el pensamiento cultural de una nación fuerte y con criterios objetivos en la lucha del separatismo y del federalismo, hay que acabar con las autonomías y devolver los poderes al gobierno central para poder acabar con la corrupción que nos acosa en todo el territorio español que nos ha dejado en un lugar donde la comunidad internacional nos tacha de los títeres del mundo y de las vergüenzas de las economías mundiales, ORGULLO PARA ESPAÑA