Aquest eslògan reflecteix una forma de vida. En definitiva és la filosofia i l'estil dels inconformistes i dels idealistes, particularment de tots aquells que coneixen la fugacitat de l'èxit humà. Podria semblar un anunci prepotent i fastuós, però no és exactament així, sinó que més aviat reflecteix l'esperit d'un grup assenyat que es reconeix en la cultura de l'esforç. L'esport, en aquest cas el futbol, també pot ser una escola, amb un mètode i una pedagogia molt específica i molt ben treballada.
Els resultats tenen una relació directa amb aquests objectius, però particularment amb la forma com s'executen els principis i les conviccions que mouen els individus col·lectivament. Des d'aquest punt de vista, per ventura val la pena comparar actituds i observar quins són els comportaments dominants dels triomfadors i els valors que la ciutadania associa generalment als individus que obtenen èxits ràpidament i sense capacitat de digestió. En aquest cas, tot allò que està passant al voltant del FC Barcelona pot ser objecte d'estudi i susceptible de ser aplicat a altres col·lectius humans, sobretot per les múltiples aplicacions que té si hom pretén treballar les bones pràctiques individuals i comunitàries.
És clar que en la fenomenologia futbolística els resultats i les fites aconseguides per aquest club està cristalitzant amb unes particularitats molt específiques, una de les quals, sinó la més significativa, és el paper del mestre, de l'entrenador, de l'animador, del mediador i del facilitador dels èxits esportius i empresarials. Sobre el professor recau tot el pes, en positiu, i tot imaginant que bona part dels percentatges d'aquesta situació és obra de la seva capacitat màgica i de l'ascendent místic que té sobre la resta d'humans que el circunden. Més enllà de tots els títols, hem guanyat el prestigi del mestre, el reconeixement a la persona que se sacrifica a educar i a imaginar el creixement humà i futbolístic de tots.
Guardiola, aquest dies, representa la metàfora de l'èxit, la victòria del respecte, la coherència, la virtut i un estil docent, estèticament impecable i culturalment envejable. El prestigi futbolístic de l'equip no s'entén sense el magisteri, sense una nova forma de concebre el lideratge, sense un estil particular i únic de vida, sense el carisma personal, sense l'ascendent sobre el grup, sense una capacitat mística sobre la forma d'entendre la vida com un joc i el joc com la vida. Guardiola va deixar el Barça perquè no es volia acomodar. Li quedava corda com a jugador i optà per conèixer altres lligues, altres realitats, altres virtuts.
El final de la seva carrera futbolística estigué marcada fins i tot per incomprensions i un regust amarg. Posteriorment, l'associació a un projecte directiu diferent al que guanyà les eleccions. En esser contractat pel Club, ara fa alguns anys, alguns imaginaven que no era l'home ideal per a aquesta aventura, amb les exigències i les contradiccions de l'esport professional, sobretot per un joglar del futbol i un filòsof de la vida quotidiana. Guardiola és el primer a creure que cada dia pot ser i ha de ser nou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo allò que no puc entendre és que tothom pugui veure al Catalunya -Argentina excepte els balears. Aquest govern , responsable d'IB3 és d'una inutilitat total.
Joan, no seas pelota.Vaya rollo de articulo.
No comprenc com aquest article no té ja un munt de cometaris favorables. Pere, has fet una anàlisi perfecte del tema que tractes, amb molta intel·ligència i elegància. I el que és més important, amb tota la veritat del món. Avui, com tantes altres vegades, l'article t'ha sortit rodó. Que passis in Bon Nadal.