Mentides

Ara que ja no som vicepresident de l'OCB puc ser una mica més políticament incorrecte, no?
Aprofitarem que un dels nostres grans ídols i des de fa dos dies "Català de l'Any", en Josep Guardiola, ha estat expedientat pel Comitè de Competició de la Lliga espanyola de futbol per haver dit d'un àrbitre que "menteix i ho sap", per contar-vos una petita desventura personal.

El 9 de maig de l'any passat, el dia en què milers i milers de persones confegírem dues cadenes humanes a Palma, des de l'estàtua del Rei en Jaume fins a les portes del Parlament de les Illes Balears, vaig tenir un petit incident amb un inspector de la policia espanyola. En acabar la lectura del manifest en favor de la llengua, alguns companys periodistes em varen informar que la policia espanyola estava xifrant la participació a la convocatòria en 3.600 persones, xifra que no hauria bastat ni per constituir una sola cadena humana... i amb l'agreujant que feia un mes la mateixa policia havia inflat fins a 2.000 participants la concentració del sindicat mèdic que aquest mateix diari va demostrar que no passava d'uns pocs centenars.

Vaig anar cap a l'inspector de policia i li vaig demanar quina xifra de participants estaven dient i em va dir que la policia no estava dient cap xifra. Li vaig dir "estàs mentint i ho saps. Estau mentint i ho sabeu". Al cap d'una hora, quan ja no quedava gairebé ningú i amb un grup de voluntaris estàvem arreplegant els darrers elements de l'escenari, va venir l'inspector acompanyat de dos policies i em varen demanar la documentació. Jo els vaig facilitar el meu carnet d'identitat i els vaig demanar la seva identificació. Em varen donar tres números.
El 20 de maig següent, vaig participar en una reunió amb el delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socias, que estava acompanyat de l'actual cap superior de la policia espanyola, Bartolomé Campaner, i l'excap superior Eliceo Amez.

La reunió va ser llarguíssima i molt tensa. En un moment donat, Socias la va reconduir amb la frase "jo sempre m'estim més un mal acord que un bon plet", es va comprometre a ordenar als policies que no donassin xifres a les manifestacions, ja que "no és la seva feina", i afegí que l'agent que donàs una xifra seria expedientat, i ens va fer una proposta que prèviament havia consultat en veu baixa amb Amez: "El malentès amb el policia l'heu d'arreglar com arreglen les coses els mallorquins: anau a fer un cafè amb el policia que et va identificar, que nom Jaume i és mallorquí", i el cap de la policia parlarà amb el fiscal per retirar la denúncia.

Efectivament, al cap d'uns dies em va telefonar Bartolomé Campaner i vàrem anar a fer un beure amb ell i el tal Jaume a un bar del passeig Mallorca. La cosa va ser breu i la conclusió òbvia: no serà el darrer pic que ens haurem de trobar, per tant val més que ens duguem bé que no malament. La meva sorpresa va ser que al cap d'uns mesos m'arribà la citació per al judici. Aleshores sabérem que el policia m'acusava d'haver-li dit "mentiroso asqueroso". Ja a la vista oral, el meu advocat va demanar al policia en quin idioma m'havia dirigit jo cap a ell, el policia contestà que "en catalán"; el lletrat li demanà llavors: "i què li va dir exactament?". El policia digué: "mentirós asquerós".

A la jutgessa Margarita Bosch Ferragut no li van importar les contradiccions en les quals incorregué el policia, ni les proves que demostraven que la meva versió era la certa, ni l'evidència que jo no hauria dit mai ni "mentirós" ni "asquerós"... ni que aquestes dues paraules no existesquin ni en català, ni en castellà (com em va dir un professor de llengua, per dir això no et poden condemnar, et poden suspendre).
Així que la jutgessa va decidir considerar un tal Bartolomé Martí Fiol (?! Un encert de tres) culpable per haver dit "mentiroso asqueroso" a un policia. Però com va dir Nietzsche, allò que em preocupa no és que hagin mentit, sinó que d'ara endavant ja no puc confiar en ells.