TW
0

Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". I n'Ansar de Manacor li tira un rocol de 247 quilos a Antich: "Vagi-se'n, vagi-se'n!". No és la biga, no. És el gratacel sencer. En no poder passar per la porta del parlament per culpa d'aquelles orellarres, l'ase li crida al porc "orellut, orellut!!" des del mig del carrer. Perquè a nivell estatal estan empatats amb lleuger avantatge per al PSOE, però si comparam els casos de corrupció a Balears, el Partit Popular guanya la partida amb unes 247 voltes d'avantatge (amb un meritori segon lloc per als d'Unió). Però això no és obstacle per fer veure que són líders en ètica, moral i mans netes. De fet, podrien fer el discurs a la inversa i també funcionaria. N'hi ha prou amb la història recent per entendre que res no pot fer canviar d'opinió un votant popular. Després de totes les mentides de l'11M, el 14M fins i tot guanyaren alguns vots. Per tant, ja li pot dir vagi-se'n; quedi's; faci's un porret; amb la permanent i uns manolos quedaria més sexi o a Festival Park un diumenge horabaixa per aconseguir una entrada haurà de fer més cua que els venedors de bitllets de loteria premiats a ca l'exbatle Hidalgo (blanquejant a les portes de la presó! olé! torero, torero!). La tolerància del votant popular és tan extremadament infinita que encara que els seus candidats els insultassin i atacassin amb llançaflames a peu d'urna; segrestassin els seus fills; els cremassin la col·lecció de bakugans; es menjassin el darrer pot de gelat de nous de macadàmia de Häagen Dasz que hi havia dins el congelador... continuarien votant-los. Màgia, pur encanteri popular. Però, paradoxalment, la corrupció massiva de la dreta sembla que sí pot esquitxar i afectar la resta de partits illencs. Els pot tacar fins al punt que hom pugui dir al president que se'n vagi no perquè ho sentin els seus votants amb moral de titani, sinó perquè ho escolti la resta. La realitat s'ha pres un LSD i encara és de viatge.

Què hi podem fer els ciutadans catalans, balears, madrilenys... davant d'aquesta allau de corrupció? Doblers no en falten, està clar. En sobren per alimentar butxaques a nivells mesosfèrics i poder comprar televisors de 45.000 euros per a can Buckingham. Si és així, per tant, per què no aplicar la política de fitxatges de les empreses que més "èxit" tenen en aquest estat? Si el Barça pot fitxar Ibrahimovic i el Madrid en Cristiano Ronaldo i gastar-se 50 milions d'euros per dues cames, què els impedeix anar a cercar al mercat d'hivern polítics que han demostrat la seva vàlua en altres països fent-los prosperar lluny de qualsevol ombra de delinqüència (segur que tenen qualque cas de corrupció, però pessigolles comparat amb els d'aquí). Amb les estrelles daneses o sueques combinades amb el planter, segur que arribarà un dia que als polítics d'aquest estat se'ls exigirà el graduat escolar i no es preparan els temes en "dos tardes"; ens trauran de les crisis amb mesures intel·ligents; aprovaran estatuts i tribunals constitucionals de veres; tendrem pensions i sous dignes i, fins i tot, habitatges a preus raonables. Mentrestant, sempre em quedarà el so del vent, l'aigua del torrent i les dues rodes lliscant cap a les cases d'Albarca, enmig del Verger, al cor del Parc Natural de Llevant. Que el 2010 sigui el millor dels vostres anys.