Dotze de Setembre

Avui, diumenge, coincideix la Diada de Mallorca amb la Diada de Lluc; el Nom de Maria coexisteix amb la commemoració de la data simbòlica que ens remet a l'esperit fundacional i primigeni del Regne de Mallorca. Atès que vivim temps d'introspecció i de verificació profunda, atès que el 2011 Mallorca celebrarà el VII centenari de la mort de Jaume II, el rei que probablement ha deixat més fites tangibles per a la història, més patrimoni i més cultura en clau identitària, entenem que valdria la pena considerar l'oportunitat de rellegir aquesta figura tan malmenada per alguns.

Seria convenient, així, que especialistes acadèmics, gestors culturals i polítics aprofitin aquesta avinentesa per aprofundir no tant en els detalls documentals de la vida de Jaume II, sinó més aviat en el component simbòlic d'aquest regnat i la validesa com a icona de referència per a l'arquitectura institucional mallorquina, i de la mallorquinitat en el conjunt de la catalanitat. El rei per excel·lència va ser Jaume I, i difícilment ningú no pot competir amb la centralitat d'aquests personatge en la iconografía de l'imaginari col·lectiu català. Jaume II, per la seva banda, no va ser un heroi, ni la seva vida no està circumscrita a un marc de misteri ni d'excel·lència.

La seva trajectòria no està associada a les conquestes ni a les derrotes del país, però conté un inventari de virtuts que possiblement podrien ajudar a consolidar-lo com a principal representant de la pàtria i com a guia per entendre la sinuositat de la història. També és el moment de parlar clar i de qüestionar la instrumentalització política i ideològica que s'ha fet de Jaume II, tant per part de l'antinacionalisme, com pel nacionalisme donat que Jaume II constituïa una pedra en la sabata per a tots aquells que entenien que només hi havia un camí en la construcció nacional de Catalunya i el seu paisatge cultural. Tanmateix, aquest debat no ha acabat i genera encara dubte. De tal manera que aquesta ombra encara es projecta en tot els components simbòlics de la Diada de Mallorca i potser en la forma com es pensa la història del país.

El Dotze de Setembre potser només és una baula per pensar la història, per commemorar una fita significativa i un dels indicadors substancials a tenir en compte en els espais d'anàlisi d'allò que és i voldríem que fos el país. Sense el bon rei Jaume II no es podria explicar Ramon Llull, ni el gòtic, ni el substrat de l'ordenació territorial, ni tantes presències d'un passat que ens serveixen per explicar les desventures i les dificultats, però també les bondats i les virtuts dels països i dels territoris petits que s'han de defensar i competir amb les aspiracions, els interessos i les estratègies de poders amb dimensions molt majors, generalment interessos que tendeixen a intimidar aquells que lluiten per mantenir-se en una escala de valors diferent i lluiten per sostenir valors i posicions de dignitat. Ja sabem, tanmateix, que allà on sembla que no hi plou tampoc no hi poden estar de goteres, o no és així?