Els crits i les consignes dels taxistes que es manifestaren a Madrid, fa alguns dies, emetien els mateixos tons, l'efervescència i la visceralitat que es percep cada cop que fas ús d'aquest mitjà de transport públic a la capital de l'Estat. Generalment tens la sensació, a Madrid, que pagues per un servei de tortura psicològica i més que un servei sembla com si et fessin un favor, pel qual a més et paguen.
Atès que l'escenografia té aquestes característiques, hom ha d'anar amb compte de parlar en una llengua que no sigui la de la capital, et veus coaccionat a seguir la conversa que automàticament estableix el conductor amb el client i, en el millor dels casos, el conductor es mostra distant mentre augmenta el volum de l'aparell radiofònic, altaveu d'allò que en diferents àmbits es denomina la 'brunete mediàtica'. Seguint aquest perfil, els taxistes se sumen a l'inventari de manifestacions escenificades en els estudis cinematogràfics de Madrid.
La dreta radical, en format religiós o transportista, tant s'hi val, sap que Madrid té un ressò i una ona expansiva que no té cap altra ciutat espanyola, entre d'altres coses perquè mediàticament no acaben d'entendre que allò que no passa a Madrid també podria ser notícia. En molts ambients i en alguns col·lectius viciats per la cultura casticista es parla de Madrid com a paradigma d'èxit i d'eficàcia, talment com si la funció de la capital fos resoldre-ho tot, de manera paternalista i clientelar.
Aquesta cultura té tota casta de desviacions i ramificacions, que es reprodueixen cada cop que algú et recorda que Madrid fa o deixa de fer. Madrid és la seu de l'administració i potser també del poder, però entre tots hem convertit Madrid en una arcàdia i n'hem idealitatzat la capacitat de representació. Durant els darrers temps, hom percep que Madrid s'ha devaluat proporcionalment a la seva capacitat d'aspirar a liderar la modernitat, i segurament representa els valors d'una ciutat més superficial del que imaginam i molt poc solvent en relació a allò que s'espera d'una ciutat del segle XXI.
Aquest concepte de ciutat, intensament visceral i encabidora de les mentalitats més obstuses, ha impedit que la ciutat pogués assumir el lideratge cívic al qual aspirava i tampoc no ha trobat el seu lloc entre les ciutats que aspiren a liderar projectes de futur.
Els taxistes són, sobretot, transportistes, però potser són també un botó de mostra dels valors intangibles que dominen el col·lectiu de ciutadans que ells mateixos representen. Una ciutat que crida i està permanentment irritada difícilment pot transmetre missatges positius a la resta. Si aquesta ciutat aspira a liderar la resta, encara ho té més difícil, sobretot des del vessant ètic, malgrat que gaudeixi dels millors altaveus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
que'ls bombin, idò ! Fart estic de tot aquest nacionalisme espanyol ultra, violent i excloent. Tot ho giren i targiversen i acaben esent els altres els dolents. Quin fastic !!