No siguis bosses, pobredesolemnitat, jo estava parlant de classe, d'estil, d'honor, de preparació, de coneixements sobre gestió, de visió econòmica real... O tu ets dels que es creuen que un que té diners és, per definició, un dèspota, i el que no en té no ho és? Són millors els pobres que els rics? Diguem de tots aquests que ara estan imputats quans eren rics abans de dedicar-se a la política.

Andreu, acabes d'inventar el despotisme il·lustrat! Si només es poden dedicar a la polític els rics (i així, com a mínim, no ens robaran) ja podem endevinar quin futur ens espera!

El problema és que a la política s'hi hauria de dedicar gent amb els problemes econòmics resolts i per aconseguir honor a canvi d'una temporada de servei a la societat. Tots sabem que això, avui en dia, està girat. A la política si sol dedicar gent que no té els seus assumptes econòmics resolts i pensa resoldre'ls per mitjà de la política. Ja sé que tot això és un tòpic, peró convé recordar-ho de tant en tant.

Molt bona aquesta reflexió, Sr. Suau, sobre procurar no caure en la temptació de concloure, de tot això plegat, que no hi ha res a fer contra la corrupció, i que aquesta seria la més gran victòria dels corruptes. Crec convenient, i legítim, que ens queixem, que critiquem, i fins i tot blasmem, els nostres polítics quan no van pel bon camí, però el que no hem de fer mai és desentendre'ns totalment de l'assumpte i fer deixadesa dels nostres drets, no manifestant les nostres opinions ni anant a votar. Hi ha gent que no s'atreveix ni tan sols a fer una reclamació quan han estat víctimes d'una estafa o han vist conculcat els seus drets. Lamentable herència del franquisme. He conegut persones que, cap a finals de la dictadura, i potser encara en queden, tenia por d'anar a votar, i de votar NO als referèndums si les autoritats volien que es votàs SI. I és que gat escaldat, d'aigo freda tem. Hauríem de vèncer tots aquesta por i exercir millor els nostres drets cívics i polítics.

Alguns aclariments o dret a rèplica: Totalment d'acord amb "bàmbol" ( no m'agraden els pseudònims i menys aquest) : la crítica a la corrupció vengui d'on vengui..Avui es parla del PNV, idò branca; ahir del Psoe (ja li costà unes eleccions generals, també branca), que és Convergència, més branca....Parlava jo de Mallorca i del moment present i serem bàmbols si desprès del que hem vist encara els continuam votant. A la persona que firma "A M.Monroig" no sé d'on es treu que cap cristià no ha de sortir al carrer: les faltes públiques han de tenir escarni públic i tot i que sigui difícil separar corrupció de corruptes, la manifestació és contra la corrupció , per tant crec que l'article s'inclina més a lluitar contra la corrupció i una manera potser la manifestació i una altra la participació política crítica dels cristians en la vida pública en les diverses formes que es poden trobar de manera creativa. Montesquieu: no crec aplicable aquest principi...La corrupció vengui d'on vengui ha de ser jutjada...Condemnar la corrupció és un deure moral ja que és criticar una forma de vida centrada en el tenir cada dia més sense tenir miraments en la manera d'aconseguir-ho.

MATÍAS VALLÉS avui al Diari de Mallorca ens regala un argument de pes a favor (ell) de la manifestació de dissabte. Segur que, amb aquests altaveus, serà un èxit gros. Jo no hi aniré. No vull ser un xotet de cordeta. Vallés ha captat molt bé que els dos principals referents nacionals (Jaume I i Ramon Llull) farien part de "la corrupció d'UM". Dels altres, ni paraula! Llegiu, llegiu: "Se necesitaría una manifestación popular diaria para exorcizar la corrupción de Mallorca. En la concentración programada para el sábado próximo, adquiere notable idoneidad la selección de la Plaza de España, no sea que también a la estatua del Rei en Jaume se la lleven presa. En el siglo XXI, Ramon Llull habría recibido el nombramiento de gerente de Inestur, junto a las protocolarias esposas."

No jutgeu, perquè amb la mateixa mesura amb que jutgeu sereu jutjats.

La qüestió que planteges, des del punt de vista dels evangelis, té una resposta clara: cap cristià no ha de sortir al carrer. Jesús de Nazaret es feia amb els pecadors i les putes per enfrontar-se al beatum jueu purità, als mercaders del temple, als escribes i doctors de la llei. De cap manera, en faria escarni públic i menys al costat dels farisseus. Tampoc l'esquerra practicava condemnes públiques als delinqüents, perquè respecta la separació de poders. Les condemnes són cosa dels jutges mai dels cristians.

La càrrega ideològica que hi ha en aquest assumpte és de tal envergadura que encara afebleix més la memòria col·lectiva. Hem oblidat el cas FILESA, un fet provat (milers de milions de pessetes) per finançar el PSOE amb Alfonso Guerra l'ombra. No va passar res. Al contrari, el partit protagonista comanda, Guerra "cepilla" l'Estatut de Catalunya vestit de vellut i, per aquí, ens esqueixam la camisa! Com canten en el JOAQUIM QUE HAS VENGUT DE PRIM: som uns bàmbols com no hi ha en el món!

Gràcies Teodor per les teves reflexions... M'agradaria aprofitar per fer una pregunta i plantejar una qüestió oberta. Pregunta: quantes persones d'esglèsia assistirem a la manifestació contra l'exagerada corrupció, dissabte que ve a les 18 h. ? Qüestió: tenc els meus dubtes en la distinció que feim entre corrupció i corrupte: me sembla clara des del punt de vista juridic/penal, però des de la realitat : quan els "pressumptes" corruptes són persones al capdavant de partits polítics, cas d'UM i PP, la distinció no és tan clara. Si s'organitza un sistema on l'aconseguir diners malgrat tot, la culpa no és sols de l'individu corrupte sinò de tot el partit o organització. Caldrà accentuar la creativitat per passar a l'acció des de la resistència a allò que està de moda.