Els efectes socials del consum d'aliments locals

La filosofia de la sobirania alimentària a poc a poc va guanyant espai. Ja no tan sols en els àmbits del tercer món, que és allà on es va generar, lligada a l'aparició de nous moviments socials de base camperola, sinó que també avança als països més avançats. Fins ara es donava per bona i irrebatible la teoria que la internacionalització del comerç alimentari era una cosa positiva per a tothom, que afavoriria l'especialització competitiva dels sectors de producció i milloraria l'eficiència econòmica general.

Ara ja sabem que això no és cert i que el model que fomenta el transport a llarga distància dels aliments sols beneficia les multinacionals de l'alimentació. Els resultats ens diuen una altra cosa diferent de la que pregona el discurs oficial: el transport d'aliments des de llargues distàncies és una activitat molt costosa, ineficient des del punt de mira econòmic, destructora del teixit social i generadora d'un desequilibri ambiental múltiple.

Però com és possible el sosteniment d'aquest model? Bàsicament, a través de l'acció subvencionadora dels estats. Sense l'abaratiment artificial del transport aeri i marítim, aquestes activitats, presentades falsament com un model d'eficiència, no serien possibles. I si carregàssim sobre els preus dels productes agroalimentaris d'importació els costos ambientals que generen, tampoc no tendrien cap oportunitat en el mercat. És a dir: estam fomentant un model car i destructiu, i el finançam entre tots.

Per això, ens interessa veure les possibilitats d'impulsar la substitució d'importacions en el camp agroalimentari. Si tenim en compte que a les Illes Balears es gastaren, l'any 2008, prop de 4.000 milions d'euros en alimentació (1.564 a les famílies i 2.364 en la restauració comercial, col·lectiva i social) i que d'aquesta despesa tan sols el 25% era de producció local, podem avaluar què passaria si passàssim la xifra del 25% a la d'un 50%. Què passaria si ens proposàssim i aconseguíssim duplicar la quota d'autoabastiment alimentari? Quins en serien els efectes de tota casta?

La primera evidència és que aquest simple fet provocaria una generació neta d'ocupació perfectament avaluable. Podríem dir que la generació directa d'ocupació estaria entre 10.000 i 15.000 nous llocs de feina en els sectors primari, secundari i terciari. Uns llocs de treball preciosos, ja que representarien una clara aposta per la diversificació econòmica real.

D'altra banda, això podria representar posar en cultiu entre 20.000 i 30.000 hectàrees ara abandonades. D'una banda, es produiria una tendència a la valorització de les terres no destinades a la urbanització, desactivant mecanismes especulatius que pretenen recuperar-se en un pròxim futur; de l'altra, l'impacte d'una tal reactivació sobre el paisatge rural seria perceptible a simple vista. Per tant, els beneficis sobre l'oferta turística serien importants.

Però aquesta substitució d'aliments importats també tendria altres conseqüències. Si sabem que l'any 2008, d'una manera aproximada, els balears consumírem uns 1.200 milions de quilograms d'aliments, deixar de transportar 300 milions de quilograms també tendria conseqüències. El transport és el principal emissor de gasos contaminants als països desenvolupats. Podríem calcular la petjada ambiental d'aquest canvi i saber el nombre de tones d'emanacions tòxiques i el nombre d'hectàrees de bosc que ens estalviaríem en deixar de transportar 300.000 tones de mercaderies. I això tan sols amb un increment del 25% més de consum d'aliments locals. Tot plegat és per pensar-s'ho bé.