Dijous passat en una taula rodona sobre l’estat de la cultura, un dels seus participants, escriptor, va afirmar sense ruboritzar-se que "això de les llengües és com les persones: neixen, es desenvolupen i moren; per tant, si la llengua catalana mor, no passa res".
No s’hi posà per poc, l’home. Cal pensar que quan l’esmentat escriptor rep la notícia de la mort de, posem per cas, qualsevol víctima de qualsevol terrorisme, ell es deu dir a si mateix que això de les persones és com les llengües, neixen, es desenvolupen i moren.
Efectivament, les persones, i les llengües (les llengües són els seus parlants, no ho oblidem) tenen una vida limitada i totes irremissiblement acaben per morir. Per molt que això sigui així, resulta obvi que segons quines reflexions davant de l’assassinat d’una persona poden resultar cíniques i repugnants.
També ho són davant l’assassinat o extermini d’una llengua.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hi he estat pensant, en la meva acusació -que és una constatació-: Martí manipula. Crec que val la pena comentar-ho, perquè Martí representa aquesta cara desafortunada i poc cívica del catalanisme. Efectivament, l'autor en qüestió -que, afegeixo, xerrà en català; publica normalment en castellà però escrigué un poemari en català molt millor que qualsevol dels de Martí; i que ha traduït al castellà diversos autors nostres, a més de ser-ne amic d'un bon grapat-, l'autor, dic, va afirmar en un moment donat que les llengües tenen un cicle determinat. Però Martí, que fins aquí no mentia, es permet extreure conclusions i, aquí entra la manipulació o la mala fe, posar-les en boca del discrepant: "si es mor el català, tant és". Això no ho va dir ningú, en cap moment. Que quedi clar i que els animals que parlen de tallar llengües tinguin clar que, a més de exercir d'escorxadors de baixa estofa, ho estan fent en nom d'una falsedat. Evidentment, tot és discutible i Martí pot extreure les conclusions que vulgui de les declaracions que va escoltar. Però si fes servir el cervell en comptes dels budells tot d'una que sent la paraula "català" -perquè la suspensió del sentit crític i l'enraonament no és bo-, fàcilment arribaria a la mateixa conclusió que vaig arribar jo: el conferenciant volia dir que hi ha uns límits democràtics al que es pot fer per una llengua des de les institucions, entre d'altres coses perquè les institucions no poden fer miracles. Dir això, o dir que és igual si el català mor, no és el mateix. Se'n pot discrepar també, d'això, però ja no és el mateix i no té perquè generar tanta mala llet, ni tanta mala educació, ni tants desbarats. Encara més. Si Martí tingués sentit comú, dividiria el món entre els intel·ligent i demòcrates, respectuosos amb l'altre, i els qui no són tot això. Malauradament, ell divideix el món, com dona Obdúlia, entre els que pensen com ell i els que no. És un lamentable espectacle. Per cert, si tothom fos com l'autor al que avui Martí ha assenyalat amb el seu dit rancuniós, el català estaria salvat mil anys més, perquè tothom el llegiria sovint, i el conrearia -quan els hi donés la gana- amb excel·lència.
El senyor Martí, o senyor Perplex, per repetir la capdefavada pretesament graciosa que empra al seu blog, ja podria haver dit alguna cosa a la taula rodona, i al torn de paraula del públic. Hauria estat valent, i hauria demostrat certa fe en la democràcia i la discussió pública. Lamentablement, per això fa falta valor. L'escriptor en qüestió, per cert...: 1. No va dir ben bé això. Martí manipula. Jo hi era. 2. Va començar la seva intervenció defensant amb calor Àngel Terron, Andreu Vidal, Guillem Frontera... Estam davant l'atac de banyes d'un poeta dolent com és el Perplex -més que Perplex, fuit, diria jo-,
La nostra llengua ha durat més anys que l'imperi colonial que la vol fer morir, com ha fet morir altres llengues. Però encara hi som a temps i podem fer que mori l'imperi.
Tenim l'exemple d'en Fiolet,l'ex d'Educació,el perqué s'estima més el trilingüisme en meynscabanÇa del Català?, Vegeu:Net d'un mestre falangista,ell mateix,com a molts dels seus ,educats en ''Castellano''-sino mirau n'Rosa quan parla al Parlament-.Tot aixo per assasinar aquesta llengua nostra que ells consideren de ''3a División'' o el que és el meteix ''Un dialecto del castellano''.Desgraciats tots ells.
Si tothom tengués el meu costum,i.e:Parlar a ''Tot Cristo'' amb La Llengua de aquestes terres altra gall cantaría. Part de la culpa és de alguns dels nostres que aixi i tot fan una defensa afarrissada de la llengua de ''Las más Grandes''.
Segur que escriu en la llengua de l´Imperio. Saps si li tallassin la seva, no trobaria tan normal que morís!