L'hemeroteca

Acostum a llegir Diari de Balears cada matí, des del primer dia, un primer de maig de 1996. Forma part de l'inventari de les meves necessitats diàries, al mateix nivell que necessit altres elements per donar sentit al dia. Pel que deduesc form part d'aquell col·lectiu de ciutadans que confien en la premsa escrita, la necessiten i la utilitzen com a eina per interpretar la realitat. Es més, consider imprescindible la consulta de l'hemeroteca per reconstruir i historiar la contemporaneïtat. La premsa és indispensable tot reconeixent les seves mancances. Fent un paral·lelisme amb aquella frase de «si adores un artista, millor no el tracteu, perquè hi podríeu descobrir un monstre», de Diego Manrique, talment es podria dir si t'agrada un diari. Per ventura millor no hi profunditzis gaire, perquè hi podries descobrir massa defectes. Aquestes imperfeccions es posen encara més de manifest quan hom ha participat en un acte i després en llegeix la crònica. Hom no sap, després de llegir, si allò que ha viscut era un somni o que en realitat es va errar de lloc i de dia. De fet, hom té tota casta de dubtes sobre la veritat, sobre allò que ha passat. Una incertesa que encara es multiplica si pensau en l'investigador que en el futur, potser, n'elabori un estudi empíric. Desgraciadament, escriu José Antonio Molina, aconseguir la veritat és més complicat que guaitar per la finestra i mirar el que passa. Fins i tot una observació, tan passiva i objectiva, només ens permet veure a partir dels coneixements que tenim respecte a tot allò que observam. Una lectura simple i quotidiana al diari m'ha permès rellegir unes pàgines sobre teoria del coneixement, sobretot aquell principi dels clàssics quan diu «allò que coneixem ho coneixem a la nostra manera». En realitat tot ho coneixem, ho escrivim i, potser, ho desfiguram, a la nostra manera, pensant que aquest és el model normal. D'aquí a pocs dies, quan el diari d'ahir esdevengui una relíquia, aquella mitja veritat o aquell error que contenia passarà a ser la veritat que hi cercarà l'erudit o el científic per reconstruir una realitat efímera, de la qual només n'ha restat constància en un diari.