Aquests dies l'antiga residència papal d'Avinyó és notícia i sura a la superfície entre les notícies de més interès. L'antiga ciutat papal -seu de set papes medievals, entre 1305 i 1378- i símbol del cisma occidental, atès que durant un període el papa d'Avinyó rivalitzà amb el papa de Roma sobre qui era legítimament el màxim responsable de l'Església. Miquel Barceló ha actualitzat, aquests dies, la iconografía de Climent V, el pontífex nascut en territori francès que elegí Avinyó com a seu, atesa la inestabilitat que es vivia a Roma durant el segle XIV.
Aquest pontificat coincidia amb el regnat de Jaume II de Mallorca, amb el moment de més eufòria apostòlica i propagandística de Ramon Llull, personatges que mantingueren una relació estreta amb el poder eclesiàstic de l'Església. Ara es torna a posar en valor la relació històrica existent entre Mallorca i Avinyó, com a recordatori d'un passat complex i ric, particularment perquè la història més pròxima està sedimentada en el celler de la comunitat de la mediterrània occidental.
El passat, del qual és testimoni sobretot el patrimoni iconogràfic i documental, situa el nostre país entre les avantguardes i atorga un paper de protagonistes en escenes que convendria conèixer amb més detall. Al marge del prestigi i de la relació amb l'erudició que es pugui associar a Avinyó, allò més interessant és relacionar aquesta història i aquest passat amb l'imaginari col·lectiu d'una societat que exigeix i espera la seva oportunitat per incorporar-se a les societats considerades com a cultes i conservadores del seu patrimoni simbòlic. Avinyó és una ciutat coneguda i visitada, sobretot per la seva història i per allò de simbòlic que conserva, per un segle de papes enfrontats als poders dominants del seu temps.
L'aragonès Benet XIII, el darrer papa d'Avinyó i avui considerat antipapa, va ser expulsat d'aquella ciutat el 1404 i es refugià al castell templari de Penyíscola, on morí el 1423. En aquest palau papal de la Mediterrània tenia la seva cúria, comptava amb un col·lectiu de cardenals i mantingué relacions diplomàtiques amb els diversos regnes hispànics de l'època. A la seva mort el succeí Gil Sánchez Muñoz, que prengué el nom de Climent VIII. Finalment, després de cinc anys de pontificat amb precari, Gil Sánchez renuncià al papat que entenia canònic i cedí la tiara a Martí V. A canvi, aquest papa li confià la diòcesi de Mallorca.
Gil Sánchez tingué temps, tanmateix, de regir el bisbat de Mallorca durant tretze anys, morí a la Ciutat de Mallorques i la seva sepultura es troba a la nostra Seu. D'Avinyó s'arriba fàcilment a Mallorca, els circuits culturals i imaginaris que van d'una part a l'altra són variats i d'una riquesa simbòlica excepcional, particularment perquè si hom transita per aquests caminals de la memòria potser entra en contacte amb realitats vives d'una solidesa i una vigència que ni imaginam ni acabam de valorar suficientment.
El fems d'ase que han servit com a matèria primera per a les escultures de Ramon Llull i Anselm Turmeda potser també ens recordi allò que n'hem fet amb aquestes figures, des de Mallorca estant, sobretot per part del poder.
