Estampes de novembre (1963)

"Mentre queien les fulles i novembre duia fang i cel gris, Mary es va haver d'enfrontar a l'entossudit silenci de Furze. Que ell l'estimava era cosa segura; això no ho podia ignorar sent dona, encara que ell semblàs ser el més prossaic dels amics... Furze havia donat proves de la seva comprensió. Havia arranjat i replantat tot el seu petit jardí i era allà on es podien trobar cada dia... L'hivern era molt humit, i després d'haver arranjat el seu jardí i tallat l'herba durant el darrer període de relativa sequera, a més de separar els pèsols dels fesols, va quedar sense res a fer, llevat de les feines casolanes. Havia après a organitzar-se i, al cap de poc temps, es va adonar que al migdia es trobava inactiva i desesperada... S'asseia davant del foc i pensava. La solitud d'aquells capvespres d'hivern li semblava absurda, quan al final d'una carretera plena de llot es trobava amb un home igualment solitari. De tant en tant, Mary s'arriscava per aquell camí, rient-se de Cinder Town, travessant-lo amb deliberada paciència vers el que era inevitable. Fang i llàgrimes? Bé. El fang era evident, però les llàgrimes encara no s'havien vessat, encara que, possiblement, acabarien sent necessàries. Estava disposada a plorar si amb això aconseguia quelcom útil per a Furze i per a ella. Suposava -o en realitat ho creia amb fermesa- que cap gran cosa podia succeir sense emoció o sense l'ombra d'una possible tragèdia rondant propera. I la seva tragèdia podia esdevenir per la renúncia de Forze a creure-la. Hi havia moltes variacions i prejudicis per arriscar... Els profunds solcs dels carros dugueren Mary fins al pati de la granja i fins al mateix safreig. No veia ningú a l'entorn, però va sentir el soroll d'una màquina en el magatzem de gra, on Will treballava mentre Furze l'ajudava, tot preparant el menjar de les ovelles i dels altres animals...".