Cañellas, Soler i Matas
Es comenta que en aquestes memòries Rotger revela que poc abans de les eleccions del 2007 Matas li digué: "Pere, estigues preparat perquè jo just continuaré dos anys més de president". Matas es pensava que seria reelegit i que Rosa Estaràs seria la presidenta del Consell; en conseqüència, Rotger s'havia de fer càrrec de la Comunitat el 2009. Però el PP perdé. Una altra revelació de Rotger és que ell es mostra políticament més proper a Gabriel Cañellas que a Cristòfol Soler, inquer com ell i envers el qual sempre s'ha dit que tenia molta afinitat.
Santiago, davant la crisi d'EU
La consellera de Benestar i líder del corrent Esquerra XXI dins EU, Fina Santiago, es mostrava ahir desitjosa "perquè tot se solucioni". Santiago és conscient que els enfrontaments interns poden fer mal al Bloc i també que "és imprescindible" que la coalició tregui uns bons resultats a les pròximes eleccions o el PP pot obtenir la majoria absoluta.
Gordillo 'superstar'
Ara ja sabem que el PP balear ha fitxat un autèntic advocat superstar per contenir tanta actuació judicial en contra seva. L'exfiscal Ignacio Gordillo va ser presentat ahir en una festa 'fastuosa' a l'hotel Puente Romano de Marbella com a nou misser del bufet Martínez-Echevarría, Pérez y Ferrero Abogados. L'acte va ser presidit per la batlessa de Marbella, Àngeles Muñoz (PP). La festa va ser grossa grossa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Et dic que el psm va fer una aposta ben foradada quan es va difuminar en aquest bloc ... Tot per fer el sord al que els ho deien...
Na Santiago...que estava histèrica quan Esquerra Republicana va fer la pssa endavant amb dignitat per a no ser copartíceps de l'escenari de judiaclització de les diferents cambres de representació política. Va acusar Esquerra Republicana de desestabilitzar i de rompre el Bloc...i míra-la ella ara...ho deu fer per enfortir el Bloc, no? O per enfortir la seva cadira a futurs?...Si això no és desestabilitzar ni rompre que Déu li conservi la única neurona que la mou...
Si les memòries de Rotger són tan insípides com les sobrevalorades de Ramon Aguiló o Gabriel Canyelles, pèssimament escrites i sense cap interès, potser faríeu bé de no anunciar-les a bombo i platerets.