"Un homo tot sol no sempre se basta; ¿qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?", això canten els Antònia Font en una cançó fantàstica del seu últim disc. I aquí tenim en Clint Eastwood, talment un personatge de les seves pel·lícules -citant frases de Harry el Brut: ‘alegra'm el dia'-, demanant el vot per al partit republicà a les pròximes eleccions nord-americanes, en un parlament que només havia de durar 5 minuts i que en va acabar durant 12. Un discurs surrealista, desbaratat, més propi d'aquell vell xaruc que ha interpretat a la seva esplèndida Gran Torino que no d'un home sensat i prudent i conservador; fins i tot va demanar que li portessin una cadira buida -un detall que no sabien els caps de campanya de Romney, que s'enfilaven per les parets-, tot per fingir que el president Obama hi estava assegut i poder així fer com si l'alliçonés davant de l'audiència.
L'estaven mirant més de trenta milions de persones mentre ell deixava anar el seu discurs desmarxat, davant d'una pantalla gegant on se'l veia de jove, fent el paper de cowboy sense nom que li va donar Sergio Leone en els seus westerns immortals rodats devers Almeria. Però per sort no va caure en la caricatura del rifle i del radical blanc del Tea Party -perquè no n'és un...-: Eastwood confessa que és conservador, encara que en d'altres moments de la seva carrera ha donat suport als liberals o demòcrates. Tot i que l'any 2008 no va decantar-se per Obama, després va dir públicament que se n'alegrava i li va desitjar molta sort.
Clint Eastwood. Només de dir el nom evoquem pistoles i deserts, homes rudes i mules i altes fites morals desvetllades a través d'un sacrifici de sang. Però no hi ha moltes poques coses morals en el projecte dels republicans que ara esmolen la seva retòrica: una marxa cada vegada més accentuada cap a la dreta -potser Romney sigui més de dretes que Nixon o Reagan-, cap a un integrisme fiscal irresponsable i incongruent, i cap a una divisió de l'electorat que deixa sentir els seus ressons també a Europa. La política, també aquí, es mou en aquest debat, el que passa per establir quina ha de ser la mida de l'estat i la seva intervenció en l'economia. La set de poder de Romney l'ha portat fins i tot a renegar d'algunes mesures progressistes que havia pres com a governador de Massachusetts.
"I, Clint, què vols, encara ets en el segle XIX, fa un any que no te dutxes, i això només són quatre casutxes, de mort...", segueix dient la cançó, i potser és així, perquè pensar com fa més d'un segle, reduir la política a un plegat de consignes binàries i fàcils de comprendre -com fan tots els radicals, a la dreta i a l'esquerra-, a una divisió estèril entre els homes del carrer -prudents i conservadors- i els intel·lectuals -d'esquerres i imprudents i per això ineficaços-, només fa que apropar un paisatge de casutxes -de mort- i pistoles rovellades. ¿Qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Poble de Mallorca, fem ressò de l’onze de setembre al Principat. Demostrem el nostre rebuig cap a la política colonial d’espoli de l’estat espanyol. Des de Artà a Andratx, des de Pollença fins a Santanyí. Tots units i amb un sol clam. Manifestau-vos dia 12 de setembre, a les 18h, a Ciutat de Mallorca. Un mallorquí, una senyera. Manifestau-vos per la nostra nació, la nostra llengua i el nostre dret a decidir el nostre futur.