Feredat

Dijous passat, els militants de Palma del Partit Popular varen ésser convocats a les urnes per a triar entre un diplodocus i un tiranosaure. El sentit comú aconsellava deixar la papereta en blanc o fer-ne un ocellet, però del deliri polític actual pot esperar-se qualsevol cosa. Fins i tot que la gent voti. I, naturalment, de les dues opcions va votar la més estrambòtica. Josema Rodríguez en va sortir elegit president, de manera que el Pepé fa una passa més cap a la identificació plena amb el vodevil, alhora que s'allunya dels espais de rigor i credibilitat que corresponen al segon partit de l'oposició (el primer és UM). Amb Josema Rodríguez amo i senyor de Palma, amb l'Últim Jinete de Alcalá (Carlitos Delgado en el deneí), de Calvià, i amb Jaume Font i Antoni Pastor a l'aguait, a veure si, de tres, n'apleguen quatre, des d'ara mateix Josemón Bauzà pot considerar-se més controlat que Stewart Granger en El Prisionero de Zenda.

I nosaltres, la ciutadania, ja hem begut oli. Si Josemón Bauzà fa bo Jaume Matas (que l'hi fa), el tàndem Delgado-Rodríguez farien passar Josemón per un Sant Antoniet. El futur de la Comunitat, si tenim en compte que el centre-esquerra s'aguanta dempeus perquè no fa vent, és desolador. A què juguen Font i Pastor...? Com poden deixar-se ballar l'aigua per la facció més sinistra del conservadorisme...? Probablement volen mantenir la seva parcel·la de poder i, de passada, venjar-se de les marginacions a les quals els ha sotmesos l'executiva actual. Cal pensar, per tant, que únicament pretenen fer-se valer davant Josemón. Esperem-ho. Perquè si Delgado i Rodríguez aconsegueixen el control del Pepé i, més endavant, de les institucions, poden convertir Mallorca i el conjunt de les Illes en una mena de Corral de la Pacheca.

Tornem a les eleccions de Palma. És evident que Herr Fiol ja ha fet el lleixiu en política. Encara que, compte!, l'havia fet abans de les cebes que li clavaren dijous. Així que la seva candidatura no podia engrescar ningú. Però si el seu rival era Rodríguez, és evident que havia de guanyar amb els ulls clucs. Rodríguez és el portal de l'església de Sant Miquel envoltat de flors, la mascletada de la nit de Sant Sebastià, la veu que per telèfon parla del temps amb Eugenio Hidalgo, l'incentiu als funcionaris que mostren interès per aprendre català (sempre que el coneixement del català sigui optatiu), l'ofrena floral de les cases regionals al Rei en Jaume i els arrossos i les torrades a les barriades. En resum, la victòria de Rodríguez sobre Fiol, per quasi el doble de vots, ens permet fer una valoració aproximada d'allò que és i a allò que aspira la dreta mallorquina. I la conclusió no és apta per a fer-la pública davant persones sensibles. A la dreta no hi ha bessó, sols clovella. Fa feredat.