És fàcil tenir simpaties per la petita i prooccidental Geòrgia en la recent guerra entre aquest país i la Rússia semidemocràtica i imperialista de Vladimir Putin. Tanmateix, les autèntiques víctimes són els ossetes, una nació amb una personalitat molt marcada, que ha estat menyspreada i humiliada per la Geòrgia independent. Lamentablement, aquest comportament no és cap novetat ja que recorda, per exemple, l’actitud de la Polònia renascuda en el període 1918-1939, que fou patèticament agressiva envers les minories de lituans, ucraïnesos i bielorussos que restaren al si de les seves fronteres.
Ossètia és una antiguíssima nació, el darrer vestigi dels alans de l’antiguitat tardana. Però la seva autèntica dissort va començar el 1774, quan començaren a esser sotmesos pels russos, en un procés que es perllongà fins al 1806. Durant el segle XIX, les autoritats de Sant Petersburg esclafaren diverses revoltes ossetes. Però el pitjor vendria arran de la Revolució Russa, quan les noves autoritats soviètiques intentaren controlar la qüestió de les nacionalitats creant una mena de pseudoautonomies que tenien diferents graus de reconeixement.
Les més vastes reberen la denominació pomposa i falsa de "Repúbliques", com fou el cas de Rússia, Geòrgia i Ucraïna, per només posar-ne alguns exemples. En un àmbit inferior hi havia les "repúbliques autònomes" i les "regions autònomes". El 1922-24, les autoritats soviètiques optaren per dividir la nació osseta en dues regions autònomes diferents, fet que es troba en la base de l’actual crisi. Les regions septentrionals, en les quals la influència russa era molt important, passaren a constituir la regió autònoma d’Ossètia del Nord, que el 1936 fou elevada a la consideració de República Autònoma, sempre, però, dins la República Socialista Soviètica Russa.
En canvi, les comarques més meridionals, menys extenses, uns 3.900 km2, passaren a formar una Regió Autònoma fins a la República de Geòrgia. Tanmateix, el règim soviètic no aconseguí suprimir el sentiment nacional osseta ni els desigs de reunificar les dues ossèties. En els anys vuitanta del segle XX, en el context de la crisi final de l’URSS, mentre els georgians lluitaven per esdevenir independents de Moscou, els ossetes del sud intentaven separar-se de Geòrgia. El 1990, el Parlament d’Ossètia del Sud, es declarà independent i, el gener de 1991, en ple hivern, Geòrgia talla el subministrament de petroli als ossetes.
S’inicià aleshores la Primera Guerra d’Ossètia, que provocà un gran èxode de població osseta cap a l’Ossètia del Nord i un total d’unes 3.000 víctimes mortals. Les forces georgianes no dubtaren a bombardejar la capital osseta, Tskhinvali, que fou parcialment destruïda. Geòrgia esdevengué oficialment independent l’abril del 1991 i ben aviat suprimí l’autonomia d’Ossètia del Sud.
Mentrestant, en el Nord, les vel·leïtats separatistes eren ràpidament ofegades pels russos, que es presentaren com els únics aliats dels ossetes en la seva lluita contra els georgians. La intervenció de les tropes russes a Ossètia del Sud forçà el govern georgià a negociar una pau (Dagomys, juny del 1992), que posava fi a la Primera Guerra i, de fet, però no dret, reconeixia una Ossètia del Sud independent. És clar que aquesta independència, no reconeguda per cap país del món, està fortament mediatitzada per Rússia.
De fet, els seus dirigents no són per dir-ho d’alguna manera, nacionalistes històrics, sinó personatges molt vinculats a l’antiga URSS. Així, el president, Edouard Kokoïty, en els anys 90 dirigia un casino a Sant Petersburg!, i el cap de les forces de seguretat i el ministre de Defensa ocupaven càrrecs a la policia i a l’exèrcit de Rússia.
D’altra banda, no cal insistir molt en la hipocresia de Moscou, que dóna suport als independentistes ossetes (i també als abkhazos del nord-oest de Geòrgia) mentre massacra els txetxens. Tampoc no ens hem de fer moltes il·lusions sobre el règim d’Ossètia del Sud, tot i que el 2006 convocaren un referèndum sobre la independència que fou aprovat pel 90% de la població (uns 70.000 habitants).
Molt encertadament, la periodista independent Ioulia Latynina defineix el règim d’Ossètia del Sud com una "societat mixta entre generals russos i bandits ossetes per fer doblers aprofitant el conflicte amb Geòrgia". Però tanmateix, res no justifica l’agressió a gran escala desencadenada per Geòrgia la nit del passat 7-8 d’agost del 2008.
