La presidenta de la formació a Ciutat, Catalina Barceló, ha subratllat que el Consistori «ha de ser pro Mallorca i l'única manera de ser-ho és tirant cap enrere aquesta decisió de delegar el català a un mèrit i no a requisit».
Així s'ha expressat després que el ple municipal aprovàs aquest dimecres una moció de VOX que recull que s'hauran de definir abans de l'1 de juliol 2024 els llocs de feina dins l'Ajuntament de Palma o de les empreses i organismes municipals, que requereixin el requisit del català, així com l'eliminació per a l'accés a la funció pública o per a promoció interna o en concurs de trasllat o canvi de destí, el requisit del català en aquells llocs que només es consideri mèrit i no requisit el català.
El PI ha declarat que VOX «no pot marcar i decidir les polítiques de l'Ajuntament. Ja sabem qui mana en Cort i no és el PP», ha assegurat Barceló.
A més, ha considerat que aquestes polítiques són «discriminatòries» i «situen al català com un idioma de segona i totalment prescindible». «És una manera de matar la nostra llengua», ha lamentat.
Amb tot, Barceló ha subratllat que «l'única manera de garantir el bilingüisme és que tots els treballadors públics coneguin i utilitzin els dos idiomes». «Si només s'utilitza el castellà, la nostra llengua morirà», ha conclòs.
]]>El doctor Teyrouz, un dels responsables de la Unitat d’Urologia Funcional, Andrologia i Hiperplàsia Prostàtica Benigna (HPB), manifesta que «els resultats obtinguts amb la tècnica HoLEP són excepcionals. La reducció del temps d’hospitalització de fins a un 70%, combinada amb un índex de complicacions mínim i resultats funcionals excel·lents, demostren l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora».
El HoLEP és un tractament endoscòpic mínimament invasiu que consisteix a fer servir el làser d’holmi per eliminar el teixit prostàtic que produeix una obstrucció a la sortida del fluix de l’orina. El làser d’holmi permet coagular mentre es talla el teixit, de manera que es disminueix substancialment el risc de sagnat, amb un índex de transfusió sanguínia de menys del 0,5 %.
L’enucleació amb làser de la pròstata per mitjà del làser d’holmi ofereix una alternativa mínimament invasiva per a pacients amb pròstates de qualsevol mida i fins i tot pròstates ja operades prèviament amb la resecció tradicional o el làser verd.
El doctor Teyrouz afegeix que «aquesta tècnica és especialment adequada per a pròstates més grans de 40 cc i, a diferència de la RTUB (resecció transuretral de pròstata) clàssica, es pot aplicar en pròstates grans de més de 80 cc, i és també una opció segura per a pacients amb tractaments antiagregants a causa del menor risc de sagnat».
Després de la cirurgia es col·loca una sonda vesical amb un sistema de rentat continu per prevenir que es formin coàguls. La durada de la intervenció quirúrgica depèn de la mida de la pròstata i pot ser d’entre una i tres hores.
El temps d’ingrés depèn de la mida de la pròstata i pot ser d’entre un i dos dies després de la intervenció. Els pacients habitualment obtenen l’alta i poden tornar al seu domicili, sense sonda, entre les 24 i les 48 hores posteriors a la intervenció.
Una vegada al domicili, una setmana després de la intervenció, els pacients reben una telefonada del seu cirurgià per resoldre dubtes sobre l’evolució i tractar les possibles incidències o complicacions, que en cas de produir-se solen ser mínimes i consisteixen en un lleu sagnat en l’orina, urgència miccional o incontinència durant alguns dies.
El doctor Teyrouz, respecte del futur del programa, comenta que «amb els resultats satisfactoris obtinguts i la prevalença creixent de l’HBP a la nostra comunitat, projectam duplicar el nombre d’intervencions en els propers dos anys. Per això, estam dissenyant un pla per ampliar la nostra Unitat, formant més uròlegs del Servei en aquesta tècnica avançada».
]]>Sinopsi de 'Nova Planta 2034. Ni treva, ni pau'
La matinada del 26 de gener de 2034, les agències d’intel·ligència internacionals detecten que tot Catalunya s’ha quedat, sobtadament, a les fosques i sense telecomunicacions, aïllada del món. Sense que en siguin conscients, un misteriós grup armat comença a prendre el control dels carrers de Barcelona. El primer que fan és detenir el president de la Generalitat i anunciar-li que l’executaran immediatament.
Es tracta d’un cop d’estat provocat per la signatura de pau humiliant que acaba de fer Espanya amb el Marroc, forçada pels EUA? És un atac islamista, com el que va prendre el control del Paquistan el 2032 o conquerí Melilla el 2033? O són els catalans, que s’han alçat contra el govern ultranacionalista que governa Espanya gràcies a un monarca autoritari?
La Catalunya que encara viu sota les conseqüències del referèndum del Primer d’Octubre i una declaració d’independència avortada, esdevindrà el camp de batalla d’un actor desconegut, on la venjança, el poder absolut i la ràbia acumulada per uns esdeveniments històrics oblidats faran que els catalans s’hagin d’enfrontar al costat més fosc de la naturalesa humana.
Amb un ritme trepidant, gairebé cinematogràfic, el lector es demanarà constantment què passa realment, es trobarà davant esdeveniments inesperats i haurà de reflexionar sobre què faria en cada situació, encarant-se a les seves pròpies contradiccions.
]]>Els resultats llegits en clau nacional significarien que les formacions basques tendrien 58 escons, mentre que les espanyoles quedarien reduïdes a 17. En vots, les formacions basques recollirien més del 80% dels sufragis.
Socoiòmetre
A més del sondeig electoral, el Govern basc ha publicat el número 83 del 'Sociòmetre Basc', que adverteix que més de la meitat de la població, el 51%, està poc o gens interessat en les eleccions al Parlament de Gasteiz. El 21% hi està molt interessat i el 27% bastant interessat.
Quant a les simpaties polítiques, els millors valorats són PNB i EH Bildu, amb un 4,8 i un 4,3 sobre 10, seguits de PSE (4,1), Elkarrekin Podemos (3,4), Sumar (3,4), PP (1,7) i Vox (0,8).
Sobre els candidats, el millor valorat el Pello Otxandiano (EH Bildu), amb un 5,3. De fet, és l'únic que aprova. Imanol Pradales, del PNB, obté una valoració de 4,9; Miren Gorrotxategi, de Elkarrekin Podemos, un 4,8; Eneko Andueza, del PSE, un 4,2; Alba García, de Sumar, un 4 i Javier d'Andrés, del PP, un 2,8.
El perfil ideològic de les persones que han participat en l'enquesta se situa en el centre esquerra, i més de la meitat es mostren obertes a donar suport a la independència. El 22% està d'acord amb la sobirania plena, mentre que el 33% ho estaria segons les circumstàncies.
]]>Ho ha dit en l'acte de signatura de l'acord, en la seu d'ERC a Barcelona, en la qual ha assegurat que el pacte «referma el projecte polític d'Ara Més».
«D'aquesta manera, podem portar totes les nostres reivindicacions a través dels eurodiputats. Serà un plaer formar part d'aquest projecte», ha afegit.
Mates ha afirmat que l'entrada d'Ara Més a la coalició és «un pas decidit i ferm del sobiranisme» de les illes Balears per formar part d'aquest projecte polític. «Demostrarem que el sobiranisme illenc té molt a dir», ha conclòs.
]]>En un acte conduït per l'eurodiputada i cap de llista d'ERC als comicis, Diana Riba, ha celebrat que es reediti la candidatura amb la qual ja van concórrer als comicis en 2019, i que enguany sigui «més potent i ambiciosa» amb la incorporació d'Ara Més.
«És una candidatura que pretén tornar a treballar per les nacions sense Estat i per a aconseguir un Estat propi i per a construir aquestes societats més justes, igualitàries i sostenibles», ha destacat Riba.
Així, ha explicat que en aquesta legislatura volen continuar debatent el dret a l'autodeterminació a Europa, alguna cosa que considera que ja han fet aquests últims cinc anys en haver-se presentat «una llei de claredat comunitària que ha d'ajudar a resoldre els conflictes de sobirania dins de la UE».
També volen defensar les respectives llengües en les institucions europees «davant el nacionalisme espanyol dins del Comitè de Peticions» i impulsar la seva oficialitat i convertir-les en llengües de treball en l'Eurocambra.
En matèria de violències masclistes, Riba ha reivindicat haver aconseguit posar sobre la taula una directiva sobre aquesta qüestió així com «una legislació europea que treballi per a protegir els periodistes i a tots els activistes davant les demandes mordassa que cada vegada més governs i grans empreses volen utilitzar per a silenciar dissidències».
Comissió Pegasus
L'eurodiputada d'ERC, a més, ha celebrat haver aconseguit la creació d'una comissió d'investigació sobre Pegasus i que l'informe posàs «al mateix nivell l'Estat que països com Hongria i Polònia en l'ús d'aquestes tecnologies».
Malgrat admetre que no ho han aconseguit tot, ha assegurat que en l'àmbit de la defensa del sector primari o la relativa a polítiques fiscals s'han trobat molt sols: «Els partits del règim i les dretes han votat en contra dels agricultors i a favor de velles receptes austericides que només beneficien als de sempre, als privilegiats».
Per això, ha anomenat a la participació en les eleccions perquè, al seu judici, hi ha molt en joc per a mantenir Europa «com un espai de drets i llibertats que doni resposta a les diferents crisis, com la social, econòmica i ecològica, i sobretot la democràtica».
]]>Es tracta d'un recull de les 1.500 receptes recuperades, cuinades i tastades per l’Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca durant els seus primers 35 anys d’existència. Són receptes que configuren els plats autòctons de la cuina illenca, recuperades tant d’antics receptaris, manuscrits o impresos, i llibres de cuina com de fonts orals. Totes han estat cuinades i tastades per algunes de les gairebé 250 persones que han col·laborat amb l’Acadèmia en aquesta tasca, i que han aportat els seus coneixements.
«Aquest llibre cobra un relleu especial en els temps presents, perquè la transformació que ha sofert la nostra estimada illa, com molts d’altres indrets, des de l’arribada del turisme, ha provocat un canvi radical en els nostres costums i manera de viure. Els canvis produïts, positius per a tantes coses, han afectat profundament la nostra gastronomia i sobretot la que sabem tradicional. Preservar aquesta memòria illenca és el que s’ha proposat el present receptari. Som conscients que, cuinant avui moltes de les receptes que figuren al llibre, no es poden obtenir els resultats en colors, textures i sabors de què disposaren i gaudiren els nostres avantpassats. Ara tenim limitacions ferestes, perquè les matèries primeres no són les d’aquell temps. N’hi ha que han desaparegut, unes altres (animals i vegetals) estan protegides i no se’n pot fer ús. A més, els gusts de les noves generacions han canviat i les cuines foranes ens han envaït sense que ningú, o només uns quants, s’hagi preocupat de defensar la nostra antiga cuina tradicional», expliquen els autors.
Els coordinadors
Gabriel Morell Solivellas (Palma, 1952). És llicenciat en Dret per la Universitat Central de Barcelona i missèr en exercici. Ha estat membre de l’Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca des de la seva constitució i n’ha estat president, com també de l’Associació de Navegants del Mediterrani (ADN). És autor dels set llibres de Cròniques i receptes, coautor amb Pep L. Vidal Alcover de la 'Historia y evolución de la cocina de Mallorca', publicats per l’Acadèmia, i de 'Recetas marineras mediterráneas para cocinar a bordo'.
Ha estat membre del Consell de Cultura Popular del Consell de Mallorca, ha escrit nombrosos articles de gastronomia i restauració i és col·laborador habitual de publicacions relacionades amb la vida marina i la navegació.
Antoni Contreras Mas (Palma, 1951). És investigador de la cuina i la gastronomia amb especial dedicació a la mallorquina. Ha estat membre de l’Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca i ha publicat mig centenar d’articles i opuscles sobre cuina i gastronomia, en revistes especialitzades i publicacions dels professionals del ram. Escriu les seccions 'Menjar i beure' i 'Racó dels amics dels vins' al diari Última Hora. Ha dictat conferències i col·laborat en cursos sobre història de la gastronomia i la cuina de Mallorca a la Universitat Oberta i l’Escola d'Hosteleria de la UIB, i també a les Universitats de Tarragona i Girona, al Centre de Professors de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, en institucions municipals locals i empreses privades. És autor de Capítols de cuina mallorquina (2014), Capítols dolços de cuina mallorquina (2017) i La cuina en temps de Ramon Llull (2017). En col·laboració amb Antoni Piña Florit publicà 'El «menjar blanc»: orígenes y evolución de un plato' (1996), 'La sobrassada de Mallorca. Cuina i cultura' (2000) i 'La cuina i el temps' (2002), i, amb Alexandre Font Jaume d’'Els dolços del cardenal Despuig' (2014).
L'Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca començà el seu camí el maig del 1986 i es constituí com a associació el desembre del 2004. De llavors ençà ha estat presidida per Guillem Puerto Rosselló, Raimundo Clar Garau, Pere d’A. Gual de Torrella i Viala, Gabriel Morell Solivellas i Josep Lluís Roses Ferrer. Les 63 persones que n'han estat membres, els noms dels quals figuren al final del llibre, han dedicat els seus esforços a recuperar i conservar la cuina mallorquina i l’han donada a conèixer a les persones interessades. Avui dia, l’associació és la promotora d’una Acadèmia de Gastronomia Balear.
]]>Que serà VIDA?
VIDA és el nou projecte audiovisual de l'Associació Ona Mediterrània
VIDA serà una plataforma de televisió i ràdio sota demanda, oberta i gratuïta
VIDA oferirà tot l'arxiu de programes i podcasts d'Ona Mediterrània
VIDA farà programació en directe i anirà sumant produccions audiovisuals a la seva plataforma
VIDA serà la televisió lliure de Mallorca, de les Balears i de tot el domini lingüístic del català
VIDA oferirà podcasts per escoltar... i per veure
VIDA digitalitzarà els arxius audiovisuals de les entitats i els particulars que ho desitgin
VIDA serà el batec de la Mallorca que estima la Cultura, la Llengua, el territori, el Medi i defensa els drets individuals i col·lectius
VIDA serà l'espai de trobada de les persones que estimen Mallorca i que estimen la Llibertat
VIDA començarà les emissions l'any 2024. Dona-li suport. Entre tots creem VIDA!
Com podem ajudar a crear VIDA?
De moment la millor manera d'ajudar a fer realitat aquest projecte és associar-se a Ona Mediterrània omplint aquest qüestionari.
També vos podeu associar per 50 euros l'any escrivint a: info@onamediterrania.cat.
O enviant un whatsApp al número: 677366312
Una altra opció és fer un donatiu al compte de Caixa Colonya: ES45 2056 0009 7610 0108 9828.
Ben aviat s'activaran altre mecanismes per fer possible aquest projecte audiovisual tan necessari.
]]>El Consistori ha traslladat que, si no es compleix aquesta sol·licitud, plantejarà que sigui l'organisme insular qui executi de manera subsidiària aquestes reformes.
Sobre aquest tema, el batle d'Alaró, Llorenç Perelló, ha assegurat que l'Estat, com a propietari de l'immoble històric, «ha comès un clar incompliment de la legalitat amb la seva deixadesa absoluta» i ha reiterat que, en el cas que el Consell actuàs, «passarà la factura al Govern espanyol».
El Consistori ha lamentat que les inversions que s'han realitzat fins a la data a l'entorn del Castell hagin estat amb la col·laboració del Consell de Mallorca i del Govern, però, «mai amb la col·laboració de l'Estat».
En l'actualitat, les murades i les torres de la fortificació no han comptat «pràcticament» amb cap mena d'intervenció, segons han assegurat, la qual cosa ha provocat que es trobin diversos elements «crítics» en la seva conservació, cosa que ja es reflectia en el Pla de Castells de 1997.
Finalment, han recalcat que el pas del temps «no ha fet més que agreujar la situació» i, per aquest motiu, el Consell ja ha actuat de manera urgent amb dues intervencions en aquests anys per a assegurar «la integritat» del Castell.
]]>La combinació de mala fe i beneitura que acumulen els actuals dirigents de l'Ajuntament del municipi calvianer rema en direcció contrària a la que aconsellava el president de la Generalitat.
No han acabat de mostrar els peus per un costat que ja es tornen a posar en ridícul per l'altre: el proper 23 d'abril, en comptes de celebrar la festa de Sant Jordi, una festa nascuda al nostre país que s'ha estès a tot el món, celebraran 'Saint George', patró d'Anglaterra.
L'Ajuntament de Calvià ha anunciat per als propers dies 26 i 27 d'abril, a Palmanova amb un programa sense cap acte relacionat amb els llibres.
]]>