La memòria emotiva

Memòria. Memòria històrica. Memorial democràtic. Bicicleta, poma i cullera. L'art de recordar-ho tot. El component científic i racional de la memòria. Quan hom té un familiar, un amic o un conegut que viu un procés de restauració de la memòria, perquè ha patit una trombosi, llavors s'adona del paper del cervell, però també de la coordinació entre els òrgans que fan possible les emocions, els sentiments i la raó. Aquesta és la situació en què es troba actualment Jaume Jaume Oliver, exbatle d'Algaida i actual gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, que es recupera lentament d'un accident vascular i ho fa amb un humor excel·lent i amb una actitud positiva davant la vida. Les ganes de recuperar-se són tan potents que treballa intensament i s'esforça diàriament en cada sessió i en cada visita mèdica. És un goig parlar amb ell, precisament perquè amb els seus dèficits i les seves limitacions et fa sentir persona, segurament perquè ell mateix ha tornat a recuperar aquell do que ens fa particularment humans, aquell virtuosisme que ens fa sentir a prop de tothom i ens ajuda a estar de molt bon humor.

Fa alguns mesos Jaume Jaume va tenir un encontre prematur amb la mort i va ser recuperat miraculosament per Oriol Bonnín i per desenes d'amics que imploraven misericòrdia al misteri de la vida. La ciència i la naturalesa van fer el miracle. Ara, després d'una recuperació hospitalària, Jaume Jaume es recupera a casa, sol, amb els amics incondicionals i una família que segurament ha redescobert en aquests moments difícils que semblaven d'anada sense tornada. Cada dia és una novetat i una oportunitat, sense cap bri de rutina, malgrat que pugui fer la sensació contrària. Diàriament baixa a Palma, a les seves sessions a l'Hospital General, passeja una estona per Ciutat i torna sol cap a Algaida. Mentrestant, va restaurant la coherència del seu discurs i va incorporant conceptes que havien quedat perduts en aquest tsunami corporal que havia patit. Ell possiblement no llegirà en veu alta aquest escrit, perquè només pot llegir amb la vista. Ho entén tot, ho recorda tot, ho sap tot, ho observa tot i conserva la pel·lícula de la seva vida ben clara i ben estructurada en el seu univers personal, però encara no controla la paraula i no sempre troba el mot apropiat per a cada construcció.

Aquests dies que servidor ha participat activament en actes de la Fundació de la Memòria Democràtica, no deixava de pensar en Jaume Jaume, un dels principals altaveus i portaveus de la memòria algaidina, un individu que es caracteritza per tenir un arsenal d'informació emmagatzemada en el cervell i, sobretot, una persona amb el do de comunicació extraordinari. Aquesta mateixa memòria ara viu un moment de revisió dels desperfectes i intenta superar aquest accident greu que, havent arribat sense demanar permís, ha bloquejat parcialment la seva vida. Per sort, només ha estat parcialment i temporalment, perquè un que es posa a parlar amb ell s'adona de seguida que Jaume Jaume és un homonot en el sentit físic i metafòric del terme. Ara, a més, un homonot graciós i tendre, que es fa estimar i que genera tota casta de sentiments positius.