“Joan, no te'n vagis”, però Joan ha marxat

La tramuntana de febrer -folla- fiblava i fiblava. Un cop i un altre fiblava enmig de la ferotgia d'un hivern freturat de sol. Propalava, inflat, bufaruts herculis i funests en la contesa formidable, armada contra les pinedes i les persones i les teulades i les finestres del niell menorquí. I tu, Joan, entretant, allí a Palma, foragitat d'una dentegada per la parca obscura, obscena, felina, anaves esmunyint-te lluny dels amics de l'illa natal; suaument, dolçament, sense bracejar ni protestar la mala sort, assistit pels braços freds de l'asèpsia mèdica de blanca bata, de llençols pulquèrrims, emperò acaronat de mirades familiars tèbies. Havies llargament patit, Joan, des de ben jove, una malíssima salut de ferro, deies, clafit a tota hora d'optimisme, conformitat i paciència bíblica. No et bastaven vint píndoles de vint colors per ajustar, cada matí, la còrpora i la màquina biològica de fer camí, pas a pas, buscant la facècia clara per entre la negra vida. Hi hauràs transitat, però, aguantant dignament una jeia ben erecta -sense plomalls inflats-, molt jovial -sense la vacuïtat del capsigrany-, somrient i modest, passant de puntetes per l'escenari social, desat de vanitats, títols, protagonismes, aplaudiments públics, fama estel·lar, i de tantes bestieses fàtues, pròpies de l'oripell humà. T'he estimat com el deixeble estima el mestre; com l'amic ho forja en el mirall de l'amic.

La teva darrera postal -que haurà resultat postrema- m'havia arribat a mans pels volts de Nadal. Amb cal·ligrafia neta i nítida, em comminaves a no donar pas més voltes a l'embull tràgic de les guerres, les disputes i les enveges universals: "Nadal són tots els dies; Nadal és per tot l'any. Donem sempre alegries i cerquem sempre la pau". La conclusió, per mi, esdevé indubtable i claríssima. Joan: ens deixes en el bell mig del "teu" Nadal de cada dia; el Nadal del teu esperit conformat, serè i tranquil, més aviat curull d'espurnes de constant alegria. Quin mestratge el teu! Quina pàgina de vida per ser invocada com a bon model!

Mai no oblidaré el comiat que et feren els teus menuts alumnes de les escoles públiques que t'han gaudit al claustre: Maria de la Salut (1975-78), Secar de la Real (1978-83) i Son Ferriol (1983-2005). Aquella tarda ardent d'agost del 2005, quan tu t'admiraves del canvi de segle i de mil·lenni, un tropell de jovent enardit et féu una festa al pati, a petar de gent: jocs, rialles, música i paraules corals, tot ben rubricat amb un pastís enorme i una proclama en boca de tots: "Joan, no te'n vagis; Joan, no te'n vagis". I, és clar, en Joan no se'n marxà pas, perquè el mestre de debò sempre hi roman, mai no hi és oblidat i, un dia rere l'altre, se'l troba per muntar aquella activitat lúdica o aquesta pràctica docent.

Deixes una obra educativa impecable, notabilíssima; una tasca de les que injecten nou valor al sentit pristi de la bella paraula "mestre". Joan: que la humilitat no eclipsi els teus ulls de l'enteniment, perquè hauràs estat algú que ha cregut que l'ensenyança és un deure de guiatge, un sacrifici coriaci, duríssim però positiu, compromès a conduir els joves a la maduresa, a la dignitat humana plena i en pro de la lluita justa i pacífica pels valors socials que bastiran un avenir immediat francament millor al present tèrbol. Açò suposa, Joan, que ens fas hereus d'il·lusions renovellades, de deures llampants i de metes assolibles. Et recordarem com s'ho mereixen els mestres excepcionals, els que omplen una obra pedagògica basada en l'estima a l'alumne, enfora de les formes erudites dels setciències, però ermes de didàctica, com tants n'hi ha. O la d'aquell altre espècimen educatiu que hi veu, en l'ensenyança, un mer refugi de qui només delira per un lloc de feina assegurat de per vida -i, és clar, molt ben promès de vacances ara i adés. Ben al contrari, et recordarem com el mestre bo excel·lit, per qui ens brollen -i ens brollaran nit i dia- les paraules del cor: "Joan, no te'n vagis; Joan, no te'n vagis". Ho direm i ho repetirem, ara i avui, demà i sempre. I molt més ara, en l'hora dels adéus, del teu Nadal etern d'alegries i pau. Al cel siguis -que de ben segur hi ets.