"Mentre queien les fulles i novembre duia fang i cel gris, Mary es va haver d'enfrontar a l'entossudit silenci de Furze. Que ell l'estimava era cosa segura; això no ho podia ignorar sent dona, encara que ell semblàs ser el més prossaic dels amics... Furze havia donat proves de la seva comprensió. Havia arranjat i replantat tot el seu petit jardí i era allà on es podien trobar cada dia... L'hivern era molt humit, i després d'haver arranjat el seu jardí i tallat l'herba durant el darrer període de relativa sequera, a més de separar els pèsols dels fesols, va quedar sense res a fer, llevat de les feines casolanes. Havia après a organitzar-se i, al cap de poc temps, es va adonar que al migdia es trobava inactiva i desesperada... S'asseia davant del foc i pensava. La solitud d'aquells capvespres d'hivern li semblava absurda, quan al final d'una carretera plena de llot es trobava amb un home igualment solitari. De tant en tant, Mary s'arriscava per aquell camí, rient-se de Cinder Town, travessant-lo amb deliberada paciència vers el que era inevitable. Fang i llàgrimes? Bé. El fang era evident, però les llàgrimes encara no s'havien vessat, encara que, possiblement, acabarien sent necessàries. Estava disposada a plorar si amb això aconseguia quelcom útil per a Furze i per a ella. Suposava -o en realitat ho creia amb fermesa- que cap gran cosa podia succeir sense emoció o sense l'ombra d'una possible tragèdia rondant propera. I la seva tragèdia podia esdevenir per la renúncia de Forze a creure-la. Hi havia moltes variacions i prejudicis per arriscar... Els profunds solcs dels carros dugueren Mary fins al pati de la granja i fins al mateix safreig. No veia ningú a l'entorn, però va sentir el soroll d'una màquina en el magatzem de gra, on Will treballava mentre Furze l'ajudava, tot preparant el menjar de les ovelles i dels altres animals...".
És un fragment d'una obra que va remoure, d'alguna manera, la literatura anglesa dels anys 60. El seu autor és Warwick Deeping i el títol de la novel·la és Doomsday, en la qual és narrada una història sentimental des d'una fina anàlisi de les passions, tendreses i amargors d'una dona singular. Ambientada a un poblet britànic molt pobre i situat a una zona minera, Doomsday ens descriu el procés sentimental de Mary, un personatge molt complet, absolut, de vegades imprevisible. El fragment ens remet a un novembre plujós, amb terres plenes de fang i llot, allà on les humitats entren en els ossos i s'agraeix un foc de llenya a la llar. La feixuguesa de les tasques del camp és reflectida amb gran realisme.... "D'aquesta manera arribà l'hivern i Furze semblà aprimar-se i fer-se menys sociable. Continuava amb la seva feina, silenciós i amb aspecte ombriu, com un animal salvatge, caminant a través del fang i del fems, la pluja fuetejant cruelment el seu rostre i amb el vent del Nord en els ulls...".
