Per a molts joves el passat és inexistent, mentre que a mesura que un es fa gran va contemplant el temps viscut des de la perspectiva de la distància i, a vegades, des de la nostàlgia. Malauradament el passat es confon amb la història, i es desconfia del passat i els seus rastres, precisament perquè no acabam de saber el lloc que hauria d'ocupar en el present. La història no forma part, precisament, de l'inventari de prioritats ni de les institucions, ni de les persones del país. Potser això sembli una obvietat intrascendent, però no és així.

La historiadora Aina Pascual -probablement una de les militants més compromeses amb el passat i el seu patrimoni, des de l'òptica del nostre temps- ho lamenta sovint en les converses i des d'aquest desconhort batalla contra el mal temps. Conec poques persones del llenyam d'aquesta dona de combat i de geni, incombustible i apassionada. El passat fa por particularment perquè qüestiona el present, sobretot perquè posa en evidència les debilitats dels temps actuals i moltes de les seves misèries més inconfessables. La ignorància genera passivitat i justifica la deixadesa; mentre el coneixement esdevé el combustible que mou el motor del present.

La voluntat de decidir, de ser i d'obrar d'un país també depèn directament de la interiorització de la història que tenen els ciutadans d'aquest país mateix. El desig, l'ideal i les aspiracions d'una col·lectivitat són proporcionals a l'estimació i a la proximitat emocional que hom sent amb la història de la tribu, amb el passat d'aquella col·lectivitat que entén com a pròpia. Dijous a la tarda, Joan Mas i Vives parlava, en la presentació de la biografia de Guillem Moragues Rullan (1771-1836), de la necessitat de conèixer les aspiracions del primer liberalisme mallorquí i d'aprofundir en el coneixement dels protagonistes i les causes que consolidaren la modernitat a les Illes Balears.

El context de la presentació del darrer llibre de Valentí Valenciano ratificava que allò que hem insinuat forma part del programa d'Aina Pascual i tants altres que lluiten contracorrent, escandalitzats i crítics davant les injustícies culturals i les insensibilitats per part de les elits nostrades. Malgrat les dificultats, el coneixement del nostre passat millora substancialment, perquè els historiadors són cada cop més solvents i prestigiosos, especialment aquells que treballen directament amb les fonts i que es desviven per explicar detalladament i profundament el passat. Una obra d'aquesta excel·lència la podeu trobar en el capítol titulat "Isidro Velásquez y el Neoclasicismo monumental en Mallorca (1790-1830)" d'Aina Pascual Bennàssar i Jaume Llabrés Mulet inclòs a Isidro Velázquez, arquitecto del Madrid Fernandino (2009).

Fullejant aquesta edició extraordinària hom se n'adona de la força del passat i de la necessitat de prestigiar el seu estudi. Està prou bé que els èxits futbolístics eixequin l'estat d'ànim d'un país, però la connexió amb el passat i els seus èxits és una garantia encara molt més solvent i substancial per garantir la confiança i l'autoestima. El passat és l'ànima que permet a un poble lluitar i reivindicar els seus drets i el seu futur.