La societat postmoderna s’està definint com una col·lectivitat pragmàtica, convencional i sense profunditat. Un temps en el qual es generen un nombre infinit de problemes i no acabam de trobar perspectives noves, ni espais on anar trobant sentit i classificar tot allò que la vida va generant. Obama, el futur a curt termini, representa aquesta mentalitat. Però en postiu. Allò més recurrent és deixar els problemes nous en mans de les velles institucions, la majoria de les quals sense cintura suficient, ni força per canviar el rumb de la història. La principal divisió social retorna als escenaris del passat, talment com l’assassí torna al lloc del crim. Els conservadors europeus –polítics, religiosos o econòmics– prioritzen les problemàtiques relacionades amb la moral personal i la vida per socialitzar els sectors frustrats per la fragilitat moral de la societat conservadora mateixa.
Una vegada més, les problemàtiques de la moral de la persona tornen a superar en interès aquelles que es deriven de la moral social o cívica, per la mateixa raó que la programació televisiva de més audiència està relacionada amb la misèria humana. L’esquerra, com ha acostumat a fer històricament en les conjuntures de crisi, se sociabilitza i s’enforteix al voltant del discurs sobre la moral social. La frustració del capitalisme salvatge, la farsa del neoliberalisme i la suposada corrupció encapçalada per grups empresarials pròxims als poders locals i regionals han aguditzat encara més el discurs social. Tot plegat és una conseqüència més del moment crític que es viu a nivell mundial, una època de metamorfosi de la qual en sorgirà no se sap molt bé què. Es desconeix el camí, s’evidencia la incapacitat de la consciència individual i la col·lectiva va a la deriva. Sabíem que aquest moment podia arribar, perquè aquesta va ser la gran aposta de la modernitat i aquests eren els principals riscos que calia assumir. No és el moment de pontificar o d’alliçonar.
Les turbulències actuals requereixen una perícia i unes habilitats que no s’improvisen. Sorprenentment, la crisi està fent el seu camí i està trepanant sobretot el pensament i l’exigència ètica de les persones. No és un bon moment per discutir, però sí per debatre. És un mal moment per a la visceralitat, però un gran instant per als sentiments i les emocions. És, molt probablement, una oportunitat per prioritzar la lectura sobre qualsevol altra cosa. Després de la lectura, cercar la conversa i recobrar el gust de la parla cordial. Esponjat el cor, per ventura observarem la trinxera de la vida amb una sensació diferent i relativitzant sobretot aquells punts de vista que no emanen del cor i de la raó, sinó d’un estómac nodrit generalment per interessos inconfessables.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.