Les litúrgies domèstiques

Inicialment, "orinar fora de test" havia de ser el titular d'aquest article dominical, però finalment ho he valorat com excessivament gruixat i he optat per substituir-lo per un de més amable. Com se suposa, encara podria haver-n'hi posat un de més estrident i cridaner, perquè evacuar l'orina disposa d'altres verbs que sonen com a més ordinaris i per això mateix hom sent una certa vergonya d'utilitzar-los, tot i que apareixen en el DCVB d'Antoni Maria Alcover, gens sospitós de ser una obra bohèmia i trencadora. Aquesta setmana, arran dels comentaris d'una cadena de ràdio i en un programa de màxima audiència esportiva, s'ha desencadenat una tempesta atòmica sobre les anàlisis d'orina dels jugadors de futbol.

Un debat més entre mitjans de comunicació i una cortina de fum afegida segurament per augmentar la confusió i el desgavell social. L'ona expansiva d'aquest comentari, més o menys anecdòtic i provocatiu, ha esdevingut una espècie de tsunami dins un tassó. Al punt que el debat s'ha fet també extensiu al costum dels futbolistes d'orinar a la dutxa i, per extensió, al costumari domèstic d'alguns famosos que també han manifestat que ells evacuen l'orina a la dutxa de forma natural i rutinària. Tot plegat, aquest debat és interessant precisament perquè introdueix elements d'anàlisi sobre algunes qüestions relacionades amb la cultura de l'individualisme i amb el ressò que aquest univers personal acaba tenint sobre la ciutadania. Una cultura que s'està refugiant en la litúrgia domèstica, és a dir, a comportaments que l'individu té preferentment en l'àmbit de la privacitat.

En l'argot futbolístic es diu que els problemes s'han de resoldre en el vestidor, i en el llenguatge familiar es recorda que la roba bruta s'ha de rentar a casa. Des d'aquest punt de vista, hom podria entendre que existeix una tendència cada cop més clara a reduir la naturalitat, l'espontaneïtat i la sinceritat a l'àmbit de la llar, en la família. Per deformació, el mercat s'interessa cada cop més pels reality show en què persones ordinàries tenen l'oportunitat de mostrar els seus comportaments més vergonyants als teleespectadors. Actituds que, tradicionalment, no sortien de l'espai de la privacitat. El mercat viu a costa d'allò que són les tendències dominants de la civilització i reforça, generalment, els vessants més pestilents de la condició humana. En contrast amb aquesta tendència també n'hi ha una altra, més virtuosa i més reflexiva. Alguns filòsofs, com ara Luc Ferry, estan plantejant que la família és l'espai d'interpretació dels canvis i l'àmbit d'anàlisi de referència de la modernitat. Expliquen, aquests pensadors, la rellevància simbòlica de l'àmbit familiar, precisament perquè és allà on es manifesta clarament allò que som i allò que aspiram a ser. D'aquí la rellevància de la litúrgia domèstica, és a dir, dels rituals que la família codifica i estructura, amb la intenció d'educar i reforçar uns determinats valors i punts de vista, orientacions que van des d'allò més general fins allò més particular i insignificant. En el context del 19 de març, servidor substituiria la dita de l'orinar i el test per una altra que indica el futur: els tests semblen a les olles.