Un de quinze

Si hom observa amb atenció les fotografies dels autors convidats a signar llibres o si es té la curiositat de seguir algun programa de televisió dedicat a aprofundir sobre el Sant Jordi, hom constata un predomini gairebé absolut d'autors de ficció i de personatges mediàtics que, en molts casos, conjunturalment exerceixen d'escriptors. Particularment aquest any no he merescut gaire regals, segurament pel meu allunyament conjuntural del món de l'edició. Això no obstant, cap dels títols que he rebut no apareixen en els llistat de llibres venuts, ni tenen vocació a fer part dels rànquings d'èxit. La meva biblioteca és més aviat receptora d'obres que fugen de la multitud i del soroll i cerquen la pau d'un eremitori cultural, un espai de comprensió i d'estimació especial. En definitiva prestatgeries que tenen en el seu imaginari llibres de consulta, obres que no es conformen en esser llegides i prou. Tampoc no es resignen a transformar-se en un pàrquing d'obres que han complit la seva funció social. A casa només hi caben llibres que tenen vocació de llarga durada i que aspiren a formar part, algun dia, del cànon de llibres que han superat la voràgine del temps. I si no és exactament així, almenys podran dir de mi, aquest home es reflectia i s'identificava amb la seva biblioteca, i m'eternitzaré en els meus llibres. Evidentment no només en aquells que hauré escrits, sinó en tots aquells que he estimat i seleccionat per conviure amb nosaltres a casa.