Cal treure les lliçons
Tots hem restat perplexos davant els esdeveniments d'aquests mesos. Ens han obligat, a pesar nostre, a enfrontar-nos amb les zones més fosques de la nostra convivència. També, de la nostra humanitat. Allò pitjor que ens podria passar ara és que no fóssim suficientment crítics per passar de la indignació i del lament més o menys obligat a l'anàlisi lúcida del signific
Tots hem restat perplexos davant els esdeveniments d'aquests mesos. Ens han obligat, a pesar nostre, a enfrontar-nos amb les zones més fosques de la nostra convivència. També, de la nostra humanitat. Allò pitjor que ens podria passar ara és que no fóssim suficientment crítics per passar de la indignació i del lament més o menys obligat a l'anàlisi lúcida del significat que per a la construcció de la nostra societat mallorquina té el fenomen de l'exagerada corrupció que s'ha desvetllat.
Al cap i a la fi, no són extraterrestres les persones que han usat del seu poder legítimament adquirit a les urnes. Són dels nostres. I els hem pogut sentir més d'una vegada blasmar actituds semblants d'èpoques passades, de les quals s'han presentat com els liquidadors definitius. Difícilment podem calibrar el dany moral que l'abús de poder ha infligit en la consciència col·lectiva democràtica i postfranquista.
L'objectiu d'aquest article no és oferir l'anàlisi que crec que freturam amb urgència. I que suposa qualque cosa més que una pàgina al diari. Vol ser, millor, una crida a les persones de bona voluntat, ben nombroses, sense dubte, a superar la indignació i la queixa, la perplexitat i la temptació de concloure que no hi ha res a fer. Aquesta seria la més gran victòria de la corrupció, així, en abstracte, perquè més enllà de les persones concretes, es tracta d'una possibilitat estructural. Una malaltia greu del sistema que amb urgència ha de ser afrontada i eradicada també estructuralment. Per això voldria apuntar, humilment, dues propostes.
La primera, la urgència d'obrir un debat serè que posi a l'abast de l'opinió pública les causes, la naturalesa, els reptes i les possibilitats de canvi que s'obrin al nostre immediat futur. La política és noble. És necessària: el lloc natural de les decisions que ens afecten a tots. No es pot deixar de banda. Ni resignar-se que no pugui ser d'altra manera de com malauradament ens estam habituant que sigui. La grandesa de la democràcia, no ho oblidem, és que més prest o més tard té el coratge de dir les coses pel seu nom. I de posar-les al seu lloc. Basta fer una volta per les nostres costes per veure sense necessitat de massa reflexió que qualsevol temps passat no ha estat millor.
Que ara tenim una consciència més clara del que ens interessa. I dels mitjans perquè el sistema que ens hem donat entre tots funcioni. Ho crec amb tot el cor. Cal, però, pensar des del conjunt. No és viable oferir quotidianament una escala de valors centrada en el tenir com a única font de felicitat i després voler que no s'actuï en conseqüència. El criteri "si no ho faig jo, un altre ho farà tanmateix" és lògic, però té efectes letals. I tampoc és bo per a la majoria la convicció que la política és l'art de fer la major quantitat de dobbers en el menor temps possible. Perquè senzillament no és necessàriament així. El homes i les dones que dediquen el seu temps a gestionar la cosa pública mereixen tant el respecte de tots com la confiança en la seva honestedat.
I això em porta a la segona proposta que voldria fer. La corrupció és una categoria; el corrupte, sempre un individu. Darrere cada atemptat, darrere cada malifeta hi ha un subjecte que pren la decisió de fer el que fa. És cert que avui la cultura dominant no és massa favorable al sacrifici, a l'interès pels altres, a la voluntat de servir. Ho sabem prou. I no sé si hi ha cap institució que pugui tirar la primera pedra. Però més que mai és urgent retrobar la pròpia dignitat en la fidelitat als valors que configuren allò més humà de la humanitat. Malgrat no sigui la moda, malgrat les propostes de sentit passin pel triomf sense mirar els mitjans, malgrat la raó
instrumental continuï essent la raó que ens domina, malgrat trobar-nos immersos en un tipus de societat que castiga als marges la humilitat, la justícia, l'autèntica llibertat, malgrat tot això i molt més que cada un podrà afegir, no ens hem de cansar de recordar que l'opció per viure d'acord amb el do, en definitiva, per l'amor concret, purifica l'aire. I que els qui ho fan, encara que molt sovint es trobaran ben sols, convé no es cansin. I tenguin l'absoluta certesa que el futur és seu.
Que val la pena. Perquè ser persona, encara avui, passa indefectiblement per la resistència a allò que està de moda. I per la voluntat de fer del rostre de l'altre, en la seva infinita feblesa, el lloc de la veritat.
També a Opinió
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No siguis bosses, pobredesolemnitat, jo estava parlant de classe, d'estil, d'honor, de preparació, de coneixements sobre gestió, de visió econòmica real... O tu ets dels que es creuen que un que té diners és, per definició, un dèspota, i el que no en té no ho és? Són millors els pobres que els rics? Diguem de tots aquests que ara estan imputats quans eren rics abans de dedicar-se a la política.
Andreu, acabes d'inventar el despotisme il·lustrat! Si només es poden dedicar a la polític els rics (i així, com a mínim, no ens robaran) ja podem endevinar quin futur ens espera!
El problema és que a la política s'hi hauria de dedicar gent amb els problemes econòmics resolts i per aconseguir honor a canvi d'una temporada de servei a la societat. Tots sabem que això, avui en dia, està girat. A la política si sol dedicar gent que no té els seus assumptes econòmics resolts i pensa resoldre'ls per mitjà de la política. Ja sé que tot això és un tòpic, peró convé recordar-ho de tant en tant.
Molt bona aquesta reflexió, Sr. Suau, sobre procurar no caure en la temptació de concloure, de tot això plegat, que no hi ha res a fer contra la corrupció, i que aquesta seria la més gran victòria dels corruptes. Crec convenient, i legítim, que ens queixem, que critiquem, i fins i tot blasmem, els nostres polítics quan no van pel bon camí, però el que no hem de fer mai és desentendre'ns totalment de l'assumpte i fer deixadesa dels nostres drets, no manifestant les nostres opinions ni anant a votar. Hi ha gent que no s'atreveix ni tan sols a fer una reclamació quan han estat víctimes d'una estafa o han vist conculcat els seus drets. Lamentable herència del franquisme. He conegut persones que, cap a finals de la dictadura, i potser encara en queden, tenia por d'anar a votar, i de votar NO als referèndums si les autoritats volien que es votàs SI. I és que gat escaldat, d'aigo freda tem. Hauríem de vèncer tots aquesta por i exercir millor els nostres drets cívics i polítics.
Alguns aclariments o dret a rèplica: Totalment d'acord amb "bàmbol" ( no m'agraden els pseudònims i menys aquest) : la crítica a la corrupció vengui d'on vengui..Avui es parla del PNV, idò branca; ahir del Psoe (ja li costà unes eleccions generals, també branca), que és Convergència, més branca....Parlava jo de Mallorca i del moment present i serem bàmbols si desprès del que hem vist encara els continuam votant. A la persona que firma "A M.Monroig" no sé d'on es treu que cap cristià no ha de sortir al carrer: les faltes públiques han de tenir escarni públic i tot i que sigui difícil separar corrupció de corruptes, la manifestació és contra la corrupció , per tant crec que l'article s'inclina més a lluitar contra la corrupció i una manera potser la manifestació i una altra la participació política crítica dels cristians en la vida pública en les diverses formes que es poden trobar de manera creativa. Montesquieu: no crec aplicable aquest principi...La corrupció vengui d'on vengui ha de ser jutjada...Condemnar la corrupció és un deure moral ja que és criticar una forma de vida centrada en el tenir cada dia més sense tenir miraments en la manera d'aconseguir-ho.
MATÍAS VALLÉS avui al Diari de Mallorca ens regala un argument de pes a favor (ell) de la manifestació de dissabte. Segur que, amb aquests altaveus, serà un èxit gros. Jo no hi aniré. No vull ser un xotet de cordeta. Vallés ha captat molt bé que els dos principals referents nacionals (Jaume I i Ramon Llull) farien part de "la corrupció d'UM". Dels altres, ni paraula! Llegiu, llegiu: "Se necesitaría una manifestación popular diaria para exorcizar la corrupción de Mallorca. En la concentración programada para el sábado próximo, adquiere notable idoneidad la selección de la Plaza de España, no sea que también a la estatua del Rei en Jaume se la lleven presa. En el siglo XXI, Ramon Llull habría recibido el nombramiento de gerente de Inestur, junto a las protocolarias esposas."
No jutgeu, perquè amb la mateixa mesura amb que jutgeu sereu jutjats.
La qüestió que planteges, des del punt de vista dels evangelis, té una resposta clara: cap cristià no ha de sortir al carrer. Jesús de Nazaret es feia amb els pecadors i les putes per enfrontar-se al beatum jueu purità, als mercaders del temple, als escribes i doctors de la llei. De cap manera, en faria escarni públic i menys al costat dels farisseus. Tampoc l'esquerra practicava condemnes públiques als delinqüents, perquè respecta la separació de poders. Les condemnes són cosa dels jutges mai dels cristians.
La càrrega ideològica que hi ha en aquest assumpte és de tal envergadura que encara afebleix més la memòria col·lectiva. Hem oblidat el cas FILESA, un fet provat (milers de milions de pessetes) per finançar el PSOE amb Alfonso Guerra l'ombra. No va passar res. Al contrari, el partit protagonista comanda, Guerra "cepilla" l'Estatut de Catalunya vestit de vellut i, per aquí, ens esqueixam la camisa! Com canten en el JOAQUIM QUE HAS VENGUT DE PRIM: som uns bàmbols com no hi ha en el món!
Gràcies Teodor per les teves reflexions... M'agradaria aprofitar per fer una pregunta i plantejar una qüestió oberta. Pregunta: quantes persones d'esglèsia assistirem a la manifestació contra l'exagerada corrupció, dissabte que ve a les 18 h. ? Qüestió: tenc els meus dubtes en la distinció que feim entre corrupció i corrupte: me sembla clara des del punt de vista juridic/penal, però des de la realitat : quan els "pressumptes" corruptes són persones al capdavant de partits polítics, cas d'UM i PP, la distinció no és tan clara. Si s'organitza un sistema on l'aconseguir diners malgrat tot, la culpa no és sols de l'individu corrupte sinò de tot el partit o organització. Caldrà accentuar la creativitat per passar a l'acció des de la resistència a allò que està de moda.