La nostra llengua a la premsa

Mentre els nous governants de les Balears intenten ofegar les publicacions periòdiques escrites en català, a Barcelona i a la resta del Principat de Catalunya els quioscos comencen a reflectir una normalitat que aquí a Mallorca se'ns continua negant.

Els qui s'omplen la boca amb l'eslògan creat a la FAES de "llibertat d'elecció de llengua" haurien de pegar una ullada als punts de venda de publicacions periòdiques i comparar la llibertat d'escollir que té qualcú que vulgui triar llegir en espanyol i qualcú que vulgui triar llegir en català.

Malgrat que tota la premsa escrita de tot el món occidental pateix una crisi important, fruit de la suma d'uns quants factors que hi juguen en contra, al Principat s'ha aconseguit que hi hagi, a disposició d'un nombre creixent de lectors, tot tipus de publicacions periòdiques en català.

Així, als quioscos de Catalunya s'hi poden trobar revistes especialitzades de qualsevol matèria i, en l'àmbit específic dels diaris, per primera vegada en la història n'hi ha més lectors en català que en castellà. D'aquesta manera, aquell mercat que es va obrir amb ajuts per pal·liar les discriminacions històriques que havia patit la premsa en llengua catalana du camí de culminar l'objectiu: normalitzar el nostre idioma en l'àmbit de la premsa escrita.

Avui, guaitar a un quiosc de qualsevol població del Principat comença a ser un gust. Hi pots trobar la capçalera sorgida de la unió de les dues capçaleres deganes de la premsa escrita en català: el barceloní Avui i el gironí El Punt. Hi pots trobar una capçalera jove, plena de futur i amb una qualitat espectacular com l'Ara. Hi pots trobar les versions en català dels dos rotatius més llegits: El Periódico i La Vanguardia. Hi pots trobar els principals diaris comarcals, la majoria dels quals són escrits en llengua catalana i, fins i tot, en un ram tan complicat com el de la premsa esportiva, hi pots trobar, obrint-se camí, un renovat El 9 Esportiu, que d'aquí a poc farà ombra a les capçaleres de referència en aquesta temàtica.

Qualque cosa es deu haver fet bé en aquest àmbit per aconseguir una situació que no sabem si es pot definir com a plenament "normal" però que, si més no, garanteix el dret dels ciutadans de triar en quina llengua i en quina línia editorial volen ser (in)formats.

Avui, guaitar a un quiosc mallorquí (i, pitjor encara, menorquí o eivissenc) és un disgust. Les poques publicacions en català que hi treuen el cap continuen arraconades i situades -per norma general- en un petit gueto on amb prou feines pots intuir el nom de la capçalera.

En el cas de la premsa diària, la publicació que teniu a les mans o a la pantalla resisteix, com un petit miracle diari, demostrant, però, que si hi hagués hagut una aposta clara i desacomplexada per incentivar la presència de la nostra llengua en aquest àmbit, els resultats no diferirien gaire dels que ja hem comentat en relació amb el Principat.

Un dels terrenys en què les publicacions en català han aconseguit fer-se un lloc és el de la informació de proximitat, el de la premsa forana.

Ara, el Govern de Bauzá, en una decisió ben il·lustrativa de la misèria moral de qui l'ha presa, ha decidit anul·lar la concessió de subvencions destinades a la premsa no diària escrita íntegrament en català per a 2011.

Es tracta d'una decisió miserable i indigna, perquè s'ha pres una vegada que les publicacions havien adaptat els seus plans a les exigències de la convocatòria; o, dit d'una altra manera, una vegada que aquestes publicacions ja havien compromès unes despeses que ara no podran cobrir.
Si això és governar bé, jo també som bomber.