PIGS

Començarem amb un advertiment sobre el títol: efectivament està en anglès, però és un acrònim. És la denominació que utilitzen des de fa anys la majoria de periodistes econòmics de la Gran Bretanya, els Estats Units i el nord d'Europa per a referir-se als quatre estats del sud d'Europa: Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain en anglès). Aquests estats són percebuts per la resta com administracions amb un alt grau de corrupció, sense gaire disciplina fiscal, amb un dèficit molt elevat i amb tendència a patir un alt grau de desocupació.
Però centrem-nos en la "S" dels PIGS, és a dir en aquest desastre econòmic anomenat Spain que ens manté com a ostatges de la seva tradicional manera de viure la fagocitació de tot allò que toquen.

La situació econòmica d'Espanya és insostenible segons els analistes internacionals. The Economist assenyala que és l'estat europeu que ha notat la crisi amb més severitat en el darrer any i la mostra més clara és que la taxa de desocupació ha arribat al 19%, la segona més alta de la Unió Europea, després de Letònia. La revista parla de "ressaca estructural, en un país que es va engatar a base de totxos i ciment abans que explotàs la bombolla immobiliària el 2007". No en falten motius. Les dades són escarrufadores: a tot l'Estat, la desocupació ha superat els 4 milions de persones (1,2 milions als Països Catalans), la gent que té qualque tipus de subsidi per desocupació supera els 3 milions, l'afiliació a la Seguretat Social s'ha enfonsat i, ara mateix, només hi ha 17,5 milions de cotitzants, és a dir la mateixa quantitat que fa cinc anys.

A l'actual president espanyol li cauen galtades de pertot per la seva incapacitat per oferir solucions davant el caos i només se li acut anar a resar al costat d'Obama, una solució molt millor, sigui dit de passada, que la de retardar l'edat de jubilació als 67 anys. Però que ningú no s'enganyi, l'actual fallida de l'economia espanyola no ve per la inutilitat dels actuals gestors de la mateixa, té arrels més profundes, és més estructural.

No som aquí (ni tenim capacitat) per fer grans anàlisis econòmiques, però no ens podem resistir a apuntar que durant molts d'anys l'Estat espanyol ha rebut quantitats ingents de doblers procedents dels fons estructurals i de cohesió europeus, que governs conservadors i socialistes s'han dedicat a malbaratar en subsidis en comptes de dedicar-los a crear estructura. I cal recordar, les vegades que faci falta, que en els temps de vaques grasses al sector de la construcció els governs espanyols, els de la dreta i els de la no tan dreta, es van dedicar a promoure grans obres públiques.

Mentre l'economia espanyola s'engreixava a costa dels fons europeus i de la bombolla immobiliària, ningú no va ser capaç de revertir les catastròfiques dades en formació:
-Un terç dels alumnes d'ensenyament secundari abandonen prematurament l'educació.
-Pèssims resultats a l'informe PISA, en lectura i formació matemàtica i científica.
-Entre un 25% i un 35% dels estudiants universitaris abandonen la carrera abans de llicenciar-se.
-Cap universitat de l'Estat espanyol és en el rànquing de les 150 més importants del món.
-La inversió en investigació i desenvolupament (I+D) representa l'1,35% del Producte Interior Brut (PIB) per davall de la mitjana de la UE. Els ciutadans de l'Estat espanyol gasten molts més doblers en jocs d'atzar i de loteria que en I+D. Espanya és una aeronau que cau en picat. I el seu pilot es posa a resar... Els de per aquí, per sort, encara podem triar: o posar-nos a resar amb ell i continuar al paquet dels PIGS, o fer ús del salvavides.