Guillem Frontera26/02/08 0:00
TW
0

Val la pena que entreu a Google i demaneu imatges de «diego garcia». Apareixeran a la pantalla de l'ordinador unes vistes de bellesa frapant. L'illa, disposada com un port natural, la imaginaríeu a la disposició d'una comunitat discretament feliç, amb pescadors que surten a agafar peixos com nosaltres anam a cercar espàrecs. La bestiesa inevitable és que una part desproporcionada de l'illa és ocupada per un aeroport apte per a l'aterratge d'avions que excedeixen de molt les necessitats d'aquell territori mig mar, mig cel (com diu Villangómez de Formentera).

Els vols de la CIA amb escala a l'illa de Diego García no pogueren considerar-se il·legals per mor d'un error de registre. Transportaven possibles terroristes cap al Marroc i cap a Guantánamo, però es veu que l'oficial del registre aeroportuari -no es precisa si aquest individu és anglès o nord-americà- confongué els segrestats amb pinyes tropicals -i és així, tothom ho sap, com es produeixen els errors de registre, per una certa dificultat a precisar la naturalesa de la càrrega.

O sia, resumint, que els serveis secrets nord-americans, després de l'11 de setembre novaiorquès, torturaren tres sospitosos -no res massa greu, només simulació d'asfíxia- i feren dues escales irregulars a l'aeroport de Diego García. La guerra contra l'Iraq no pot ser comptada com una altra il·legalitat, perquè una guerra és una guerra i les paraules sempre queden curtes. A més, la finalitat no pot ser més lloable: dur la democràcia a tot un país. Si descomptam la guerra, per tant, i tot i havent de reconèixer la poca delicadesa i una certa miopia mostrada en els dos altres episodis, podríem dir que hi ha guàrdies urbanes que han transgredit la llei moltes més vegades que la CIA. Tot i la manca de delicadesa, aquests dos episodis aïllats, un d'ells atribuïble a un error de registre, no justifiquen la creixent convicció que l'administració Bush, en vulnerar així els drets més elementals, ha ampliat de manera significativa el ventall de causes del terrorisme internacional. El brou de cultiu, que en diuen. Com es pot garantir que no es produirà ni un sol error de registre en un total de milers i milers de vols? Com evitar que uns funcionaris, imbuïts de la certesa que defensen la seguretat dels EUA i, per extensió, del planeta, travessin la línia subtilíssima que separa un interrogatori intens de certes pràctiques considerades tortura? No es poden demanar peres a la perera. Ara servidor no record quin nom té, en anglès, l'estratagema de llançar una informació falsa -de vegades per insuficient- amb l'objectiu que ocupi en el nostre cap l'espai que hi hauria ocupat una informació veraç. És un tecnicisme molt emprat en el món de la informació i de la política, i que designa una de les formes més eficients d'intoxicació. Sé on trobar aquest nom, però m'estim més que cadascú s'ho curri, de manera que li quedi ben gravat en el cervell.