Contra Matas escrivíem millor?

Contra Matas vivíem millor? Òbviament no, però ell s’encarregava personalment que tenguéssim menys temps ocupat o si ho voleu dir així, que tenguéssim menys sortides laborals. O més temps per escriure. Per parlar de qualque cosa que no és mèrit d’un servidor, podem afirmar reconfortats que, l’ara empleat del grup Barceló, no va aconseguir que deixàssim d’escriure en aquest diari.

Jo ja ho havia dit o vostè ho va poder llegir aquí el desembre de 2006 que "avui a Balears la democràcia està en perill perquè s’utilitzen les institucions públiques per afavorir la corrupció urbanística i es corromp el sentit d’aquestes promovent iniciatives contràries al territori, a la llengua i a la cultura d’aquí".

Bastant abans, el setembre de 2005, escrivíem que "I, és clar, al nostre Pinotxo calvianer li continua creixent el nas... I com passa al conte, a Geppeto Matas (qui vulgui continuar amb la ceguesa de no veure que Matas és qui ha engendrat monstres com Delgado i monstruositats com la piscina de Pedro Jota, que hi continuï, allà ell...) sembla que se li hagi escapat de les mans l’invent".

Amb la nostra modèstia de recursos, ja apuntàvem per on es trobava la corrupció i en un gest d’immodèstia extrema ara reproduïm allò que escrivírem durant la campanya electoral de les eleccions municipals i autonòmiques: "La corrupció és una de les xacres més presents i més malignes del sistema democràtic. A les Illes Balears la corrupció (sobretot la lligada a la construcció) està fortament estesa i completament lligada al PP de Jaume Matas.

Basta recordar els casos que han començat a destapar-se. El sentiment d’una immensa majoria de ciutadans és que fins ara només n’hem vist la punta de l’iceberg." I encara afegíem que "Avui, a les Illes Balears i a altres bandes del país (i probablement arreu del món) hi ha dos tipus de personatges que es fan passar per polítics, però que en realitat són una altra cosa. N’hi ha que en realitat són lladres. Gent que ha observat que des de la política es prenen moltes decisions que poden redundar en benefici propi. És allò que va dir Eduardo Zaplana (el mentor polític de Jaume Matas): "Estic en política per fer-me ric". En aquest sentit el seu pupil mallorquí n’ha après ràpid. Gràcies a estar en política s’ha pogut comprar un palauet al centre de Palma".

També ens férem preguntes. El mèrit no resideix en quines, sinó que les férem amb Rosa Estaràs ocupant, encara, la vicepresidència del Govern. Entre d’altres coses, demanàvem públicament:

"–Que s’ha gastat el Govern en el fet d’afavorir el desembarcament d’empreses de fora amb l’únic objectiu de completar la neocolonització econòmica de les Illes Balears?

–Quants doblers ens ha costat, als illencs, mantenir els negocis ruïnosos de l’hoteler Gabriel Barceló, instigador de l’atac a la cultura de les Balears a través del mitjà de comunicació del qual n’és president "honorífic".

–Quants de doblers i recursos públics s’han abocat a potenciar el diari responsable de la crispació política i que s’ha dedicat a perseguir gent honrada i a tapar casos com el de corrupció urbanística a Andratx?"

Però per a interrogants el que llançàrem en un article publicat l’estiu del 2004: On és el rock’n’roll? Allà dèiem que "aquesta és la pregunta que es fan molts ciutadants i ciutadanes d’aquest gran i meravellós parc temàtic que són les Illes Balears. I no es refereixen només al desaparegut festival de pop-rock de Palma, palmat a mans de FagedaRodríguez-Feliu. La gent es demana on és el rock’n’roll. I no és només perquè aquest hagi, gairebé, desaparegut de les festes patronals del present estiu. Que ara triomfa molt més la nyonyeria estil OT.

No és que ens falti la marxa, és que no trobam el rock’n’roll per enlloc. La gent, creguin-me vostès que, al cap i a la fi, com jo mateix, també som gent, està molt preocupada, està inquieta, capficada, intranquil·la, ofuscada, obstinada, cavil·losa, meditabunda i fins i tot, afligida. No sap on és el rock’n’roll.

El cert és que aleshores havíem perdut la pista al rock’n’roll, però sabíem on eren les drogues i el sexe: "Tenim Rasputin i tenim clíniques de cap de setmana... Però on és el rock’n’roll?".