Llegir el passat

A punt de finalitzar el mes de gener d'enguany moria l'actriu Maria Mercader, vídua de Vittorio de Sica. La seva mort refrescava la memòria del seu germà Ramon Mercader, conegut mundialment per haver assassinat Lev Trotski, el 1940. En aquest ambient dedicat a la memòria, dijous a la nit l'escriptora Núria Amat rebia el premi Ramon Llull per una novel·la que té com a principal protagonista també Ramon Mercader. Potser ambdós fets formen part de la mateixa roda de casualitats que donen sentit a la història, però també potser és un signe de vida. És la història i el passat que es fan presents, que ens acompanyen i ens formen, com una brúixola, perquè tinguem consciència que tan sols transitam per camins que altres ja han transformat prèviament, persones que hi han deixat penyores que enriqueixen el paisatge mental.

Les biografies de Maria i Ramon Mercader parlen de vides viscudes en plenitud, però també ens remeten a unes èpoques i un temps en què l'home vivia sotmès a les idees i les ideologies. Un temps mític per molts, però també un temps de dictadures i de servituds d'unes dimensions exagerades, precisament perquè la vida tenia un grau de caducitat major que l'actual. En aquest sentit, hom ha d'agrair el compromís dels escriptors per donar vida a personatges i èpoques que potser comencen a formar part de l'arqueologia i han deixat de protagonitzar els nostres somnis. Ens referim a vides singulars, atractives, carregades de força, que no es deixen reduir als tòpics de la ciència històrica, però sobretot que es resisteixen a integrar els inventaris d'exemples de manual. Aquestes biografies tenen el do de servir com a referents per explicar que la vida de les persones tenen diverses dimensions i podem arribar a nodrir el futur. En aquest mateix sentit, aquests dies hom s'adona que personalitats que han liderat estats, com ara Egipte, Tunísia, Algèria o el Iemen, de sobte estan en el punt de mira de la indignació de milions de ciutadans que es manifesten i exigeixen canvis.

Res d'allò que està passant no és nou, però al mateix temps tot té un component de novetat. Una incertesa que no afecta exclusivament els estats esmentats, sinó que condiciona el futur de la comunitat internacional i corregeix els principis i els sistemes polítics d'arreu del planeta. Les revolucions, les insatisfaccions, les situacions crítiques també tenen efectes globals, i segurament és des d'aquest punt de vista que hom ha d'explicar el best seller d'Stéphan Hessel. La ciutadania està indignada en un temps en el qual no està de moda ser inconformista, ni antisistema, ni revolucionari, precisament perquè ens hem adonat que els poders fàctics també han segrestat la democràcia, l'han manipulada i han sotmès la humanitat a canvi de benestar i de garantir el present i d'hipotecar el futur. L'actitud d'aquests poders es pot comprendre, com també es pot entendre la desesperació del terrorista, però no es pot justificar ni consentir.